avatar

Tutorial de panoràmiques esfèriques

Aquest tutorial pretén explicar d’una manera senzilla i pràctica com s’elabora una panoràmica esfèrica, ja sabeu, aquestes imatges per on pots moure’t sense límits veient el que hi ha al teu voltant, diguem-ne que la sensació mes immersiva que es pot obtenir des d’un monitor.

Ja fa temps que es fet, però el sistema i els programes no han variat gaire i per tant es plenament vigent. També el podreu trobar penjat en castellà a la web de Caborian.

El procés d’elaboració d’una panoràmica esfèrica no es de molta complexitat, però requereix de certs coneixements fotogràfics i tècnics.

En primer lloc hi ha la presa de les imatges. El que en una fotografia normal és l’elecció del motiu i enquadrament, aquí ho substituïm per la elecció de la posició de la càmera, ja que serà únicament aquesta posició de la que ens valdrem per a donar més èmfasi a certs elements del conjunt, acostant-nos o allunyant-nos. pensem que des d’aquest punt es veurà tot el que hi ha al nostre voltant.

Superposició de les imatgesS’ha de tenir en compte el solapament que hi ha d’haver entre les imatges. Aquest ha de ser suficient perquè el programa pugui seleccionar diferents punts continguts entre dues imatges consecutives i s’ha de tindre cura de que en aquest espai comú no hi hagin elements que només apareguin en una de les imatges.

Hem de tenir la precaució de fixar l’enfoc i els paràmetres de velocitat i diafragma, doncs han de ser els mateixos en las diferents preses. Convé doncs assegurar-se si hi han contrastos remarcables i fer una mitjana de las mesures. Disparar sempre en Raw es un bon consell, ja que ens permet assegurar un cert marge en quan a lluminositat. Evidentment, és imprescindible l’ús d’un trípode o d’un monòpode.

L’elecció del objectiu es fonamental, ja que la distancia focal ens determina la quantitat de preses que hem de realitzar per a cobrir tot el camp visual. El més recomanable seria un ull de peix que cobreixi prop de 180º de camp visual.

Hem de tenir en compte que una cop muntada la panoràmica dona la impressió de ser una única fotografia, instantània, o sigui una sola fracció en el temps, però no es així. La quantitat de preses es la mateixa que de instantànies que estaran “dins” de aquesta imatge, simulant una de sola, por lo que es molt més difícil de realitzar en el cas d’haver-hi objectes o persones en moviment dins de la escena.

Una de la premisses fonamentals a l’hora de fer les preses en qualsevol tipus de panoràmica, és la de rotar la càmera sobre l’eix nodal del objectiu, (en cas de ser zoom variarà segons la distancia focal).

L'error de paral·lelatje i el punt nodal

Això s’aconsegueix amb capçals panoràmics, que desplacen la càmera per a que l’eix de rotació quedi a sobre d’aquest punt nodal. Tot això té el propòsit de que entre una presa i la següent no hi hagi errors de paral·lelatje, que seria un inconvenient per a poder solapar imatges consecutives. El capçal panoràmic també ens permet posar la càmera en vertical amb lo que aconseguim aprofitar al màxim la resolució del sensor.

Un cop obtingudes les imatges que completaran la panoràmica, hem d’unir-les entre si, el que en el argot s’hen diu “stitchar“. Aquest procés es pot realitzar amb nombrosos programes, alguns molt senzills i d’altres molt més complexos. Fins i tot n’hi ha que permeten muntar la panoràmica esfèrica directament, encara que no permeten tant de control sobre el producte final.

En el cas que ens ocupa explicarem el procés que realitzem a fotopanoramic.com, de una manera clara, donant les pautes de realització de principi a final però sense aprofundir en els detalls, donat que de cada pas del procés s’en podria fer un ampli tutorial.

El programa PTGuiPer a “stitchar” fem servir el PTGui, un programa que inicialment actuava de interfície del Panorama Tools d’e n Helmut Dersch, però que actualment ja incorpora el seu propi sistema per la detecció automàtica de punts de coincidència, optimització i muntatge final de les panoràmiques.

Es un programa molt fiable, intuïtiu i bastant ràpid, que permet obtenir un fitxer final amb capes, fins i tot en 16 bits per color, encara que no es necessari per les esfèriques, doncs el destí final es la Web.

Les darreres versions d’aquest programa també poden generar imatges HDR o de fusió de varies exposicions.

Des del PTGui importem les imatges necessàries (el programa calcula las correccions segons la distancia focal que obté de les dades Exif). Cliquem a sobre del botó “Generate Control Points” i el programa troba els punts comuns entre les imatges que se solapen i seguidament genera una previsualització de la imatge complerta.

Els punts de control comuns a dues imatgesPrevisualizació de la panoràmica equirectangular

A la pestanya “Control Points” podem afinar aquests punts i marcar-ne d’altres que determinin una línia vertical u horitzontal.
Resultat de l'optimització dels punts de control
Un cop optimitzat, sabrem si el procés s’ha realitzat amb èxit o no i quin grau de precisió hem assolit. En cas afirmatiu realitzem la panoràmica a la resolució convenient i seleccionant projecció equirectangular.

Aquest tipus de projecció ens representa tota l’esfera projectada sobre un pla, on les línies verticals en la realitat segueixen essent verticals i l’horitzó és perfectament horitzontal, encara que la resta de la imatge la veurem bastant deformada.

El programa Pano2QtvrEl següent pas el realitzem amb un altre programa: el Pano2qtvr, que permet fer varis processos diferents, com veurem.

Primer hem convertir aquesta projecció equirectangular en las 6 cares del cub imaginari que formarà la panoràmica esfèrica.

Per això només caldrà unes mínimes instruccions: la direcció del fitxer que a de convertir-se i el tipus d’interpolat que ens calgui.

Obtindrem 6 imatges a on al nom general del fitxer se l’hi haurà agregat números del 0 al 5, les dues últimes imatges seran la projecció top (dalt) i bottom (baix).

Editem la imatge del terra per eliminar el trípodeObrirem la imatge que correspon al terra amb un editor de imatges i esborrarem, clonant les parts properes, la part del capçal i trípode que apareixen just en el centre d’aquesta última imatge.

Un cop reconstruït el terra, tornarem a obrir el projecte que hem creat en el Pano2qtvr perquè ens munti finalment la panoràmica. Convé fer proves per veure quins paràmetres aniran millor per a la nostra imatge.

El format de sortida de la panoràmica pot ser:

  • QuicktimeVR (.mov), que pot visualitzar-se amb Apple Quicktime, molt comú i gratuït.
  • Flash (.swf), que es visualitza amb el Flash Player i és present al 99% dels navegadors
  • Java, que necessita que el navegador pugui mostrar aplicacions d’aquest tipus

El Pano2Qtvr també ens permet definir zones actives que, un cop publicada la panoràmica, actuaran com enllaços a pagines web o a d’altres imatges. Això permet crear recorreguts virtuals enllaçant entre sí varies panoràmiques esfèriques. Un bon exemple de passejada virtual, basada en un mapa, pot ser aquesta visita a Vilassar.

En aquest enllaç podeu veure la panoràmica esfèrica que s’ha fet servir d’exemple per aquest tutorial.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.