No, no m’he equivocat al escriure la coneguda frase feta, canviant-li el sentit. Aquest és el nom d’una galeria de imatges que, en definitiva, és un homenatge a un temps que va quedant enrere. És un tribut a la nostàlgia i els records dels que ho van viure, per que era el que hi havia, o dels que encara n’han tingut algun contacte, més o menys casual.
Gairebé sempre en la intimitat, en la foscor absoluta o tenyida de vermell, ensumant productes químics d’olors més o menys afortunades, en silenci o acompanyats per la nostra música preferida, concentrats en una tasca que semblava a estones alquímia pura, cremant hores sense fi per produir ni la desena part del que avui fem sense mullar-nos les mans, obligats a sel·leccionar i imposar-nos uns nivells mínims d’auto-exigència per tal de reduir al màxim la despesa en materials, hàbits dels que ara podem prescindir alegrement. Us en recordeu? Els que ho heu viscut, segur que sí.
Els mètodes, estris i equips amb els que comptem actualment són infinitament superiors. Ens doten d’una capacitat incomparable per controlar tot el procés, d’unes possibilitats que mai havíem pogut imaginar i en asseguren una percentatge d’èxits que ni podíem somiar. Però potser també ens fan menys conscients, més descuidats, menys exigents, més còmodes, menys metòdics, més auto-complaents… Ja no cal esforçar-se tant per executar correctament cada un dels passes com abans, que no teníem cap certesa del resultat fins que el teníem, sobre paper moll, a les mans. De vegades sembla que vivim una mica l’època del fast-food fotogràfic.
Us convido doncs a visitar aquesta galeria, un recull de fotografies d’una vintena de laboratoris químics professionals a Londres, dels quals molts ja han desaparegut. És un projecte personal d’en Richard Nicholson, fotògraf professional britànic, com a comiat a un món que desapareix. I de pas, visiteu la resta de la seva galeria, ja que hi sou. Segur que com jo, trobareu que és un magnífic fotògraf.
.jpg)
JordiPM
dimecres, 15 d'abril de 2009 a les 9:32
Ei, un enllaç molt xulo! Sí que és un tribut a la nostàlgia, sí!
noxeus
dimecres, 15 d'abril de 2009 a les 11:38
Poques, però algunes vegades i cada vegada amb més freqüència, crec percebre davant del PC, una sensació semblant a la que tenia en el meu laboratori, davant de la Beseler. Penso que aquesta percepció depèn de l’actitud, però no s’explicar-me bé. Potser algun de vosaltres ho faria millor. Penso que els que varem viure aquest món, tenim també una actitud especial davant dels ordinadors a l’hora de processar les imatges.
J
dijous, 16 d'abril de 2009 a les 1:28
Doncs crec que la fotografia ha mort! visca el video!
L’ordinador, internet, la rapidesa actual de la xarxa, ja ha matat per sempre l’antiga tècnica fotogràfica del revelat manual i químic; però sobretot, la manca de cultura i sensibilitat del públic que no sap apreciar un bon paper fotogràfic “antic”. Desprès de molts anys de laboratori, potser ara em sap greu el temps perdut i realment penso que he estat treballant la nostàlgia. Sort de les noves generacions del digital, ara bé, la facilitat tècnica actual ha de ser conscient del llegat dels mestres i ser més exigents que mai. Per això que jo m’he passat al video.
juanlopez4691
divendres, 17 d'abril de 2009 a les 1:05
No veig quina relació de competència hi ha entre fotografia i vídeo, o per quina raó el segon ha de substituir a la primera. De fet, comparteixen molt terreny comú. O potser els directors de fotografia de les produccions cinematogràfiques estan per fer bonic?
M’agrada molt veure bones pel·lícules. No he filmat mai ni tinc el menor interès en filmar res. Bé, no es ben bé cert, he filmat dos cops a la vida però el primer em vaig assegurar que s’en penedissin prou de l’encàrrec (fa mala barreja ateu contrariat+bateig+càmera de vídeo, però vaig avisar) i el segon va ser prou curt i m’ho va demanar un amic (llavors si que vaig mirar de no fer gaire desastre). Espero continuar fent fotos, dintre de les meves minses capacitats.
Em sembla que el problema del vídeo és similar al de la fotografia digital: posar a l’abast de tothom eines creatives no garanteix la qualitat mitja dels resultats. Més aviat al contrari.
J
dissabte, 18 d'abril de 2009 a les 10:26
sí te relació, en quant el paper es converteix en una pantalla. Últimament els reportatges s’exposen molt per ser vistos com una projecció d’una succeció d’imatges, com abans amb les diapos. Ara amb l’avenç de les pantalles planes resulta poc interessant registrar un esdeveniment enmarcat en una sola imatge quan ho podem fer amb 25 imatges per segon.