Les càmeres cada cop tenen més megapixels i això afecta directament a la qualitat sempre i quan hàgim de fer una ampliació, que de fet és ben poques vegades. Per la majoria de vegades, sobretot per penjar a la web en tindríem prou amb ven pocs megapixels.
La grandària d’aquestes imatges a vegades és un problema per la gent que vol mostrar les seves fotografies als fòrums i que no tenen intenció d’aprendre programes més complexos com el Photoshop.
Últimament ens trobem amb molta gent que te el mateix problema cada cop que es fixen unes mides per a concurs, etc. S’ha de tindre clar que al mostrar les nostres imatges per la web estem limitats a una mida i si pot ser hem de reduir la mida del arxiu sacrificant al mínim la qualitat. D’això se’n diu optimitzar i a Google hi trobareu incomptables maneres de fer-ho, només cal buscar-ho.
De tota manera us mostrem dos programes des d’on ho podeu fer fàcilment. El primer es diu VSO Image resizer i es un programa molt senzill i que un cop instal·lat us serà tant fàcil d’usar com fer servir el botó dret del ratolí. El segon es una utilitat on line que es diu Shrink Pictures, evidentment no tindreu que instal·lar res però potser el sistema es més carregós .
Les dues variants son bones si el que volem és fer això tant convenient.
Fa poc ens vam trobar per la Primera Gran Calçotada d’EF, que va ser un èxit tant gran i la gent vam quedar tant satisfets, que ja s’ha decidit instaurar-ho anualment com un dels esdeveniments socials principals d’espaifotografic.
Ara, aprofitant que la primavera ja ha arribat, us proposem de trobar-nos de nou, aquest cop als Aiguamolls de l’Empordà, el proper diumenge 19 d’abril. Els detalls i el planning acurat de la jornades es publicaran en aquest fil.
Ja ho sabeu, si voleu gaudir d’un dia en un espai de natura de primer nivell, si voleu aprendre noves tècniques, si voleu provar material, si voleu contrastar informació, si voleu conèixer gent amb inquietuds fotogràfiques semblants a les vostres, o si simplement voleu posar cara a participants dels fòrums amb qui ja us heu creuat missatges, no dubteu, apunteu-vos ben aviat en aquest fil.
La preciosa fotografia que il·lustra la notícia, és del company Sirius, amb la qual va guanyar el Concurs Mensual EF d’octubre de 2008 (si seguiu l’enllaç hi trobareu la interessant galeria del concurs d’aquell mes).
Ens veiem el proper 19 d’abril als Aiguamolls de l’Empordà, i esperem veure-hi un munt de cares noves !
Divendres al vespre, mirant Ànima (un programa molt i molt recomanable) varen anunciar una exposició de fotografies que em va cridar l’atenció.
Es tracta de “Albino Beauty” de la Paola de Grenet. Uns retrats que em varen sorprendre, una visió singular de gent amb albinisme, quelcom que et fa diferent, amb el que això comporta.
Apart d’aquesta exposició, tota la galeria de la Paola de Grenet m’ha sorprès agradablement i penso que val la pena compartir-la.
L’exposició romandrà a la Galeria Triangle fins el 2 de maig, així doncs queden pocs dies.
Està a Consell de Cent, 291 08007 Barcelona
El cap de setmana passat ens varem saltar aquest espai degut al canvi de servidor de la web. Avui, dins la secció El fotoblog de la setmana presentem The Charm of Light, el fotoblog d’en Joan Trujillo.
En Trujillo, conegut de tots com a “Tru” al fòrum, és un dels col·laboradors habituals des dels inicis d’espaifotografic amb intervencions pràcticament diàries a la major part de fils i les discussions que es van obrint al fòrum.
Tots coneixem doncs la seva facilitat per comentar qualsevol tema, expressar les seves opinions i ajudar a entendre una mica millor tot el que anem fent dins l’àmbit de la nostra afició.
També entenem, a base d’anar compartint idees, el seu entusiasme per anar provant sempre coses noves tot intentant arribar una mica més enllà, tant en el moment de decidir càmera en mà com en el de resoldre de la millor manera el processat de les imatges.
No ens entretindrem en comentar el fotoblog, les imatges parlen per sí mateixes i en aquest cas realment fant honor al seu títol… L’encant de la Llum, l’encant de la fotografia.
Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.
llegir més »
Segurament ja ens hem fet farts de veure fotos de actors i actrius famosos. Els mitjans de difusió ens bombardegen tant com poden amb imatges dels professionals de l’espectacle, però habitualment ho fan des de la bessant més banal i glamurosa. Poques vegades algú s’atreveix a mostrar el que és evident: són persones com nosaltres i a vegades tenen mal de panxa.
Partint d’aquesta idea, us recomano la visita a la galeria Great Performers a The New York Times, on en Paolo Pellegrin, jove fotògraf de l’agencia Magnum, ens mostra alguns dels actors més coneguts però sense la màscara comercial amb que habitualment s’han de cobrir. Són fotografies directes, honestes i senzilles, escenes presses durant el rodatge de pel·lícules, però plenes de l’humanitat que la maquinaria de la industria de l’espectacle procura amagar.
