El nostre convidat d’avui a la secció El fotoblog de la setmana és el company Romanidemata que signa amb aquest pseudònim i utilitza l’alies Awol per publicar fotografies a d’altres espais a la xarxa.

El seu fotoblog Generació… ens mostra una manera de viure la fotografia diferent, una combinació de fotografia i diari d’impressions i expressions personals envers les coses i els fets del dia a dia. No hi ha fotografies abandonades a la seva sort, sempre van acompanyades pel comentari de l’autor que la situa, la complementa i de vegades la corregeix. Inclús ens deixa algunes imatges sense paraules, però amb un clip musical com a comentari sonor.

Podem seguir la pista d’en Romanidemata a d’altres llocs com aquest weblog que té allotjat dins el conegut portal Vilaweb. Aquí la fotografia sembla deixar de ser protagonista i passa a ser el contrapunt de les seves inquietuds culturals i personals comentades en forma de crònica social des d’un punt de vista documental, interessant i molt particular.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

R.: Doncs vaig començar a Vilaweb en el meu bloc homònim, Generació… perquè considerava que tenia coses a dir, opinar sobre fets socials i polítics. El que he convertit en fotoblog, Generació… a blogspot, era un bloc més personal, intimista, que reflectia els meus neguits personals.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

R.: Doncs expressar fotogràficament el què veig i com ho veig, ara per comptes d’escriure, m’expresso amb fotografies, a vegades acompanyat amb temes musicals.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

R.: Al principi mostrava els meus resultats fotogràfics, després de anys de no captar imatges. Ara vaig donant-li una trajectòria de reportatge i document.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

R.: Quan pugui processar en RAW donar-li un matís més “artístic” més depurat.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

R.: Doncs, remenant les càmeres del meu pare, ja que em deixava fer, vaig anar fent fotos dels dels 12 anys, familiars i de sortides a la natura.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

R.: Trobo a faltar la nitidesa de les diapositives, però també perquè l’equipament, els objectius eren més lluminosos. Tinc una càmera mecànica. Ara tens la facilitat de tirar sense preocupar-te de la pel.licula, però encara no té la resolució que tenia el film.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

R.: En Ansel Adams, Robert Cappa, Agustí Centelles, Francesc Català-Roca, Xavier Misserachs, Manolo Laguillo, i d’altres.