Captures, d’en Dani Carrillo

Dins la secció El fotoblog de la setmana presentem avui Captures d’en Dani Carrillo, un altre dels fotoblogs que es mostren a espaifotografic. En Dani es un dels habituals als fòrums i un dels primers inscrits a la nostra web.

Captures es un fotoblog que preten explicar histories a partir de les imatges i que ens demana, tal com podem llegir més endevant, una opinió crítica i sincera envers les fotografies que hi anem veient.

Actualment sembla travessar uns moments de canvis i reestructuració que esperem arribin a satisfer  els objectius que s’ha marcat l’autor. Es unfotoblog variat on no hi ha un tema o tècnica que predominin en les galeries i, per tant, hi podem trobar una mica de tot…

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

D. Doncs és un espai on penjo les fotografies que més m’agraden o de les que vull una opinió/crítica sincera. Intento penjar fotografies diferents, i sol repetir-les un cop ja he penjat 4 o 5 més…, i de fet em sembla que no predomina cap tipus de fotografia. A més, la web la vaig fent jo, perquè m’agrada aprendre i crear pàgines web, i d’aquesta manera és com si tingués 2 entreteniments…

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?                              

D. Suposo que era inevitable fer-se’n un… Coneixia un parell de fotoblogs de gent de la meva ciutat, així que vaig pensar que si ells podien, per que jo no? En vaig prendre exemple. De fet, vaig aprendre molt d’ells (i encara ho faig!). A més, les fotografies són per admirar-les, criticar-les, comentar-les… Aprendre’n i passar-s’ho bé. Sinó, perquè fas fotos?

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

D. Molt positiva, una trajectòria ascendent, per moltes raons. Primera, que vaig començar amb un compte de Blogger, amb un pseudònim i vaig acabar donant el salt amb domini propi i amb un nom animat per tota la activitat que el fotoblog ha generat. Segona, fotogràficament parlant, he aprés molt. I tercera, he fet amics gràcies a tenir un fotoblog, i això no té preu.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

D. Ara he de dir que “estic estancat” en una rutina (massa ocupacions, suposo) que penso trencar dintre de poc… I és una de les coses que més valoro del fotoblog i que també ha anat evolucionant: em marco noves fites fotogràfiques. A més, amb tot el que estic aprenent sobre pàgines web, vaig canviant la pàgina amb noves coses. Ara estic treballant per a que estigui tant en català com en castellà, però per separat (no com ho tinc ara, que veus les dues llengües alhora).

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

D. Doncs la primavera del 2006 em vaig comprar una compacta amb alguna prestació que altra… Perquè sempre m’havia fet gràcia fer fotos, ho trobava curiós. No em ve de família ni em va enganyar ningú, simplement per curiositat i satisfacció pròpia, suposo.

Ef. .Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?                                                         

D. No he tingut gaire contacte amb la fotografia tradicional, però és inevitable llegir-ne comparatives o escoltar opinions. Jo crec que s’ha guanyat en alguns aspectes, i s’ha perdut en d’altres. S’ha guanyat, per exemple, en eficàcia, temps, material i possibilitats, tant fotogràfiques com econòmiques. Crec que s’ha perdut el valor de la fotografia (ara tothom en fa i en fa massa, fent que una bona fotografia perdi valor), i la qualitat. La majoria de la gent es pensa que t’has de passar hores davant del PC aconseguint el que vols perquè no ho has captat amb la càmera.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins són els teus favorits?

D. No tinc noms de referència, però sí estils. Tots aquells fotògrafs que fan fotos amb una història dintre seu… Les seves fotografies expliquen alguna cosa. JeanYves Lemoigne, Eliott Erwitt… A més, són entretingudes. Però els meus favorits són els que més admiro, fotògrafs amateurs com Paky López, Lalo Belles, Pere Chulià, Ricardo Caballero, Joan Guillamat…,  i d’altres que sol sé el pseudònim, per la seva senzillesa, qualitat, manera de fotografiar, històries que expliquen… A ells els dec molt.