avatar

Els llocs on vivim

The Places We Live, de Jonas Bendiksen

Som una estranya mena de micos. Agressius, territorials, possessius, oportunistes i, alhora, dotats d’una intel·ligència superior a la de la resta d’espècies animals que es veuen obligats a compartir la parcel·la amb nosaltres. Aquesta capacitat intel·lectual superior ens dota, entre moltes altres coses, de auto-consciència, una singular sensibilitat estètica i creativitat. Eines que ens permeten fer coses molt interessants. Però cap d’aquestes habilitats superiors ens impedeix enlletgir terriblement el món que habitem.

Un dels aspectes més notables de la nostra presencia és manera com ocupem el planeta: som molts, però que molts; i som bruts de mena, i a més ens agrada viure ben apinyats. Un dels resultats d’aquesta tendència nostra a l’amuntegament són les megalòpolis. Construïm col·lonies de mil·lions d’individuus, les ciutats, que inclús arriben en alguns casos a merèixer el nom de megalòpolis. Però, a diferència de les col·lonies d’altres espècies animals com les formigues o les abelles, les nostres sovint no són gaire polides. Per exemple, els ruscs i els formiguers no tenen suburbis ni barris marginals.

The Places We Live, d’en Jonas Bendiksen, parla precisament d’això. En una serie de imatges panoràmiques, aquest fotògraf noruec de l’agencia Magnum ens mostra els llocs infectes i degradants on el mico autoqualificat com intel·ligent es capaç de viure. O on és capç de permetre que congèneres seus hi visquin. I de veritat que ho són, de infectes i degradants.

És ben bé cert que el planeta on vivim està malalt de nosaltres.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.