Potser coneixeu a aquesta fotògrafa britànica força popular a la xarxa pels seus autoretrats, barreja d’erotisme, misteri i bon processat de les fotografies. Es diu Natalie Dybisz i acaba d’inaugurar la seva primera exposició al nostre país.
La polèmica per la forma en que es mostra a les imatges, aquesta mena d’autoerotisme, a comportat que certs moviments feministes l’acusessin d’exhibicionista.
Coneguda dins Flickr com Miss Aniela, va aconseguir 3 milions de visites, convertint-se en tot un fenomen de la web. Podeu saber més de Miss Aniela a través del seu propi blog.
tere
dissabte, 26 d'abril de 2008 a les 19:32
Quedo parada de la bona feina que fan alguns/es. Em sembla que aquestes feministes estan carregades de romansos.
pepminguez
diumenge, 27 d'abril de 2008 a les 8:09
Realment es cert, hi ha persones que son creatives de mena i això es el que val la pena, d’altres intenten, o intentem suplir les nostres mancances parlant de tecnologia i megapixels. He disfrutat molt veient les seves fotos.
L'Individu
dimarts , 29 d'abril de 2008 a les 11:55
Sí sí, les fotos de la srta.Aniela estan molt bé, però…. les fotos de nus en general no fan una mica de trampa? Ja sé que ara amb un comentari em carregaré una història de fotos de nus de gairebé un segle, però la bellesa d’una foto d’un cos nu rau en la foto en si o en el cos que retrata? Vaja, el que vull dir és: si aquesta noieta tan ben formada pesés 100 quilos, ens continuarien agradant les fotos? Encara que estiguessin igual de ben fetes?
I que consti que el que poso en dubte no és masclisme ni feminisme ni collonades, simplement és una qüestió estètica: ¿d’on prové l’atracció de les fotos de nus? ¿és una atracció artística-fotogràfica o més aviat sexual? O una barreja?
juanlopez4691
dimecres, 30 d'abril de 2008 a les 7:29
“si aquesta noieta tan ben formada pesés 100 quilos, ens continuarien agradant les fotos?” Probablement no, o millor dit, no en el mateix sentit. L’entorn socio-cultural en el que vivim s’ocupa d’inculcar-nos uns determinats patrons de bellesa, entre d’altres valors.
“d’on prové l’atracció de les fotos de nus?”… I l’escultura? I la pintura? I el dibuix? Des d’els orígens de l’art, la figura humana nua (femenina o masculina) és un dels temes més recurrents.
tere
dimecres, 30 d'abril de 2008 a les 14:55
La veritat es que la figura de la noia, com a element compositiu de la foto, ajuda , doncs un còs que s´ajusta al patrons estètics del moment es més “agradable ” de mirar. Què passaria si la noia pesés 100 quilos? doncs que en comptes de donar tanta importància a la figura ens fixaríem més en altres aspectes, si els tingués, positius de la foto, com ara il.luminació, enquadrament,tractament del color…
Cosos nus, bodegons, paissatges… tant se val quin sigui el motiu retratat si el resultat final és el que ha dessitjat l´artista.I si a sobre agrada, millor. No crec que haguem de parlar de trampa. Potser és més aviat utilitzar un recurs fàcil o “resultón” Però mirant aquestes fotos en concret vaig també una gran dosi de imaginació i coneixement del que es fà.