avatar

El fotoblog de l’Araceli Merino

Dins la secció El fotoblog de la setmana presentem avui el de l’Araceli Merino. Un blog amb un lema prou explicatiu i que resumeix el que volem mostrar tots els que ens movem dins aquest mon de la fotografia: “Una manera personal de mirar la vida”

El fotoblog de l’Araceli es potser un dels mes complerts i variats que hem vist fins ara en aquesta secció. Tant pel que fa a la varietat de temes que toca, la seva actualització setmanal, els comentaris a quasi totes les imatges explicant les particularitats  de la foto, el lloc on es va fer, les sensacions de l’autor i inclús el processat que ha aplicat en algunes de les imatges per arribar al resultat que estem veient. Tot això  acompanyat amb un toc literari i poètic que el fan realment atractiu.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

AM.  És un espai on hi trobareu un recull de fotos, variat i intencionadament eclèctic, on intento compartir la curiositat  que sorgeix cada vegada que em poso al darrera del visor d’una càmera. Com suposo que fa tothom, o la majoria, selecciono les imatges que penso que tenen alguna mena de significació per petita que sigui, apuntalada en les breus notes a preu foto. M’agrada pensar que tots els que hi entreu us emporteu alguna sensació més enllà de la imatge.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

AM.  A principis del 2008 vaig pensar que imposar-me la publicació d’una foto cada setmana en un fotoblog  personal es convertiria en una manera òptima de treballar i per tant d’aprofundir en el treball fotogràfic. Després van venir els comentaris i suggeriments de la gent, certament engrescadors i sovint valuosos. També hi havia un cert afany per compartir una part del treball fet des del 2006 i sobretot darrerament, esperit que crec que ens mou a tots els fotoblocaires. Com deia l’Ansel Adams “Quan fem una foto mai no hem de fer-la per nosaltres i prou…”.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

AM. En positiu per diferents motius… m’incita a agafar la càmera més sovint, a fer les fotos d’una altra manera, a estimular la imaginació, a treballar més i també a conèixer el treball d’un munt de fotògrafs, professionals i amateurs, dels que aprenc constantment.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

AM. En principi he de dir que no ho sé, però penso que segurament seguiré en un ritme semblant a l’actual, a foto setmanal, intentant treballar els aspectes més variats que puc. En el moment de respondre aquest qüestionari penso que m’agradaria treballar més aspectes que no he aprofundit tant com la foto d’estudi, el bodegó, qui sap si alguna incursió en la foto socio-periodística a la recerca del “moment decisiu” a l’estil Cartier-Bresson. De totes formes, he de reconèixer que el que més em fascina és viatjar amb la càmera penjada. Es viatja diferent i es mira diferent.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

AM. Fa molts anys que treballo en el terreny de les arts gràfiques i la retolació, però la fotografia no havia estat prioritària. En els anys 80 i 90 havia tirat amb una antiga reflex Voigtlander VSL1 amb nocions molt bàsiques. Fins i tot havia revelat blanc i negre fa molts anys amb el meu company. Després va venir l’ impàs de les càmeres digitals compactes, moment que vaig aprofitar per conèixer millor el Photoshop. Quan va arribar la primera DLSR (Reflex Digital) el 2006, i després òptiques diverses, em vaig submergir en un reciclatge formatiu que m’està permetent intuir i intentar desenvolupar la gran potència de tot plegat.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

AM. Amb franquesa, no tinc sensació d’haver perdut res més enllà d’una certa dimensió romàntica. Em trobo molt a gust en el món digital. Tot és més còmode, més ràpid, més potent. La comunicació, i per tant l’accés a la informació, ara és més fàcil.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

AM.  Conec una mica el treball d’alguns grans noms de la història de la fotografia que ja he citat abans en aquesta mateix entrevista i algun altra, però si he de parlar d’influències crec que abans hauria de citar els meus profes i fotògrafs propers que no pas les grans icones del segle XX. No els cito perquè segur que me’n deixaria algun. Però no voldria tancar aquestes línies sense felicitar de la manera més sincera als responsables de l’ espaifotografic.cat per l’excel·lent tasca que esteu fent de divulgació fotogràfica en el sentit més ample.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “El fotoblog de l’Araceli Merino”

  1. Admirada Araceli, només unes paraules d’agraïment per la teua amabilitat en acceptar el petit obsequi del meu conte.

    Seguesc al corrent de la teua producció artística, és un privilegi guaitar el teu blog, cosa que sol fer molt sovint. Admire profundament la teua gran creativitat i m’agradaria que em comunicassis la teua pròxima exposició, perquè tinc intenció d’adquirir-te alguna de les teues obres.

    Afectuosament,

  2. Es una fotógrafa espectacular, brillante, comunicativa… puede con todo des de paisajes a retrato, foto de estudio, etc con mas photoshop o con menos photoshop, siempre consigue unos resultados que no dejan indiferente.
    La más sincera enhorabuena!