Internet és una caixa de sorpreses, sempre ens delim per lo ultim, busquem coses sobre la darrera novetat i a voltes trobem quelcom diferent. No sempre el que busquem és el que hi trobem. Tot i això, moltes vegades és més profitós trobar-hi el contrari. Avui hem trobat aquest joia: The Best Collection of Dusty Books & Old Movies, o dit d’altra manera, La millor col.lecció de llibres empolsinats i pel·licules velles, un suggeridor títol que encara promet poc pel que hi trobarem.
Una increïble col·lecció de vídeos dels anys 40 i 50, juntament amb un impagable recull de llibres de fotografia en pdf. El més antic és de 1888, i n’hi ha de principis del XX fins a mitjans de segle. Tot una alegria per als qui gaudim d’aquestes velles relíquies.
Títols com Artistic landscape photography (1896) o The fine art of photography (1919), passaran avui mateix a formar part de la vostra biblioteca de llibres i curiositats fotogràfiques, si així ho voleu.
Us en adonareu que els conceptes son els mateixos i que val la pena llegir llibres, donar-los el valor que mereixen i no refiar-nos d’aprendre només dels fòrums, ni donar tant de crèdit als que n’han après d’aquests.
I no us perdeu el fantàstic vídeo que es titula Your movie camera and how to use it (1948), potser us fareu un fart de riure pensant que no han canviat tant les coses…
enric
dimecres, 11 de febrer de 2009 a les 7:57
Brutal. Simplement brutal. N’he fullejat algun, i m’han absorbit tant que n’hauré de llegir algun tan aviat com pugui amb calma.
Sembla mentida la validesa de tants conceptes que podem trobar en aquests llibres, però és clar, els fonaments de la fotografia segueixen sent els mateixos ara que fa 100 anys.
Un post de “pata negra”!
Merci Pep!
krimai
dimecres, 11 de febrer de 2009 a les 17:39
Quiero felicitaros por esta búsqueda de información que tan buenos resultados proporciona, felicidades y por favor no cambiéis.
Krimai
Tere
dissabte, 14 de febrer de 2009 a les 22:58
Amb la pel.lícula he rigut molt. De fet a mi em va passar el mateix amb el trípode (el cop, no el “planxasso”. M’ho miraré amb calma. Es molt interessant. Gràcies Pep.