avatar

Okmijnuhb, d’en Marc Barceló

Dins la secció El fotoblog de la setmana presentem avui el d’en Marc Barceló, Okmijnuhb, un altre dels fotoblogs que es mostren a espaifotografic.

En Marc es dedica professionalment a la edició de vídeo i és també operador de càmera, activitats molt relacionades amb la fotografia, que es complementen perfectament i que es reflecteixen en les seves fotografies en la gran habilitat que mostra, per exemple, en l’enquadrament de les imatges.

Entre la gran quantitat de fotos que veiem dins el mosaic de la galeria és fàcil descobrir la seva predilecció pels detalls, per les petites coses, una mena de “restes del naufragi” que transforma en imatges estèticament interessants i atractives.

Podeu conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog a l’entrevista que podeu llegir seguidament.

Ens agradaria rebre els vostres comentaris.

L’entrevista

Ef: Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

MB.: Un recull d’imatges, la majoria sobre el meu entorn immediat. Una mostra del meu interès per la imatge per si mateixa. Viatges, dies d’avorriment, objectes, deixalles… Una mica de tot. Pocs retrats, és una assignatura pendent.

Ef: Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

MB.: Perquè pansint-se al disc dur no hi fan res les fotos! Així com a mínim són visibles. Primer vaig obrir un compte a fotolog.com per penjar fotos sense gaire intenció estètica, la idea era penjar-les tal i com surten de la càmera i no matar-m’hi gaire. Mica en mica vaig anar complicant la cosa i liant-me a retocar-les. Amb el temps vaig veure clarament que fotolog.com és un espai en què es prioritzen altres coses per davant de la foto. A més algú va apropiar-se d’imatges meves i vaig marxar. Tenint un fotoblog al meu gust no tinc limitacions de mida, publicitat ni imposicions pròpies dels serveis gratuits.

Ef: Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

MB.: Cada vegada m’exigeixo més, sovint em costa moltíssim trobar una foto digna de ser penjada. Al principi ho donava gairebé tot per bo. És molt frustrant!

Ef: Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

MB.: El temps dirà, últimament el tinc una mica abandonat, però m’agradaria recuperar el filó i dedicar-hi més temps. Tot dependrà de si trobo excuses per fer fotos, o si trobo un mecenes que m’esponsoritzi plego de tot i em dedico íntegrament a fer fotos. Au.

Ef: Com va començar la teva afició a la fotografia?

MB.: De petit, els meus pares guardaven la càmera de fotos al moble que feia de capçal del meu llit. Alguna cosa hi té a veure. Als 15 anys em van regalar una reflex analògica, i des d’aleshores que sempre m’ha atret la imatge. Al final he acabat sent operador de càmera.

Ef: Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

MB.: Guanyes temps, creativitat i flexibilitat. Fas absolutament el que vols. Sí és cert que de vegades en digital disparem molt a la babalà, però això també dóna bons resultats. D’entre 30 fotos tirades “a bulto” en surten de bones. Alguns nostàlgics creuran que amb l’analògic ens hi miràvem més, que hi havia més dedicació i “esmeru”, però crec que en digital es pot aplicar exactament la mateixa filosofia. Era diferent al principi, quan tenia sentit plantejar distincions de qualitat entre analògic o digital, però ara per ara és una tecnologia madura i consolidada.

Ef: Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

MB.: No en tinc cap de concret. Puc admirar fotos de fotògrafs consagradíssims i també treure’m el barret davant imatges d’alguns blogs relativament anònims. Però diré dos noms: Sebastiao Salgado, és una eminència amb el blanc i negre. I Sandra Balsells. La vaig tenir de professora i em va fer adonar de la importància de la foto en la seva vessant testimonial. Jo no m’hi atreveixo, penso que els que ho fan, i ho fan bé, són uns cracks!

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Okmijnuhb, d’en Marc Barceló”

  1. Se que la meva opinió està condicionada, tan ell com la seva germana Marta o sigui (els meus fills) son uns grans fotògrafs.
    Des d’aquí el meu suport i admiració, Marc les teves fotos son úniques!!
    Núria