Presentem aquesta setmana El racó d’en Pere, el fotoblog d’en Pere Aurich. Un fotoblog que fa relativament poc que es va estrenar però creiem prou interessant i treballat com per publicar-lo dins la secció.

Ens comenta a la entrevista, que es considera novell dins el món dels fotoblogs… Potser si, però en quant al coneixement de la fotografia podríem dir tot el contrari, sobre tot després de llegir la seva resposta -una de les més complertes i extenses que han passat per aquesta secció- als fotògrafs de referencia i els seus favorits.

La major part de les fotografies que veurem son de Banyoles i el seu Estany, en Pere hi viu molt a prop. Hi trobem també alguns retrats, paisatges rurals amb molt d’encant i uns quants bodegons. La informació i els texts que acompanyen les fotografies, les cites i les frases que ens va deixant traspuen una gran sensibilitat.

Encara que de moment dins el fotoblog hi trobem poques fotos, en reconeixerem algunes que han passat pel fòrum i han estat comentades, també en podeu veure algunes més a Photonatura.org.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

llegir més »

És evident que el control de la llum és una de les habilitats fonamentals per qualsevol fotògraf, ja sigui des del punt de vista d’obtenir l’exposició més correcta com d’explotar les possibilitats expressives de la llum, depenent de la seva natura i disposició. En aquest sentit, el retrat és una de les especialitats fotogràfiques on un bon ús de la llum resulta indispensable.

A la web fotopunto.com trobareu un article molt interessant on ens mostren diferents maneres de disposar les llums alhora de fer un retrat. És una article d’introducció, però més que suficient per tal de assolir uns coneixements essencials sobre la il·luminació d’un rostre.

En la mateixa web hi trobareu d’altres articles igualment interessants al  voltant del control de la llum a l’estudi, dels que ja us en havíem parlat anteriorment. Us els tornem a recomanar!

Per altra banda, si voleu anar practicant però aneu escassos de mitjans tècnics i de models sacrificats, ho podeu provar amb aquesta eina interactiva, que permet simular l’efecte d’una font de llum en variar la seva posició. La model no es mou i no es queixa!

Ja n’hi ha prou de parlar sempre de les dues marques més potents del mercat. Més enllà de Nikon i Canon també hi ha vida.

Si esteu buscant una petita càmera compacta per viatges on la fragilitat no hi té cabuda, o si la vostra feina és amb un alt risc d’impactes o a temperatures extremes, però necessiteu fotografiar, esteu de sort, per que Olympus acaba de llançar dues compactes altament resistents: µTough-8000 i µTough-6000.

Perquè us en feu una idea, la µTough-8000 pot submergir-se fins a 10 metres, suporta caigudes de fins a 2 metres, pesos de fins a 100 kg i temperatures de -10ºC. No està gens malament, no trobeu?

Quant a la resta de característiques, ambdós models disposen d’estabilitzador d’imatge, pantalles de 2,7 polsades i graben vídeo a 30 fps.  Tenen taló d’Aquiles, però? Sí, el zoom òptic només és de 3.6 augments (equivalent 28-102mm, en aquest cas).

Vist a Pixelicia i a Akihabara News.

Ho volíem mantenir en secret fins a poder donar la noticia amb la importància que es mereixia, a partir d’aquesta setmana inaugurarem una nova secció, la viurem molt de prop i la titularem La Volta al Món d’en Jordi i l’Anna.

Es tracta d’una sèrie d’articles que ens arribaran de la mà d’en Jordi Corominas i l’Anna Jubero, dos viatgers i amants de la fotografia que estan donant la volta al món.

Actualment es troben a l’Argentina i de moment han visitat també l’Uruguay, el Brasil, el Perú, Bolívia i Xile. D’aquí poc tancaran l’etapa sud-americana i volaran cap a Nova Zelanda.

La idea de fer aquest viatge va sorgir un dia qualsevol i es van anar il·lusionant amb el somni de conèixer món fins que, diuen, ja no hi va haver marxa enrere. Després de molts mesos de preparatius, van deixar els seus respectius treballs a Barcelona i van agafar dues motxilles d’equipatge, i una tercera per l’equip fotogràfic, i van marxar cap a Buenos Aires. Des de llavors mantenen un blog (http://www.voltaalmon.com) amb fotografies i relats pràcticament diaris amb informació d’interès per altres viatgers sobre tots els llocs on fan parada. Un altre dels objectius del viatge és l’elaboració d’un llibre de fotografia que intentaran editar a la tornada, i del qual serem partíceps d’un petit avenç a través d’aquesta secció.

