Dins la secció El fotoblog de la setmana presentem avui el de l’Araceli Merino. Un blog amb un lema prou explicatiu i que resumeix el que volem mostrar tots els que ens movem dins aquest mon de la fotografia: “Una manera personal de mirar la vida”

El fotoblog de l’Araceli es potser un dels mes complerts i variats que hem vist fins ara en aquesta secció. Tant pel que fa a la varietat de temes que toca, la seva actualització setmanal, els comentaris a quasi totes les imatges explicant les particularitats  de la foto, el lloc on es va fer, les sensacions de l’autor i inclús el processat que ha aplicat en algunes de les imatges per arribar al resultat que estem veient. Tot això  acompanyat amb un toc literari i poètic que el fan realment atractiu.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.
llegir més »

Igual com les tapes d’objectiu, davantera o del darrera, l’ocular de goma que tan fàcilment es desprèn en algunes càmeres, el protector de plàstic de la pantalla LCD o els taps dels contactes de Flash, el parasol de l’objectiu deu ser una de les coses que estem destinats a perdre o trencar en algun moment. I probablement serà just quan més ho necessitem, és clar.

La sol·lució evident davant del problema és anar a una botiga de fotografia, preferiblement de caire professional, i comprar-ne un altre. Ara, és prou fàcil que no tinguin l’accessori desitjat i només ens puguin oferir dues opcions: encarregar-lo i esperar un temps indeterminat -mai és compleix el plaç que ens dona el venedor- o bé comprar un parasol genèric, sovint de goma i a rosca, que no té res a veure amb el que hem extraviat.

Doncs encara tenim una tercera opció: ens el podem construir nosaltres mateixos! Per tal de fer un treball el més acurat possible, només cal visitar la web Lenshoods i descarregar gratuïtament la plantilla en format PDF que correspon al nostre parasol perdut. Llavors només cal tisores, carulina negre o goma EVA, pegament i una mica de paciència. Et voilà! En uns instants disposarem d’un nou parasol, moltissim més barat que l’original, perfectament funcional i que, a més, podem perdre sense que ens sapigue tant greu.

Una il·lusió òptica és segons la Wiquipedia, tot allò que ens porta ha percebre la realitat erròniament. N’hi han de dos tipus; el tipus cognitiu, en que intervé el nostre coneixement sobre el que ens envolta i el fisiològic, degut a una sobre-estimulació dels ulls o del cervell.

Qui no ha vist aquest famós tauler d’escacs on les dues caselles, iguales de color, semblen completament diferents (sinó, ho podeu provar amb el comptagotes del PS). I qui diria que aquestes dues taules son iguals (la superfície del taulell) i que per molt que ho proveu i encara que us ho demostreu a vosaltres mateixos, seguireu amb la recança de que no ho son. Per qui encara no ho cregui, pot veure aquest video.

Aquests son de tipus cognitiu, com el també conegut per L’habitació i les nenes, que val la pena també veure l’efecte en vídeo.

I per als molt malalts d’aquest tipus de coses, un de tipus fisiològic. No us perdeu això, heu de mirar fixament a la pantalla uns segons, retirar la vista i mirar a qualsevol altre lloc, aneu al tanto eh…

La fotografia també es això, una il.lusió òptica on nosaltres passem de la realitat al paper, de tres a dues dimensions i a sobre hi volem transmetre quelcom. A vegades ens enganyen i a vegades ens enganyem nosaltres mateixos.

Els dos videos son de Microsiervos

Lyndon Wade és un fotògraf novaiorquès que treballa per les agències de publicitat més famoses del món. Ha realitzat fotografies per campanyes de Nintendo, Sonic, Vox Vodka i d’altres.

L’estil d’en Wade és excèntric, irreverent, amb grans dosis d’humor i amarga ironia. Les seves imatges, de gran complexitat i cuidades fins a l’últim detall, són una autèntica exhibició de tècnica perfecta i una fantasia visual exuberant, gairebé barroca.

Moltes de les obres d’en Wade son controvertides, doncs expliquen histories brutals i fent servir un llenguatge visual lliure d’autocensura.

Us recomanem una visita detallada a les seves galeries, plenes d’imatges que estem segurs que no us deixaràn freds. Ja ens direu que us ha semblat!

A partir del mes que ve, tots aquells que sempre heu desitjat anar a fer un safari fotogràfic i per alguna cosa no ho heu pogut fer, ara es l’hora.

De la ma de National Geographic trobareu a partir del més entrant i ja de cara a les festes de Nadal, aquest joc anomenat Afrika, per a PlayStation 3 de Sony. No en sabem gaire més, solament que al Japó l’han anomenat “Hakuna Matata“ i allà no ha tingut massa èxit.

Suposem que va destinat als qui sempre han volgut sentir-se una mica més aventurers del que són a la vida real, com gairebé tothom.

Si lo de la càmera o d’aquell objectiu que fins ara tant us temptava i que per fi us heu adonat queda una mica fora del vostre pressupost, ja sabeu que podeu fer, seure al sofà i convertir-vos en l’heroi-fotògraf de l’aventura, us estalviareu diners i potser gaudireu fotografiant bestioles salvatges virtuals. I si a sobre teniu un fill que apunti maneres, encara teniu millor excusa…

Tret de Haciendo foco

Varem publicar fa temps una noticia sobre un altre actor de renom, Jeff Bridges, que dedicava bona part del seu temps lliure a la fotografia, concretament a documentar els rodatges en que participava.

