avatar

Safaris urbans, d’en Jordi Pinyol

Insert coin, d'en Jordi Pinyol

Continuant el nostre recorregut per donar a conèixer els fotoblogs dels membres d’espaifotografic, dins la secció El fotoblog de la Setmana, presentem en aquesta ocasió  Safaris Urbans… El fotoblog d’en Jordi Pinyol.

Leipzig, Guggengeheim, Rockefeller Center, Empire state… Títols de fotografies que realment fan honor al nom del fotoblog, una mena de crònica urbana variada i diversa de viatges a llocs -Marroc, Galícia, Itàlia- i ciutats com Florència, Bilbao, Amsterdam, Washington, Munich i, per fi, Barcelona.

Aquí el blog es retroba amb el lema que acompanya al títol,”recorreguts fotogràfics per Barcelona”, i que segurament és el reflex del punt de partida inicial. Ens sorprèn el seu  punt de vista, una manera inusual d’acostar-se, mirar amb ulls nous i fotografiar els racons de la ciutat, tant els que reconeixem com els que no acabem d’identificar, els contrallums, les penombres, els dies i les hores…

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef.: Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

J.P.  Doncs és un recull de les meves passejades fotogràfiques i viatges on intento posar el que crec que pot ser més atractiu o el que representa més la meva manera de veure la fotografia… Bàsicament son fotos d’àmbit urbà, que és per on més en moc i on em sento més còmode. Cada cop intento fer alguna cosa més de retrat, però és mes fàcil trobar edificis interessants disposats a posar que persones, al menys per a mi.

Ef.  Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

J.P.  Vaig començar fent-me una web per intentar donar difusió a la meves fotos, suposo que tothom que fa fotografia te com a objectiu final ensenyar el que fa. Però la actualització era molt lenta i necessitava de molta dedicació. També vaig veure que tenint un blog era possible estar enllaçat a diferents comunitats de fotògrafs.

Ef.  Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?   Embolicat, d'en Jordi Pinyol

J.P. Molt bona, en realitat no es que hagi tingut una progressió molt gran a nivell de visites, però a nivell personal em motiva molt en buscar temes nous que fotografiar i en progressar tècnica i artísticament.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

J.P. Sempre estic pensant en fer un blog mes atractiu que a l’hora sigui més personal a nivell de disseny, on les fotos es vegin millor i l’accés al arxius sigui més intuïtiu. Però això requereix paciència, temps, perdre estadístiques i tornar-lo a donar d’alta als llocs. Suposo que algun dia ho hauré de fer si vull millorar-lo, però de moment, així està.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

J.P. Quan vaig fer la primera comunió em van regalar una Kodak Pocket A-1, que encara conservo com un tresor. Al llarg del temps vaig anant fent fotos, sobretot als viatges i em vaig muntar un laboratori de blanc i negre, però crec que va ser fa 6 anys quan em vaig comprar una Lomo que realment s’em va despertar aquesta afició que havia estat latent. El poder anar sempre amb la càmera a sobre i començar a experimentar amb el revelat creuat va ser el punt real de partida a una afició que havia estat sempre, però ara d’una manera continua. Una cosa va portar a l’altre i ara ja fa temps que he perdut la vergonya a portar a sobre una reflex amb varies lents, vagi on vagi.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

J.P. He guanyat en tot, si bé es cert que encara trec la Lomo i una Leica minilux que em vaig comprar de segona mà. El digital em permet experimentar i aprendre molt més amb la càmera, a més de controlar tot el procés de revelat digital. Es podria dir que la informàtica ha permès que la figura del “fotògraf total” estigui a l’abast de qui ho vulgui.

A part, la visió de la feina al moment, m’ha donat confiança per assumir feines com a fotògraf que m’han permès subvencionar-me part del equip .                              Taxi, d'en Jordi Pinyol

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

J.P. M’agrada molt Francesc Català Roca, Cartier Bresson, Tony Catany, David Bradford, Tino Soriano, etc. Per parlar dels que recordo. Encara que hi ha moltes fotos boníssimes que veig als blogs cada dia de fotògrafs mes anònims però que transmeten moltíssim, com Yakuzasblog, Nuestra Barcelona o Sense Mirar, entre d’altres, que m’agraden especialment.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.