A Barcelona Photobloggers la setmana passada ens donaven tots els detalls de la ruta.

Segons ens expliquen en Jordi i l’Anna, l’elecció de l’equip fotogràfic va ser una decisió complicada. Calia escollir entre material relativament lleuger però que a la vegada fos d’una certa qualitat, ja que no tots els dies es fa un viatge així! Al final es van decantar per una Canon 40D, i com a objectius un Tamron 17-50mm f2.8, un Canon 50mm f/1.8 i un Canon 70-300mm f/4-5.6 IS, a més d’un flaix Metz 48. Per la classificació i processat de les fotos també porten un petit ordinador portàtil que s’ha convertit en imprescindible.

A partir d’avui anirem publicant articles amb text i fotografies dels llocs que els hi hagin causat més impressió, començant pel Salar de Uyuni i els llacs de l’altiplà del sud-est bolivià. Esperem que gaudiu d’aquest nou apartat de la web i que a la vegada tots ens puguem sentir una mica partícips d’aquest preciós viatge.

Salutacions des del Perito Moreno, avui hem gaudir com uns camells amb aquesta glacera!

Jordi Corominas

http://www.voltaalmon.com

Darrera d’aquest títol de serie policíaca hi ha un joc interactiu virtual amb el que Canon vol promocionar una de les seves últimes càmeres, la Canon 450D.

Si voleu participar haureu de convertir-vos en un dels detectius col·laboradors que ha de resoldre el cas del famós lladre de bancs de la ciutat de Canon City. Com ha prova tindreu varies fotografies, però no de prou qualitat i per això caldrà del vostre coneixement per millorar les imatges, també gaudireu d’una EOS 450D virtual amb que podreu aconseguir fotografies de les successives proves que aneu realitzant.

Per guanyar la prova i el concurs, que no deixa de ser-ho, haureu d’aconseguir saber qui es el sospitós i atrapar-lo en el mínim temps possible. Les fotografies que aconseguiu per aquest propòsit seran avaluades per un jurat d’experts i podreu convertir-vos en el guanyador de la prova.

Qui en faci les millors fotografies, virtuals s’entén, aconseguirà una Canon EOS 450D + EF-S 18-55 i ja podrà practicar en aquest mon real, però potser sense tanta emoció.

Es veu que més de 16.000 “detectius-fotografs” ja hi han participat. Podeu fer-ho si voleu fins el 28 de febrer a: www.canon.es/egame

Vee Speers va néixer a Australia al 1962 i va estudiar Belles Arts i Fotografia al Queensland College o f Art. Posteriorment, va treballar per la Australian Broadcasting Corporation a Sydney com a fotògrafa d’actors i celebritats per a publicitat.

A l’any 1990 es va traslladar a Paris, on va viure 12 anys dedicada a la fotografia de moda i artística. L’any 1994 va guanyar el premi Hasselblad/Prophoto.

La serie Bordello, the art of seduction és la seva feina més famosa. Reconstrueix l’atmosfera decadent, carregada d’erotisme i seducció dels bordells parisencs dels anys 20-30. A la manera de Brassai, aconsegueix evocar escenes d’un altre temps situant les seves models als antics bordells de la ciutat de la llum. La antiga tècnica del carbó emprada per executar les copies (a l’Atelier Fresson) contribueix fortament a transportar-nos en el temps.

La serie Birthday Party és una col·lecció de retrats infantils desprovists dels estereotips i la idealització de la infantesa com l’època més feliç de la nostra vida. La Vee Speers ens mostra la crueltat, vulnerabilitat i dualitat dels nens. Nens preparats per assistir a una festa d’aniversari, amb expressions i actituds que parlen d’estats anímics ben diferents.

A Parisians la Vee Speers es va inspirar en els circs que travessaven Europa i Amèrica a principis del segle XX, on persones físicament peculiars eren mostrades com a curiositats. Els models els va trobar pels carrers de París de forma casual, i les fotografies estan construïdes com a escenificacions orquestrades, tal com eren exhibits els fenòmens als circs i fires.

Us convidem a visitar les galeries d’aquesta magnífica fotògrafa i gaudir de la seva feina singular.

Trobat a Uno de los nuestros.

