avatar

L’atzucac… de l’Atzu

the xanclettesDins la secció El fotoblog de la setmana ens trobem en aquesta ocasió amb l’Atzu, molt conegut a espaifotografic ja que es un dels membres habituals al fòrum i que participa activament en totes les discussions que es van obrint diàriament.

Al seu fotoblog, l’Atzucac, hi veiem un bon recull de fotografies, molt ben resoltes tècnicament, sobre temes diversos que reflecteixen la seva passió per la natura, el paisatge i els viatges.

Potser pel fet que coneixem la seva facilitat per descriure, explicar, comentar i expressar-se amb molt bon criteri als fòrums, hi trobem a faltar -acompanyant les imatges- una certa dosi de literatura que, segurament, acabaria d’arrodonir el fotoblog.

Podeu conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu blog a la entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

A.: Doncs el bloc funciona com a una mena de calaix de sastre fotogràfic, on hi poso fotos de temàtiques diverses i sense cap ordre pre-establert, i que per alguna raó a mi m’agraden. És també una via de comunicació amb altres persones amb qui comparteixo afició, i sobretot, un passatemps molt distret.

de cap a l'aiguaEf. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

A.: La idea inicial, quan vaig començar a bloc.cat, no era la de fer un fotoblog pur, sinó més aviat un bloc amb un alt contingut de fotografia però amb altres històries, ja sigui escrits, grafismes, vídeos, curiositats… amb la idea de compartir-lo amb altres amics. Per circumstàncies, i perquè l’afició a fer fotos s’ha anat incrementant més que no pas les altres inquietuds, al final s’ha quedat en un fotoblog.  Ja el simple fet de buscar informació per saber com s’havia de crear el bloc va ser un repte en el seu moment. La veritat és que tenir un bloc, m’ha servit també per culturitzar-me  mínimament en aquests temes informàtics, i això també ha estat interessant.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

A.: Doncs bé, positivament. M’agrada molt mirar fotografies de l’anterior bloc o fins i tot dels inicis de quan vaig passar-me a blogger i dir-me a mi mateix que ara ja ho sabria fer millor. En quant al tema social, també n’estic content. El nombre de visites també s’ha anat incrementant i per tant, content.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

A.: Doncs no ho sé. En quant al format, m’agradaria embellir-lo i poder presentar les fotos més grans, i en quant a contingut, m’agradaria trobar una fórmula que em permetés combinar fotografia amb continguts escrits d’opinió (res poètic, però!) d’una manera que sigui natural.  No ho sé, està per veure.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

A.: Doncs a finals del segle passat ja m’agradava fer fotos, però era una frustració  portar els carrets a revelar, i el tema es va refredar. Després vaig dir-me que no podia ser, i fa uns 4 anys em vaig comprar una càmara digital,…i va continuar essent una frustració. En fa dos i mig, Google amunt i Google avall buscant una plana web que oferís el que avui en dia ofereix espaifotografic, per sort vaig trobar el web del CEIF (la llavor d’espaifotografic). Quan vaig poder vèncer la vergonya (tot i utilitzar pseudònim!) i vaig entrar al fòrum ja tot ha estat oli en un llum per aprendre de forma constant. Per tant en el meu cas, l’afició va començar fa molt de temps, però quan realment n’he pogut gaudir, ha estat a partir de l’explosió digital, haver conegut la gent que formava part del CEIF i haver llegit (estudiat, diria jo) el llibre d’en Mellado, que si voleu tindrà detractors a cabassats, però que a mi em va servir de molt, en el seu moment.

Sant Pere de RodesEf. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

A.: En el meu cas, no trobo a faltar res de l’època pre-digital (però entenc que molta gent senti alguna mena d’enyorança). Ara amb la digitalitat, el que més valoro és la immediatesa, l’autonomia i l’economia, com tothom, vaja!

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

A.: Aquí és quan queda collonut dir grans clàssics, o bé noms que ningú coneix i així quedes com un “intel·lectual”,  però la veritat és que trobo inspiració en qualsevol, sobretot en els blocs d’alguns cracks com ara en Keny Weng, krizalid, la Kathleen Connally, en Julien Roumagnac, la Diane Varner, Tristan Campbell,en David J. Nightingale i tants altres que corren per aquests mons cibernètics i que recomano visitar.  No voldria descuidar-me’n d’alguns catalans i que fan feina de primer nivell, però com que d’aquests sí que em sabria greu deixar-me’n algun, no en diré cap.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.