avatar

Begirada, d’en Josep

Pont, DonostiEl nostre convidat d’avui a la secció El Fotoblog de la Setmana és en Josep Girona, conegut al fòrum d’espaifotografic com a Josep i amb un fotoblog que es presenta amb el nom de  Begirada.

En Josep es un habitual als fòrums i sovint ens va mostrant fotografies de Donosti per comentar, sobre tot des que utilitza la Hasselblad. Justament ha canviat el disseny i la plantilla del fotoblog fa molt pocs dies i potser per això el trobem una mica buit si ho comparem amb l’anterior o amb la gran quantitat d’imatges que té a  shutterchance.

Tal com ens comenta a la portada del blog, avui mateix s’en va de viatge força lluny, a Vietnam i Cambodja. Esperem que a la tornada ens pugui ensenyar moltes fotos d’aquests  indrets al fotoblog i als fòrums.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

J. El fotoblog (que ara com haureu vist ha canviat de format) és un intent de donar a conèixer el meu treball fotogràfic. Alguns amics sempre em parlen de fer una exposició, però penso que aquesta és una manera més senzilla i que al final, arriba a més gent. També em permet publicar les fotos dels viatges que acostumo a fer a l’Orient, concretament a Indoxina i especialment a Vietnam i Cambodja.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

J. La idea del fotoblog va venir d’una amiga. Ella va començar a fer un blog “pels amics” i jo em vaig animar a fer el meu. L’objectiu fonamental és donar a conèixer el meu treball fotogràfic en la mida que aquest representa una part de la meva vida quotidiana i, tal com dic, és una eina d’expressió i de comunicació.

CambodjaEf. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

J. Penso que a mida que ha anat passant el temps he anat millorant la meva tècnica fotogràfica. Sobretot des que vaig passar de “oh, quina foto més maca” a les crítiques i TRC d’Espaifotografic.cat. que és on crec he anat madurant una mica més la meva feina a nivell tècnic en aquest darrer any.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

J. Com que la pretensió és únicament, com ja he dit, donar a conèixer el meu treball fotogràfic, penso que l’evolució anirà acompanyada del millorament de la meva tècnica tant en cada una de les fotos com amb la seva presentació.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

J. Quan tenia 3 anys el meu pare em va fer la primera foto. Això era per l’any 1955 (ja en fa uns quants) i el fet sembla que em va impressionar; però no va ser fins els 18 anys que, amb l’ajuda de l’afició que hi tenia la meva sogra Montserrat Duran, em varen agafar ganes de provar-ho. Desprès vaig participar durant alguns anys en la premsa (Primera Plana, Arreu i algunes revistes més). No ha sigut una afició constant ja que alguns anys l’he tinguda al calaix, però sempre l’he recuperada amb molta il•lusió.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

J. Vaig començar, com molts, en un quarto fosc amb el blanc i negre dins de casa. Mai havia revelat color a casa. Ara penso que és molt més senzill i interessant doncs pots veure els resultats immediatament a l’ordinador i això et permet, des del meu punt de vista, aprendre molt més i molt més ràpidament. (Mai no he fet un curs de fotografia). També, és clar, les eines com el PS i altres et donen unes possibilitats amb una exactitud que abans no teníem. Perdre? Penso que res. Al principi sí que les digitals eren una altre cosa i mai es podia arribar a la qualitat d’un procés analògic, però ara no és així.

LlirisEf. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

J. No tinc especialment ningú com a referència. Miro i remiro fotos a tots els llocs que puc a internet (que n’hi ha moltes) i algunes exposicions dels clàssics, i em quedo meravellat del seu art. Em considero un aprenent i penso que una de les maneres per aprendre més és observar bones fotos.

No m’ha agradat mai fer la pilota a ningú, però penso que ha sigut gracies a Espaifotografic que he donat una bona empenta a la meva tècnica. Gracies un cop més i endavant amb aquest bonic projecte.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Begirada, d’en Josep”

  1. Quin lliri… :o
    Enhorabona!!

  2. Hola Josep,
    M’agrada molt el teu treball, necessito mes temps per gaudir de les teves imatges.

    Salut!