avatar

El racó d’en Pere

EstanyPresentem aquesta setmana El racó d’en Pere, el fotoblog d’en Pere Aurich. Un fotoblog que fa relativament poc que es va estrenar però creiem prou interessant i treballat com per publicar-lo dins la secció.

Ens comenta a la entrevista, que es considera novell dins el món dels fotoblogs… Potser si, però en quant al coneixement de la fotografia podríem dir tot el contrari, sobre tot després de llegir la seva resposta -una de les més complertes i extenses que han passat per aquesta secció- als fotògrafs de referencia i els seus favorits.

La major part de les fotografies que veurem son de Banyoles i el seu Estany, en Pere hi viu molt a prop. Hi trobem també alguns retrats, paisatges rurals amb molt d’encant i uns quants bodegons. La informació i els texts que acompanyen les fotografies, les cites i les frases que ens va deixant traspuen una gran sensibilitat.

Encara que de moment dins el fotoblog hi trobem poques fotos, en reconeixerem algunes que han passat pel fòrum i han estat comentades, també en podeu veure algunes més a Photonatura.org.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

P.A. Sincerament em costa de contestar aquesta pregunta doncs sóc molt novell en aquest tema dels fotoblogs, de fet fa ben poc que he descobert que és tot un món i encara ara no crec que sàpiga cóm moure-m’hi bé, ni sé del cert cap a on vull anar; no obstant el que sí puc comentar és la meva idea inicial al crear-lo, volia un lloc per compartir les meves fotografies amb altre gent, però d’una manera més propera, espontània i informal, no tan freda com una web estàtica, sinó un racó més fresc que també reflectís el meu estat d’ànim, és a dir no que no només es tractés d’un catàleg de les meves millors imatges, sinó tenir la llibertat d’escollir la foto a pujar en el moment de fer-ho, depenent del que vull expressar segons el meu estat d’ànim o del que vull compartir en aquell precís moment.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

Mans al Sól

P.A. Una mica pel que ja he dit abans, tenir un lloc on poder mostrar i compartir les meves fotografies d’una forma més informal que una web estàtica, amb molta més implicació personal. També com a excusa per recuperar el meu arxiu, redescobrir moltes imatges que tenia aparcades als discs durs i que quasi no recordo i que puc retrobar i tornar a gaudir-ne gràcies al fotoblog.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

P.A. Com que fa molt poc temps que m’hi barallo la meva valoració només pot ser molt positiva, doncs és una constant de noves relacions que espero consolidar molt més amb el pas del temps.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

P.A. Això és difícil de dir en aquest punt tan inicial en que em trobo, però espero anar-lo millorant no tant amb aparença sinó sobretot en contingut, aconseguir transmetre i reflectir la meva personalitat, el meus estats d’ànim, els meus gustos personals, etc. , obrir-me molt més i mostrar cóm sóc i el que penso mitjançant les imatges i els comentaris que les acompanyin.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

P.A. També fa relativament poc que tinc aquesta afició, tot va començar al voler-me emportar a casa els paisatges que veia fent muntanyisme i al no aconseguir-ho, vaig anar-m’hi ficant de forma autodidacte, mitjançant la lectura de llibres i la participació a webs, etc. i així fins avui que segueixo aprenent i intentant tenir una visió molt més oberta i ampliada d’aquest immens món que és la fotografia.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

P.A. Sense cap mena de dubte el que he guanyat és immediatesa per saber el resultat, autosuficiència per no dependre dels laboratoris i molta qualitat degut principalment a aquests dos motius anteriors.

El meu contacte amb la fotografia tradicional no va ser en el laboratori sinó en el món de les diapositives, fent excursionisme i muntanya eren tradicionals les trobades i reunions amb els passis de diapos. Això sí que ho trobo a faltar, aquest caliu entorn a la fotografia, avui en dia tot és molt més fred, virtual sense una relació real, amb una web o un àlbum de Picasa o uns e-mails ho compartim tot des de casa. Comoditat sí però soledat també.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits? Saca i cetrill

P.A. De fet jo no tinc un fotògraf que sigui el meu favorit, sinó que m’agrada molt mirar fotografies i espero aprendre una mica de tots els que m’agraden.

Suposo que com tothom podria fer referències als grans mestres, parlant de paisatge podria citar Ansel Adams o Galen Rowel; de social a Cartier Bresson , Brandt, …. però jo preferiria citar-ne alguns de més actuals i més propers, en paisatge hi ha alguns professionals nacionals que m’han ajudat molt ja sigui mitjançant llibres o tallers, d’entre tots haig de citar l’Oriol Alamany i en Benito Ruiz; d’altres que no son professionals però son aficionats molt avançats i que segueixo per les webs com en Fernando Pegueroles, Isabel Diaz San Vicente, Asier Castro, i quasi tots els de Portfolio Natural.

En quant a fotografia social actual i nacional en podria citar moltíssim , però sobretot en Tino Soriano, també la Cristina Garcia Rodero pels aspectes humans que capta o en Pep Bonet tant pel seu treball professional com i sobretot pel més personal que trobo molt original, i molts i molts d’altres professionals; però també i amb un caire més artístic m’agraden Gabriel Brau, Miquel Parreño o Sergio Tello, dels qui he pogut gaudir en algun taller i en moltes exposicions.

De fet a les webs de fotografia hi he aprés moltíssim, estic d’acord en que hi ha de tot, però per sort també hi ha aficionats molt avançats amb molta qualitat i molta generositat que avui en dia son ja referència de molta gent, és qüestió de saber triar a qui s’ha de mirar i escoltar.

No puc acabar aquesta pregunta sense fer una referència especial al llibre d’en Mellado “La fotografia digital de alta calidad”, al qual haig de reconèixer li dec el fet d’un avanç molt ràpid en el meu inici de la fotografia digital, és a dir, em va obrir els ulls en el tema informàtic (gestió de color, flux de treball, Photoshop,etc) i sobretot en el del processat de les imatges, responent-me molts dubtes de temes que en aquells moments se’m plantejaven.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.