avatar

El meu Mòn, de Luluji

La Luluji Tal com varem anunciar fa uns dies, estrenem avui una nova secció per donar un relleu especial, durant una setmana, als fotoblogs que es mostren a espaifotografic. Per arrencar comencem amb el fotoblog anomenat “El meu mòn” de la Luluji, que apareixerà com a destacat, tal com podeu veure a la columna de la dreta fins el proper dissabte.

Varem conèixer la Luluji a la sortida que varem organitzar a partir d’una proposta del nostre amic Atzu al Cap Norfeu.

Tal com ella diu en el seu perfil al fotoblog “Em considero una persona amiga dels meus amics…I massa bona…”. Podriem afegir que segurament se sent aclaparada de tant en tant per aquella sensació que tant bé va definir el poeta: “ese percance de ser buenagente“.

En quant a les fotografies acostuma a presentar al blog series temàtiques de contingut força variat que, en alguns cassos, formen recorreguts temporals que ens expliquen histories suggerides, apuntades en una mena d’itineraris de sensacions a partir de les fotografies.

Tal com ella ens va comentar, per un seguit de temes personals i trasllats i canvis, fa temps que no actualitza el blog. Esperem que recuperi el ritme habitual i la animem, des d’aquí,  a seguir endavant.

Podeu conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog en la entrevista que tanca aquesta noticia.

Ens agradaria rebre els vostres comentaris.

L’entrevista

EF: Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

Lj: Plasmar amb imatges, el moment en el que em trobo… Va ser una època de la meva vida que necessitava creativitat, no tocar tant de peus a terra, encara que la realitat s’ha d’assumir a vegades costa… i d’aquesta manera em permetia, crear seqüències, imatges, escenaris que m’eren més agradables, la pintura sempre m’ha agradat, i per manca de temps, era una manera més fàcil, de fer qualsevol estil, bodegó, retrat…

EF: Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?escales del metro, Luluji

Lj: Va ser una motivació per mi, una cosa positiva, en uns moments molts difícils personalment, també compartir, i obrir una finestra per expressar part de lo que portem a dins, i que sense adonar-nos, de vegades ens tanquem dins una closca.

EF: Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Lj: Primer, possiblement, els posts eren més tristos, i després he mostrat una mica més la meva visió de tal com jo veig el món, però sempre predomina aquesta nostàlgia, ara per cert, per manca de temps, no hi ha visió.

EF: Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

Lj: Amb pràctica, constància, i sobre tot temps, tot arribarà.

EF: Com va començar la teva afició a la fotografia?Pota de cocodril, Luluji

Lj: Com ja comentava anteriorment a rel d’un problema personal, necessitava motivar-me amb alguna cosa creativa, i positiva.

EF: Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Lj: He, he, guanyar? Que pots fer les fotos que et donin la gana, i no et gastes ni un duro. Perdre? L’autenticitat del blanc i negre.

EF: Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

Lj: Doncs sí, Cartier Bresson, em fascina com transmetia els instants. El vaig coneixer per això, fa un any i mig, quan en vaig ficar en aquest món. Sí, es podria dir que és el meu favorit.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “El meu Mòn, de Luluji”

  1. Hombre Luluji…. nos pensabamos que estabas desaparecida. Me alegra mucho que seas la primera en esta iniciativa de entrevista, muchas feliciades a todos.
    Saludos.

  2. Jo ja et coneixia i així ja et conec més, m’agrada la forma.
    Salut!!!

  3. Bon bloc el seu, el visitava sempre i ja tinc ganes que torni a regalar-nos temps amb actualitzacions.