Passeu i veieu, doncs, gent com nosaltres.
No hi dubte que hi han fotògrafs que sobresurten per la seva capacitat per crear mons i visions úniques. Aquesta mena d’artistes segueixen el seu propi camí, lluny de modes i tendències comuns i sovint exhibeixen un univers personal absolutament irrepetible. I es clar, acaben sent imitats amb més o menys fortuna.
Daikichi Amano probablement és un d’aquests casos. Aquest fotògraf japonès es defineix com la reencarnació moderna d’en Katsushika Hokusai, pintor i impressor japonès del s. XVIII-XIX, però la veritat és que jo no li acabo de trobar l’aire. L’exuberància barroca, el surrealisme, la perversió i uns excessos visuals fora de mida l’allunyen, des del meu punt de vista, de les obres delicades i poètiques d’en Hokusai.
Cal dir que Daickichi Amano és un personatge ben singular, amb interessos tant peculiars com el de produir pel·lícules porno amb granotes i altres bèsties llefiscoses o de noies sotmeses a pràctiques d’estrangulació, perversió que te certa popularitat entre els aficionats a la pornografia al Japó. Són una mica estranys aquests japonesos.
Abans de prejutgar, feu un cop d’ull, que val la pena. La seva galeria, encara que molt breu, és d’una potència visual com he vist poques. A veure que en penseu vosaltres. Itadakimasu!
Quan hom arriba a certa edat es planteja moltes coses. Una d’elles és si encara hem de tenir fills, si val la pena perdre aquella llibertat per invertir-la en un nou lligam. La veritat és que mai m’hagués imaginat que podríem tenir fills d’una manera tan fotogràfica. Imagineu que pot arribar a fer la fotografia.
És la tècnica de l’stop-motion: recrear el moviment d’objectes suposadament estàtics fent ús de fotografies. En aquesta tècnica la velocitat de reproducció del moviment és normal, mentre que en el time-lapse la velocitat de reproducció condensa en pocs segons, accions que poden trigar molt temps a desenvolupar-se.
Perquè l’stop-motion tingui l’èxit desitjat ens haurem d’esforçar en la tècnica. Per exemple, la il·luminació estable o preveure el canvi de posició dels models, per tal de poder aconseguir una fidel reproducció del moviment a 24 fotogrames per segon, seran la clau per obtenir el resultat final.
En el vídeo que us passem es veu com es combinen les dues tècniques nombrades: stop-motion i time-lapse. El moviment del vídeo es reprodueix amb l’stop-motion. Però alhora, la presa de les fotografies es va fer al llarg dels nous mesos d’embaràs, mostrant els canvis en el cos de la mare durant el procés (time-lapse).
El clip en qüestió és un projecte personal de Cassidy Curtis, animador de Dreamworks, qui va fer ús de l’embaràs de la seva parella per fer el vídeo de 50 segons, on s’explica el procés que van passar per a concebre el seu fill.
Una manera curiosa de fer públic la concepció d’un fill. En Cassidy ens demostra las possibilitats que ens ofereix la fotografia.
Ara ja no podrem dir que els nens venen de Paris!
How to make a baby
Descobert a Xatakafoto
Evidentment el Photoshop és el rei dels editors gràfics, però hi han altres alternatives, potser no tan completes i versàtils, però si efectives i suficients per a la gran majoria d’usuaris.
Darrerament a espaifotografic ha sortit gent que te aquesta inquietud i val la pena donar tot el suport a aquestes iniciatives. Per això, hem creat una secció als fòrums destinada als tutorials sobre programari lliure, on els que es maneguin amb aquests programes tindran un lloc de trobada per intercanviar informació.
En aquesta pàgina hi podeu trobar 5 d’aquests programes que us poden servir si voleu triar aquest camí i també dues alternatives online.
I en aquesta altre web recopilen 25 llocs on poder fer els nostres retocs també online.
Esperem que us sigui de profit.
Normalment, a l’apartat de notícies no solem donar massa importància al reguitzell de càmeres, objectius i estris varis relacionats amb la fotografia que surten contínuament, però el cert és que també va bé estar al dia d’algunes novetats.
Un dels objectius que no sol faltar en l’equip de qualsevol fotògraf a qui agradi els paisatges és un gran angular, ja sigui de la mateixa marca que la càmera a què s’acobla, o d’altres marques que només fabriquen objectius i que solen tenir una relació qualitat preu molt interessant.
En aquest terreny, el dels gran angulars, recentment es va presentar a la Photokina el nou Tamron SP AF 10-24 mm f/3,5-4,5 Di II LD Aspherical (IF).
Caldrà veure anàlisis més en profunditat, però pel que es veu fa bona pinta i per tant, és una opció més a tenir en compte a banda de les conegudes de Sigma, Tokina i evidentment les de Nikon, Sony, Canon, Olympus…
