El retrat és possiblement una de les especialitats fotogràfiques més freqüents i, sovint, més rutinàries de la fotografia. Molts fotògrafs són perfectament capaços de realitzar retrats correctes, bons o inclús excel·lents. Ara, només alguns, uns pocs, saben trobar un nou enfoc i sorprendre’ns amb imatges extraordinàries, d’aquelles que has de fer un esforç per deixar de mirar.
Crec que Martin Schoeller és un d’aquests fotògrafs.
Nascut a Munich l’any 1968, Schoeller treballa a Nova York, on va arribar l’any 1993. Va treballar com a a assistent de l’Annie Leibovitz fins l’any 1996 que va començar la seva carrera en solitari. Des del 1999 és fotògraf col·laborador del New Yorker. Un exemple és el seu reportatge de la tribu Pirahã de la selva de l’Amazona.
Però el que situa en Schoeller com un fotògraf singular és el seu tractament personal del retrat. Tant li fa que el subjecte sigui un actor famós de Hollywood, un president dels EUA o un cambrer d’una hamburgueseria. Tots sota la mateixa il·luminació, amb el mateix fons i a molt curta distància, ens deixen veure molt endins seu. Això és pales a la col·lecció titulada Close-Up, on Schoeller despulla les cares de una serie de personatges, alguns molt famosos i perfectament coneguts, d’altres absolutament anònims, construint una successió d’imatges hipnòtiques que ens empenyen a explorar la cara de la persona retratada.
Continuant en aquesta línia, voldria atreure la vostra atenció sobre un dels darrers projectes d’en Schoeller, titulat “Female bodybuilders” (culturistes femenines), on l’autor ens mostra la profunda transformació física de unes dones, resultat de la dedicació i l’esforç físic mantingut durant llarg temps. Superat i digerit el primer impacte visual inevitable, val la pena contemplar aquesta singular col·lecció de retrats procurant no quedar-nos en la mera superfície: hi trobareu expressions d’orgull, desafiants, però també de molt dolçes, fins i tot maternals.
Ens agradaria saber que en penseu!
Josep
dilluns, 8 de desembre de 2008 a les 18:07
Ostres! He estat mirant els videos de dues de les coleccions de Close- Up, la de Tanzania i la dels yonkis a Newyork i no he pogut acabar cap de les dues. Bestial! Potser no tinc el dia per aquestes fotos…pero bestial!
Fresmebú
dijous, 11 de desembre de 2008 a les 16:31
Com pot agradar-li a algú cultivar el seu cos fins aquests extrems???? A mi, la veritat, és que em fa una mica d’angúnia!!! Tant sools he pogut amb les 20 primeres!!!
Mireia
diumenge, 21 de desembre de 2008 a les 15:43
Doncs a mi em sembla genial. Les fotos i les dones. Jo porto 4 anys dedicant-me al culturisme, i és fantàstic veure com controles el cos i el transformes. A qui no li agradi, que no miri
Joan López
diumenge, 21 de desembre de 2008 a les 16:25
Mireia, et prestaries com a model per una sessió fotogràfica? O coneixes a algun/alguna culturista que li agradaria fer-ho?
Mireia
dissabte, 17 de gener de 2009 a les 18:31
Joan, una sessió per a què? Busca’m al facebook, si vols, i en parlem (Mireia Llongarriu)