avatar

L’últim en sortir que encengui el llum

Darkroom, per Richard NicholsonNo, no m’he equivocat al escriure la coneguda frase feta, canviant-li el sentit. Aquest és el nom d’una galeria de imatges que, en definitiva, és un homenatge a un temps que va quedant enrere. És un tribut a la nostàlgia i els records dels que ho van viure, per que era el que hi havia, o dels que encara n’han tingut algun contacte, més o menys casual.

Gairebé sempre en la intimitat, en la foscor absoluta o tenyida de vermell, ensumant productes químics d’olors més o menys afortunades, en silenci o acompanyats per la nostra música preferida, concentrats en una tasca que semblava a estones alquímia pura, cremant hores sense fi per produir ni la desena part del que avui fem sense mullar-nos les mans, obligats a sel·leccionar i imposar-nos uns nivells mínims d’auto-exigència per tal de reduir al màxim la despesa en materials, hàbits dels que ara podem prescindir alegrement. Us en recordeu? Els que ho heu viscut, segur que sí.

Els mètodes, estris i equips amb els que comptem actualment són infinitament superiors. Ens doten d’una capacitat incomparable per controlar tot el procés, d’unes possibilitats que mai havíem pogut imaginar i en asseguren una percentatge d’èxits que ni podíem somiar. Però potser també ens fan menys conscients, més descuidats, menys exigents, més còmodes, menys metòdics, més auto-complaents… Ja no cal esforçar-se tant per executar correctament cada un dels passes com abans, que no teníem cap certesa del resultat fins que el teníem, sobre paper moll, a les mans. De vegades sembla que vivim una mica l’època del fast-food fotogràfic.

Us convido doncs a visitar aquesta galeria, un recull de fotografies d’una vintena de laboratoris químics professionals a Londres, dels quals molts ja han desaparegut. És un projecte personal d’en Richard Nicholson, fotògraf professional britànic, com a comiat a un món que desapareix. I de pas, visiteu la resta de la seva galeria, ja que hi sou. Segur que com jo, trobareu que és un magnífic fotògraf.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “L’últim en sortir que encengui el llum”

  1. Curiosa tàctica, si senyor, es com entrar a un foro de teologia i dir “Deu a mort”, o a un de monarquics i cridar “Viva la República”.

    Fora bromes, porto molts anys en això de la fotografia i estic segur que mai hi havia hagut tantes càmeres de fotos com ara, que potser abans qui tenia aquesta afició s’ho agafava mes en serio, possiblement, ara be, no crec que Nikon o Canon estiguin a punt de tancar i tampoc crec que visquin del video.

    Tantes càmeres i tantes fotos, o sinó… tot això del Flickr, VFXY, etc, etc… perquè deu ser doncs, perquè es mort la fotografia, mmm, em sembla que no.

  2. Ara amb l’avenç de les pantalles planes resulta poc interessant registrar un esdeveniment enmarcat en una sola imatge quan ho podem fer amb 25 imatges per segon.

    Perdona, amb tots els respectes, però sincerament em sembla una afirmació sense solta ni volta. És com dir: quin interès hi ha en llegir novel·les si pots veure la pel·lícula, o fer el Camí de Santiago a peu si pots anar en cotxe, o navegar a vela si pots fer-ho amb motor… Vinga home, senzillament són experiències diferents!