Aquesta setmana dins la secció El Fotoblog de la Setmana ens apropem a les terres de Lleida i parlarem del fotoblog de la Marta Sesé, un dels membres més joves d’espaifotogràfic.

Aquest fotoblog -molt jove també- neix el gener del 2008 a partir d’un blog anterior que podria haver estat un blog literari. Ho diem per que encara que  la presentació ens diu que es tracta d’un blog dedicat exclusivament a la fotografia, el que anem veient son fotografies amb textos que ens expliquen històries.

A la Marta l’hi agrada descobrir, com en un joc, els diferents significats que s’amaguen darrera cada imatge i provocar sensacions a partir de les paraules, per tal de suggerir coses noves que potser no hauríem sabut veure d’entrada en les fotografies…

Un fotoblog que ens regala bàsicament pensaments, on la fotografia no sabem si juga un paper principal o secundari… Res millor que una frase de la mateixa Marta per apropar-nos a una definició d’aquest fotoblog: “Una esponja de pensaments en forma de fotografies i paraules…”

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef.  Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

MS. Considero el meu fotoblog com una finestra oberta a la meva mirada i també una mica a tot allò que penso o que alguna vegada a passat per el meu cap.

Una manera fàcil de mostrar les meves fotografies i que al mateix temps pot arribar a molta gent. M’agrada, sempre, afegir un text a les meves imatges, doncs considero que darrere de cada instant hi ha mil histories més, jo en suggereixo una i de sobte la imatge pren un significat completament diferent al que en un principi semblava.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

MS. Bé, de seguida que la càmera reflex digital va arribar a les meves mans i veient que les fotografies s’anaven acumulant ràpidament en carpetes al meu ordinador, vaig decidir que tenia que trobar la manera de mostrar a la resta el que a mi m’agradava fer. De fet, en un principi, més que una manera d’ensenyar al públic les meves fotografies era un sistema per organitzar-me jo mateixa i fer alguna cosa més que deixar les fotografies en un racó perdut del meu ordinador.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

MS. Doncs la veritat es que m’ha sorprès molt agradablement. En un principi comentaven els quatre amics que sabien que comptava amb aquesta eina. Però poc a poc quan et vas movent per la xarxa trobes que altra gent s’interessa en el que fas, ho visita i a més a més comenta.

La veritat és que veure que a la gent li agrada i pren un cert interès ja és una gran motivació per continuar i seguir endavant amb les nostres idees.

Ef.  Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

MS.  Aquesta és una pregunta força important per a mi en aquest moment. Encara estic pendent de decidir cap a on anirà el meu futur, i el fet d’haver tingut la oportunitat de poder mostrar les meves fotografies i que aquestes siguin comentades i valorades per altra gent que d’alguna manera o altra és dedica al món de la imatge m’està ajudant a veure que potser seria interessant dedicar-se més endavant d’una manera més professional a la fotografia.

Per tant puc dir que el fet d’haver creat un fotoblog esta essent una gran experiència que al mateix temps em fa adonar-me’n de moltíssimes coses i molts detalls que a vegades passen desapercebuts la mirada d’un mateix.

Ef.  Com va començar la teva afició a la fotografia?

MS. Des de ben petita que m’ha agradat això de la fotografia. Recordo quan em van regalar la meva primera càmera, devia tenir uns 8 o 9 anys i em passava el dia mirant les coses a través del petit foradet. A mesura que he anat creixent l’interès s’ha anat tornant més i més gran fins que fa poc més d’un any vaig fer el pas per comprar-me la Reflex Digital. Actualment tinc 16 anys, compto amb un petit equip però amb mil intencions d’endinsar-me de mica en mica en aquest món.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

MS. Tot i que la meva primera càmera de fotos era analògica no puc dir que he tingut prou contacte amb la fotografia tradicional com per poder arribar a cap tipus de conclusió. L’únic que em dona la sensació es que el fet de que la fotografia digital hagi aparegut ha fet que moltíssima gent s’hagi interessat per el tema de fotografia. Hi ha hagut una explosió de fotografies enorme que fa que el bo no sigui qui tingui una bona càmera sinó el que te un ull amb una mirada especial.

D’altra banda, fa poc temps que vaig tenir certa curiositat per la fotografia analògica i vaig decidir treure del armari una Praktica MTL 5 B, vaig a comprar-ne un rodet i de tan en quan faig alguna fotografia, trobo que aquest tipus de fotografia sempre tindrà un punt de màgia i misteri amb el que potser la digital no compta.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

MS. No considero tenir cap fotògraf de referència ni tampoc cap de preferit. De tota manera en puc anomenar un parell que m’agrada mirar de tan en quan perquè trobo que tenen una fotografia força impressionant.

Per una banda el nord americà  James Nachtwey que es dedica a la fotografia de reportatge arreu del món. I per l’altra acostumo a visitar la feina del fotògraf espanyol Juan García Galvez,  on he passat moltes agradables estones mirant la seva fotografia i on al mateix temps he tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses relacionades amb el tema.