El fotoblog d’en Xavi Heredia

Seguint amb la secció habitual de El Fotoblog de la Setmana, ens apropem en aquesta ocasió al fotoblog d’en Xavi Heredia,  un fotoblog estrenat no fa massa temps i que es presenta directament amb el seu propi nom.

En Xavi es va decidir per utilitzar Aminus3 com a punt de partida, una comunitat de fotoblogs que va creixent amb força i molt habitual darrerament.  Pel que comenta a l’entrevista, encara que fa molts anys que es va iniciar en la fotografia, sembla que no es va animar a mostrar les seves fotos  des d’un fotoblog fins que va descobrir la nostra web el passat mes d’agost.

Al seu portfolio actual -pel fet que es molt recent- no hi trobem una gran quantitat d’imatges, però el que hi veiem és prou  interessant i coherent com per animar-lo des d’aquí a continuar treballant.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

X.H. Buf! No se… el primer que he de dir és que, tot i que fa molts anys que m’hi dedico a la fotografia, pel que fa als fotoblogs estic just començant: la primera foto a Aminus3 és de començaments de Novembre! No crec que tingui un estil definit com d’altres fotoblogers. Soc un fotògraf “oportunista”: fotografio el que tinc al meu abast i quan puc. Hi trobareu barrejats retrats i detalls que volen descriure la gent que estimo, objectes que trobo casualment i em criden l’atenció, bastant paisatge urbà barceloní, una mica de macro… algunes bromes a amics i familiars. Hi predomina el color i un processat que intenta no ser el protagonista, que busca potenciar les qualitats que ja estaven presents a la imatge original sense afegir elements aliens.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

X.H. Això sí que ho tinc molt clar: per culpa vostra! Vaig descobrir per casualitat espaifotogràfic.cat el passat agost i…es que no m’ho creia! dotzenes de magnífics fotògrafs aficionats publicant als seus fotoblogs fotos meravelloses, i tot de gent comentant-les, discutint-les… estava al·lucinat i sentia la necessitat de formar part d’aquest fenomen. Va ser un inici molt compulsiu. A més, feia poc que tenia la meva primera reflex digital i en els fotoblogs vaig trobar el mitjà perfecte per a ajudar-me a recuperar la meva afició per la fotografia, que havia tingut bastant arraconada els últims anys.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

X.H.  Com he dit abans, estic començant, i crec que encara estic experimentant diferents estils i llenguatges. Al començament, com fan molts, vaig amortitzar al màxim fotografies casuals de viatges i sortides. Però poc a poc, a mida que la gent em coneixia i començava a comentar, alguns d’ells assíduament, em vaig anar engrescant amb fotos cada vegada menys casuals i més planificades, i crec que això es nota. Jo ho noto, perquè miro el meu portfolio actual i el comparo amb la mena de fotografia que feia abans d’entrar en el mon dels fotoblogs i, tot i que els meus coneixements fotogràfics són els mateixos, noto una clara evolució.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

X.H. No ho se, crec que seria realista centrar-me en el que puc fer millor. Em molesta una mica la barreja de temes , però no se si això te remei, m’agrada experimentar. Crec que, ara per ara, estic bastant a prop del que jo anomeno “fine family art”, motius i temes extrets de la vida quotidiana, com fa l’Oskar a oskarfoto.com, que pot treure fotos espectaculars d’una tassa amb Cola-Cao. També estic molt impressionat per l’elegància de les macros de Cristina Jordà i de Martín Gallego, i voldria continuar experimentant en aquesta línia. Les persones, en forma de retrat o de “detalls” que descriguin la seva forma de ser i de viure, crec que continuaran sent una constant. I, per descomptat, espero millorar el meu domini del processat digital, sempre amb el criteri respectuós amb la imatge original que us he comentat abans. Ah! I coneixent-me, també estic segur que acabaré passant a Pixelpost o PixyBlog,… amb els anys!!

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

X.H. Doncs per imitació, com actuem els primats, he, he! Quan era petit tenia uns cosins aficionats a la fotografia que tenien una reflex! En aquella època (anys 70) això m’impressionava molt i cap als vint anys em vaig comprar la meva primera reflex: una fantàstica Ricoh KR-10 Super, amb el seu objectiu 50mm, per descomptat! I des de llavors no he deixat mai de fer fotografia, fins ara.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

X.H. Jo encara em considero un fotògraf més tradicional, o clàssic, que digital: crec que el fonamental en una foto és el criteri estètic. La resta, ja sigui un filtre a l’ampliadora o un plug-in de photoshop, no és més que una eina al servei d’un resultat. Si s’ha perdut alguna cosa és la qualitat de les bones còpies en paper de gran format, però no ho puc assegurar perquè encara no he provat personalment com queden en digital. Trobo a faltar la bellesa d’una bona projecció amb Velvia (sempre que estigui ben exposada, és clar, que no era gens fàcil!), però no és més que qüestió de temps arribar al mateix nivell de qualitat en digital. Què s’ha guanyat? Tota la resta! Un flux de treball molt més eficient, un control absolut de la imatge i la facilitat per crear comunitats de fotògrafs que puguin relacionar-se i parlar de la seva passió sense límits. Això si que ajuda a fer gran la fotografia.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

X.H.  Hi ha fotografs que m’agraden especialment, la qual cosa no vol dir que hagin influït en el meu estil, si es que en tinc cap! M’agrada bastant la fotografia clàssica nordamericana: Dorothea Lange, Paul Strand, Walker Evans, les textures d’Edwar Weston, W. Eugene Smith. Més a prop nostre, A. Garcia-Alix, Cristina Rodero, Chema Madoz… I pel meu interés per Barcelona, Català-Roca. En l’actualitat, estic més interessat i influït pels magnífics fotògrafs que he descobert a la xarxa,: a banda dels que ja he comentat, l’Enric Mestres, la referència indiscutible en retrat, la Marta Barceló, l’altre gran exemple de “fine family art”, Nissou, Elaine Kelly… I molts i molts d’altres!