Si be en aquell cas es tracta d’una afició que va anar cultivant a partir de la seva professió d’actor, el cas de la Jessica Lange es ben diferent. Resulta que abans de dedicar-se al cinema i a la interpretació, als 18 anys, ja estudiava fotografia a la universitat de Minnesota on  va conèixer a un fotògraf espanyol: Paco Grande.

Després de viatjar junts per Europa durant 5 anys es van casar al 1970 i varen coincidir amb fotògrafs tan coneguts com Robert Frank o Danny Lyon a Paris. Un cop va retornar als Estats Units va anar deixant de banda la fotografia a mida que es va anar incorporant al mon de la interpretació en films tan coneguts com King Kong o El cartero siempre llama dos veces.

Fa 15 anys va tornar a agafar la càmera… La exposició “50 fotografías por Jessica Lange” que aquesta setmana s’ha inaugurat a Nova York es un recull del seu treball fotogràfic, durant aquests anys, que també es concreta en la edició d’un llibre amb el mateix títol que es publicarà a finals de desembre.

Podeu veure algunes imatges aquí.

Podeu llegir més a El Pais.

Per quart any consecutiu, la Fundació Photographic Social Vision organitza, amb la col·laboració del CCCB i de Caja Mediterráneo, l’exposició World Press Photo 08. Aquesta mostra recull les obres guanyadores del concurs homònim i és coneguda mundialment com la principal mostra itinerant de fotoperiodisme.

Cada any, un jurat internacional independent format per tretze membres escull les fotografies guanyadores entre totes les enviades per fotoperiodistes, agències, diaris i fotògrafs de tot el món. Les fotos participen dins d’11 categories: notícies d’actualitat, temes d’actualitat, personatges de actualitat, esports, fotos d’acció, reportatges d’esports, temes contemporanis, vida diària, retrats, naturalesa, i art i entreteniment.

L’exposició anual de les fotos guanyadores es pot veure cada any a 80 ciutats de 40 països, amb la condició que totes les obres es puguin mostrar sense cap tipus de censura. El fet que milers de visitants de tot el món vegin aquesta exposició evidencia el poder de la fotografia per superar les fronteres lingüístiques i culturals.

World Press Photo aporta imatges per a la memòria col·lectiva. Imatges impactants que han canviat, en nombroses ocasions, el transcurs de la història i l’opinió pública.

World Press Photo ‘08 es pot visitar al CCCB  del 18 de novembre al 14 de desembre de 2008.

CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
C/ Montalegre, 5
08001 Barcelona (veure mapa)

Horari:

• De dimarts a diumenges d’11 a 20h
• Dijous d’11 a 22 h.
• Tancat els dilluns no festius

Font: web del CCCB

Disefoto anuncia la incorporació al seu catàleg de productes dels sistemes de protecció de càmeres digital reflex Camera Armor.

Camera Armor consisteix en un kit complert d’elements per protegir la càmera dels cops i les rascades tant durant el transport com durant l’us, sense dificultar la seva utilització i l’accés als controls, compartiments i connexions. A més, millora l’agafament de la càmera.

Hi han models de Camera Armor dissenyats a mida per les càmeres digitals reflex més populars, com Canon EOS 350D, 400D, 450D, 30D, 40D, 5D o 1D/DS, les Nikon D40, D40x, D60, D70, D80, D200, D300, D700, D2X o D3, la Olympus E-410 i la Sony A100.

Cada conjunt Camera Armor es composa de un Body Armor (per la protecció del cos), un Lens Armor (parasol-protector per un objectiu de tipus estandar), corretja per la tapa de l’objectiu i un LCD Shield (protector de policarbonat per la pantalla LCD). Tots els models Camera Armor estan disponibles en color negre; en el cas dels models per Canon EOS 5D i Nikon D200 hi ha una versió “camuflatge” i un altre en color vermell per les Canon EOS 400D i Nikon D40x/D60x.

A més dels Camera Armor, Disefoto també disposa del Battery Armor, especialment dissenyat per les empunyadures de bateria extra (Canon EOS 30D, 40D, 5D i Nikon D200). També es podran adquirir per separat Lens Armor addiccionals per altres objectius, així com una canellera especial per millorar i fer més segur l’agafament de la càmera, disponible sola o amb una corretja.

Aquest curiós article l’hem trobat a Xataca i no anirà malament a més d’un a l’hora de treure’s aquest impuls poc reflexiu de voler ser el posseïdor de l’última de les meravelles de la tècnica.

Certament deu ser propi del gènere humà argumentar-nos a nosaltres mateixos el perquè necessitem allò que ens fa il·lusió i prou, però que mirat d’una manera reflexiva i freda segurament no es la millor opció i més en els temps que diuen que corren.

Aquí només trobareu això, 10 raons per tindre prou arguments a favor de no comprar, però això potser es el que menys necessiteu, oi? o per altra banda potser sou una mica masoques i fins i tot en podeu trobar més i tot d’arguments… s’accepten idees…

Comença el període de votacions per l’edició de novembre del Concurs Mensual d’espaifotografic. Teniu fins al 30 de novembre a les 12 de la nit per triar les vostres fotografies favorites i votar-les, si heu participat al concurs.

Com ja sabeu, el guanyador s’endurà com a premi una motxilla Lowepro Flipside 300 cedida per Disefoto. Com ja és habitual, el guanyador també triarà el tema del concurs del mes vinent.

Podeu emetre els vostres vots enviant un missatge en aquest fòrum, indicant el títol de la foto i els punts que li doneu.

Molta sort a tothom!