avatar

El fotoblog de la Tere Balañà

Segueix la secció El fotoblog de la setmana tot presentant, en aquesta ocasió, a la Tere Balañà, i ho fem per duplicat ja que des del fotoblog diguem-ne “oficial” que es mostra a espaifotografic, es pot accedir directament a un altre que queda una mica amagat.

La Tere (autoretrat)Tal com podreu llegir a l’entrevista, la Tere té un fotoblog anomenat terebalañà-fotògrafa, on ens mostra les seves fotografies com a professional -retrats, festes, casaments, bodegons de producte i d’altres- que formen part de la seva feina, i un altre de caràcter més lúdic i festiu que porta el nom del poble on viu: Les Borges del Camp.

Segur que moltes de les fotografies que hi trobareu ja les heu vist per aquí… La Tere es una col·laboradora habitual a espaifotografic i un dels membres realment participatius al fòrum en la majoria dels temes actius i discussions que es van succeint cada dia.

Podeu conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog en la entrevista que podeu llegir seguidament.

Ens agradaria rebre els vostres comentaris.

L’entrevista

Ef: Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

TB: Per començar vull dir que actualment en tinc dos, de fotoblogs: l’un “Tere Balañà fotògrafa” es un lloc on mostro la feina que faig, a l’altre, “lesborgesdelcamp”, hi poso fotografies que vaig fent al poble on visc, en festes, actes, o quan surto passejar.

Adan i SaraEf: Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

TB: Un dia em vaig adonar de que tenia un munt de imatges a l’ordinador o en dvd’s que jo considerava bones o potencialment bones i que ni recordava haver fet. Poc a poc havia anat deixant que la feina ocupés tot el meu temps. Amb l’entrada al digital ja no s’encarregava del revelat el laboratori, si no que m’havia d’encarregar jo de tot el procés, amb la qual cosa, no tenia mai temps per aquelles fotos que sortien de l’àmbit professional. Gràcies a espaifotogràfic vaig tornar a descobrir el plaer de disfrutar de la fotografia de paisatge, tema que tenia oblidat per no entrar dins de les meves exigències professionals, i va ser llavors quan vaig conèixer que existien els fotoblogs, galeries virtuals… I vaig pensar que era una bona manera d’anar recollint aquelles imatges perquè no es perdessin.

Ef: Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

TB: Al fotoblog que porta el meu nom, la intenció primera era aquesta que explicava d’anar posant fotografies que no tinguessin res a veure amb la feina. Però al poc temps em vaig adonar de que ho podia aprofitar per crear una mena d’aparador més de la meva botiga per ensenyar als clients el que feia.

El fotoblog “lesborgesdelcamp” sempre ha mantingut la mateixa línia. Ara bé, qui si ha experimentat un canvi soc jo mateixa, que he vist com gràcies a “l’excusa” del fotoblog m’he obert més als altres i també s’han obert més els altres amb mi. Donant-m’he l’oportunitat d’aprofundir més en el coneixement de persones del meu poble que coneixia de tota la vida , però amb qui no havia parlat mai gaire I he vist com m’obrien les portes de casa seva desinteressadament, i m’explicaven les seves coses i poc a poc, el concepte que durant anys tenia format d’aquella persona, s’anava transformant i el que tenia al davant, ja no era un concepte, sinó que era una persona, que resultava ser més alegre del que em pensava, o més simpàtica, o més múrria…

Porta de Cal DascaEf: Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

TB: Ni m’ho plantejo. Només sé que seguiré mantenint-lo mentre hi disfruti.

Ef: Com va començar la teva afició a la fotografia?

TB: Als 13 o 14 anys em comprava els fascicles d’una enciclopèdia de la fotografia, però com que m’ho havia de pagar jo i no recordo haver tingut mai paga, només vaig poder fer-me el primer llibre. Com que no tenia càmera ni forma de tenir-ne, l’única cosa que podia fer era mirar-me i remirar-me el llibre.

Als 19 o 20 anys vaig anar a viure a Vilassar de Dalt, on vaig conèixer algú que em va tornar a despertar l’interès per la fotografia i com que havia començat a treballar, vaig comprar-me la primera càmera. Des d’aleshores que no he parat de fer fotos…

Ef: Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

TB: He guanyat el control en tot el procés. Haig de dedicar-hi més temps però no considero que sigui temps perdut.

Ef: Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

TB: Fotògrafs, pintors…En podria dir molts.

També em fixo molt en l’estètica dels espots publicitaris, les sèries televisives, el cinema… trobo que és la millor manera d’estar al dia.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “El fotoblog de la Tere Balañà”

  1. Ja fa molt de temps que segueixo els blocs de la Tere encara que no hi escric comentaris…La seva feina
    va tenint una progressió espectacular…Les textures que incorpora a les fotos son molt aconseguides…
    Treballa la llum com pocs a l’estudi…Va evolucionant molt positivament en la visió general de la composició subjecte espai…
    Vaja …que em sembla una fotògrafa excepcional….fina,fina… a seguir…felicitats

  2. Vaig descobrir els blogs de la Tere fa dies i em va sorprendre molt agradablement. Ja m’ho pensava…havia vist algunes fotos seves i prometien.Però el fet de penjar-les a INternet amb textos hi dona una dimensió nova i més atractiva. La meva familia paterna ve de Les Borges però he viscut tota la vida a Barcelona i ara fa uns 10 anys soc a Girona. De jove passava els mesos d’estiu, fins a la Festa Major, al poble, però ara només m’hi escapo 2 o 3 cops l’any i pocs dies…Llegeixo La Borja i ara seguiré les webs més crítiques i la de la Tere i segur que recuperaré records de fa anys…d’aquells estius…Gràcies!
    Pep.

  3. Jo també sóc una assídua al blog de la Tere!!!
    M’agrada molt les fotos del poble, i visquent fora com ho faig m’agrada veure-les encara més (he de reconèixer que moltes vegades les poso de fons de pantall!!!!)

    gràcies per totes elles i a seguir endavant