avatar

La pel.licula Kodachrome

KodachromeJa que estem de records últimament, he recuperat aquest post que vaig veure a Ojodigital i que em va fer evocar vells temps…

Qui més qui menys haurà sentit a parlar d’ella, però a molts dels que varen començar amb l’analògic segurament sabran ben bé de que parlem.

Pel que sembla només es continuen fabricant en 64ISO, però potser la més coneguda va ser la de 25, que s’havia d’enviar amb un sobre especial perquè la revelessin, tot per un preu conjunt. Es veu que ara ja no és així i s’han d’enviar expressament a un laboratori de Kansas que és l’únic lloc oficial que encara en revela. Be vaja, tot s’acaba una hora o altra, però el curiós es que encara hi ha gent que la utilitza…

El més curiós però és la història. Es veu que els creadors varen ser dos joves que decebuts quan varen anar a veure una pel·lícula que aleshores s’anunciava com una revolució del color, varen decidir provar a crear un nou procés. Les seves proves les va comprar Kodak, que va començar a comercialitzar-la l’any 1935, poc desprès que la rival Agfa tragués al mercat l’Agfacolor. De tot això en fa un grapat d’anys i deu n’hi do el que ha plogut.

Bàsicament resulta que es tracta d’una pel·lícula en blanc i negre amb varies capes, cadascuna sensible a un color. El proces de revelat es tant complicat que per això només es podia fer a uns pocs laboratoris i constava de 14 fases on a algunes d’elles s’hi anaven incorporant colorants.

Poques pel·lícules haureu vist que tenen una cançó dedicada. Doncs aquesta sí que en te una que els més grandets recordareu. Aquí trobareu un pdf ple d’informació al respecte.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “La pel.licula Kodachrome”

  1. Val a dir que que potser sigui una llegenda urbana, però en el moment que Kodak va decidir evolucionar la pel·lícula presentant la Kodachrome II (25 ISO) el famós fotògraf Hernst Hass, va recórrer totes les botigues, magatzems i laboratoris de la ciutat on residia per aquell temps (Chicago) per a comprar tots els rotllos disponibles. Poc temps després comentava que les 3/4 parts d’ells els va revendre una vegada va poder comprovar com l’II superava la qualitat del Kodachrome original que ell creia que era inmsuperable.