Això de jugar amb textures hi ha a qui li agrada molt i també a qui no li fa la més mínima gràcia, com tot és una qüestió de gustos.

Us agradi o no, sempre es bo saber on n’hi han o poder guardar-los com a recurs utilitzable o potser fins i tot, si us fan gràcia, us animeu i proveu nous efectes, que sempre va be experimentar.

El pac que us presentem està compost d’onze imatges, a partir de (diu daguerreotips?) negatius de vidre en mal estat i que a part de poder-los utilitzar simplement com a textura, també els podeu utilitzar de photoframe.

Son 11 jpg a molt bona resolució, en un zip que fa 71 MB que us podeu descarregar des d’aquí.

I pels bojos per les textures aquí en trobareu un munt.

Ho hem trobat a webintenta

Aquest cap de setmana el Magazine de La Vanguardia publicava els guanyadors del concurs “Su mejor foto” i celebrava la gran participació que hi va haver, fins el punt d’anunciar que  “Se consolida de este modo como el de mayor participación en España”.

Realment la participació d’aquesta edició sembla que ha estat de record, ja que han rebut un total de 30.543 fotografies de les quals 29.781 han estat realitzades en format digital confirmant el seu predomini sobre el suport tradicional.

Tal com varem anunciar en una noticia el passat mes de setembre, en la que us animàvem a provar sort,  aquest concurs ofereix uns premis realment engrescadors i les fotos es poden enviar per correu o pujar-les directament a la web del magazine. Ingredients que l’han convertit doncs en un certamen altament popular.

A la vista dels guanyadors, finalistes i seleccionats, que podeu veure aquí, ens passa una mica el de sempre: creiem que hi ha fotografies d’entre les 100 seleccionades amb qualitats suficients per estar entre les premiades. Questiò de punts de vista, o que el criteri amb que acostumem a analitzar les fotografies és molt més “fotogràfic” que no pas “periodístic” i, a la vista de la composició del jurat d’aquesta edició, està clar que ha pesat més el concepte periodístic-literari-reporter que el purament estètic o fotogràfic.

Adobe ja ha publicat la que ha de ser la propera versió de Lightroom (v2.3) i del plugin Camera Raw (v5.3) en la seva web Adobe Labs. No és encara una versió definitiva, sinó el que es coneix com una release candidate. Que potser li falten un parell de bulls, vaja.

Com ve sent habitual en aquestes renovacions de versió menors, aquesta incorpora suport per algunes de les darreres càmeres aparegudes al mercat, com la Nikon D3X i la Olympus E-30, així com solucions per alguns defectes de funcionament detectats en la versió vigent.

Però l’aspecte més interessant d’aquesta nova versió, probablement, que Adobe ha decidit ampliar el ventall d’idiomes del programa, que passa a incloure alemany, italià, xinés simplificat i tradicional, suec, coreà i… castellà! Finalment, els nois d’Adobe han decidit que un idioma parlat per més de 400 milions de persones es mereix una certa consideració, ja era hora!

Bé, es evident que de moment no han sentit a parlar del català. Però ja estem acostumats, no?

Per cert, pels interessats en assistir al proper Taller EF d’Adobe Lightroom pot ser una bona ocasió de tenir un primer contacte amb el programa, traduït al castellà. Us el podeu descarregar des d’aquí. També us podeu descarregar l’Adobe Camera Raw.

Pels que no teniu esperit aventurer, també podeu traduïr la versió actual d’Adobe Lightroom (v2.2) al  castellà fent servir aquest procediment no-oficial.

Wilson Bentley va ser un pioner de la fotografia, fascinat per la bellesa i la complexitat de l’estructura dels cristalls que formen les volves de neu. N’estava tant de fascinat que no va parar fins a poder-les fotografiar,  i això,  en aquella època no resultava tan fàcil com ara ens podem imaginar.

Pel que se sap, el procés li va portar dos anys de proves i errors, però finalment, quan tot just tenia 19 anys, va aconseguir la primera foto d’un cristall de neu. Era l’any 1885.  Després en va fotografiar més de 5.000 durant tota la seva vida, descobrint entre altres coses que no n’hi ha dues d’iguals, per més que totes tenen simetria hexagonal.

Les fotografies es van publicar en un llibre anomenat Snow Crystals.

Podeu veure aquesta història en un vídeo: Wilson «snowflake» Bentley

Vist a Microsiervos.