avatar

Sense mirar, d’en Toni Tugues

ConvexDesprés del parèntesi que varem fer la setmana passada amb l’anunci dels “Nous Propòsits”,  retornem a la secció habitual del Fotoblog de la Setmana amb en Toni Tugues i el seu fotoblog: Sense Mirar.

En Toni ens presenta un fotoblog una mica “caleidoscòpic”, on hi trobarem de tot, bàsicament coses que l’atreuen per algun motiu, que capten la seva atenció i que s’ens mostren en ocasions com a petits documents sobre un tema concret o en forma de micro-cròniques quotidianes amb text inclòs en altres casos, escenes urbanes amb angulars arran de terra…

El retrat improvisat, els macros, els detalls desenfocats i els contrallums formen el gruix del blog. Tot això des d’un punt de vista condicionat potser, tal com comenta a la entrevista, per la seva professió d’operador de càmera de TV.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

TT. Sense mirar és un fotoblog on poso totes aquelles imatges que tinc al meu voltant i que per un motiu o altre em criden l’atenció. Persones, llocs, macros, contrallums, animals, espais, desenfocats, moments.. tot i té cabuda si té un mínim d’interès visual. Per defecte professional, tinc una visió un tant peculiar d’observar l’entorn. Aquest fotoblog és la via perfecta per mostrar totes les imatges que veig, a la meva manera, a traves del viewfinder d’una D80.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

TT. Bons amics i la revolució digital van ser la causa principal. D’altra banda tenia ganes de fer arribar les meves imatges una mica més lluny d’una forma senzilla i econòmica. Tenir un fotoblog és tenir una galeria oberta les 24 hores els 365 dies de l’any, on hi pots accedir des de qualsevol part del planeta. Tan sigui per col·locar-hi imatges com per veure-les.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

TT. Positiva. Com tothom, hi ha mesos que per feina, ganes o temps no publiques tot el que voldries. Tot i així el fet de ser present a la xarxa i saber que cada vegada són més el que t’observen, encara que sigui de forma silenciosa, em fa d’alguna manera buscar temps per fer recerca i produir nous temes fotogràfics. Aquest esforç està compensat amb totes les visites i comentaris.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

TT. Un canvi d’imatge de tant en tant és una bona manera de replantejar que funciona mes i que funciona menys. Un fotoblog atractiu i de navegació fàcil, pot ser interessant per les visites habituals i futures. Mantenir un percentatge constant de publicacions i incrementar la qualitat tècnica, artística i creativa mica en mica de les imatges també es essencial per fidelitzar els visitants i fer-ne de nous.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

TT. Una filmadora Anton Bauer de súper 8mm (del meu pare) durant la adolescència i càmeres com una vella Voigtländer, Kodak Instamatic 233, Ricoh, Polaroid… i una càmera JVC de tubs amb el seu magnetoscopi VHS a l’inici dels anys 80, entre d’altres, em van marcar una clara tendència audiovisual de ben jove. Anys més tard, clarament enganxat al mon de la imatge, vaig accedir a l’escola de mitjans audiovisuals EMAV, cap a l’any 1988. Allà vaig fer cinema, fotografia i vídeo. Des de les hores a estat una evolució constant fins el dia d’avui.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

TT. Tot. El canvi d’analògic a digital ha estat una revolució. Poder obtenir una imatge i tractar-la al moment, m’ofereix infinites possibilitats creatives i professionals. La rapidesa amb que es pot entregar una feina o publicar en un blog era impensable fa uns anys.                         

El neguit d’esperar que un revelat sortís correctament (i a l’hora prevista) per ser tractat, regalat, enviat, etc. ha desaparegut amb la època analògica.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

TT. No. Tots tenim fotos bones i fotos normals. A banda dels clàssics que tots ja coneixem, internet em permet descobrir fotògrafs que no havia vist mai i que tot i ser anònims tenen exposades autentiques obres d’art, cadascun a la seva manera i amb el seu estil propi, com per exemple jez CoulsonBizzlepixRide my pony PhotoschauNuestra BarcelonaSafaris Urbans o IVE07, entre molts i molts altres.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris8 comentaris a “Sense mirar, d’en Toni Tugues”

  1. companyer, ets tot un tontuu (ja saps que és carinyós)
    fins aviat