avatar

La Volta al Món d’en Jordi i l’Anna (II)

La vida al Canyó del Colca (Perú)

Vista general del canyó del ColcaAl sud del Perú, a només uns quants kilòmetres d’Arequipa, es troba un indret que sembla que hagi quedat atrapat en el temps. Potser és per les condicions geogràfiques de la zona, però quan arribes a dalt l’imponent Canyó del Colca costa de creure que a l’altra banda, un cop creuat el riu que es troba a centenars de metres més avall, pugui haver-hi famílies passant el seu dia a dia tant aïllades de la resta de món. A aquests poblats només s’hi pot arribar després de varies hores caminant per alts desnivells, i la gent que hi viu només en surt de tant en tant per pujar a Cabanaconde, amb les seves mules carregades fins dalt de productes del camp, per fer intercanvis.

Una visita a la “plaza de armas” de Tapay, la “capital”, et deixa totalment captivat. Les dones, vestides amb els seus vestits tradicionals, fan petar la xerrada davant l’església mentre vigilen els seus fills que s’entretenen jugant a pilota. Uns metres més enllà un altre grupet prefereix divertir-se jugant a bitlles amb unes senzilles llaunes de conserves. Des de la plaça es té una vista impressionant del canyó, i també d’algunes de les cases on es veu gent cuidant el seu bestiar o organitzant la collita del dia anterior.

Nens jugant a bitllesVigilant els fillsDones amb càntirs

Unes minuts més de caminada porten als poblets de Cosñihua i Malata, on hi ha l’únic centre mèdic de la zona. L’assistència sanitària aquí és gratuïta, tot i que d’una xerrada amb en Gelber, el metge, es desprèn que la gent d’aquí encara és reticent a acceptar la medicina moderna per sobre els remeis tradicional que els hi ha proporcionat la natura tota la vida. A pesar de tractar-se d’una zona catalogada d’extrema pobresa, el doctor assegura que aquí no hi ha casos d’hipertensió, diabetis ni càncer, sinó bàsicament dolors articulars degut a la duresa del treball del camp.

Pujant les escales de la plaçaMalauradament la màgia d’aquest lloc es va perdent mica en mica, i és que cada vegada hi ha menys joves disposats a renunciar a les comoditats d’Arequipa i probablement, d’aquí pocs anys, en aquests pobles només hi viurà gent gran, disposada a continuar amb el seu dia a dia de tota la vida i romandre així aïllats de la resta del Perú.

Retrat d’una dona local

Com arribar-hi: L’opció més senzilla és contractar una visita guiada des de la ciutat d’Arequipa, però també es pot agafar un bus regular fins a Cabanaconde i d’allà agafar el sender que porta al canyó. Una bona opció és parlar amb la gent del poble, que de bon grat fan de guies pels visitants a canvi de pocs soles.

Més informació:

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.