avatar

Desdibuix, d’en Miquel Bohigas

Amb mesuraEn aquesta ocasió dins la secció El Fotoblog de la Setmana tenim amb nosaltres el fotoblog d’en Miquel Bohigas, que sota el nom de Desdibuix, es presenta des d’una plantilla Aminus3.

La galeria del blog es realment extensa i a l’arxiu ens ofereix una estructura molt ben organitzada per poder accedir als diferents temes. És evident que l’hi agrada fer fotos de qualsevol cosa que es deixi fotografiar… I que s’ho passa molt bé durant tot el procés.

A la secció “door” hi trobareu un recull del que darrerament ens va mostrar al fòrum i que anomena fotografia “abstracte”, unes imatges que reflecteixen també el seu interès pel disseny gràfic i la pintura.

Tot això ho podem continuar gaudint a d’altres llocs on hi trobarem més imatges, com  el seu àlbum de flickr, i dibuixos i il·lustracions dins  la seva web.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

M.B. Se’m fa difícil presentar el meu fotoblog, perquè mai m’he plantejat seriosament seguir una línia en concret. Quan tinc una foto que m’agrada la penjo, a vegades sense massa criteri, ho reconec. M’agrada retratar-ho tot, i un cop a casa, no tinc cap mania si he de posar una textura a una foto o retallar-la per obtenir el resultat desitjat. Sempre m’ha agradat el disseny gràfic i la pintura abstracte, i segurament això es nota: m’encanta fer fotos a les parets!

Plaça Federico Fellini a GironaEf. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

M.B. Vaig començar a Internet amb la meva web de dibuixos i il·lustracions (www.desdibuix.com), una pàgina que vaig fer jo solet de cap a cap, i que ara tinc molt abandonada. L’any 2005 vaig començar a penjar les meves primeres fotos a flickr (n’hi tinc més de 5000, uf!). Per motius inconfessables, vaig haver de buscar una alternativa per poder veure les meves fotos amb un PC (a casa tinc un Mac) i llavors vaig descobrir Ipernity, on hi vaig penjar fotos durant un temps de forma paralel·la. Però mantenir ambdues pàgines era molt carregós i al cap d’un temps vaig deixar d’enviar-hi fotos. Gràcies a una invitació de Ricard Pardo (Noxeus) per formar part d’un grup que ell havia creat, vaig descobrir el seu fotoblog a aminus3 i això em va animar a fer el meu propi fotoblog. El fet de només poder penjar una foto al dia em va semblar una bona idea, ja que em permetria fer una selecció més acurada de les fotos. Però ara, repassant el fotoblog, em sembla que podria haver fet una tria millor.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

M.B. Ja he dit abans que no tenia una idea clara del què volia fer quan vaig començar, i així segueixo. És per això que no hi sé veure cap trajectòria definida. Simplement procuro gaudir fent fotos i espero que els miradors també en gaudeixin.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

M.B. Em sembla que cada vegada aniré retratant coses més properes. M’he adonat que sense anar gaire lluny de casa puc omplir la càmera d’imatges que m’agraden. I amb això ja en tinc prou. També m’agradaria tenir temps i traça per fer algun reportatge de caire més social, però em sembla que encara hauré d’esperar una mica.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

M.B. Ja ve de lluny, això, del segle passat! La meva primera càmera va ser una Agfa sensor que compartia amb el meu germà. En un viatge a Nova York als anys 80, em vaig fer amb una reflex (una Canon), que vaig fer servir fins que me la varen robar al cap d’uns anys a Londres. Val a dir que durant aquest període vaig tenir la sort de ser alumne d’en Ricard, al menys en dos ocasions! En no tenir càmera, vaig deixar aparcada la fotografia durant uns anys, fins que a l’any 2002 vaig reprendre la meva afició, ara amb una flamant càmera digital.

Dipsacus silvestrysEf. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

M.B. A part de la càmera, jo no crec haver-hi perdut res. En canvi m’ha permès poder fer fotos que analògicament no hagués fet mai. Ja no sols pel tema dels costos, sinó per les possibilitats que m’ofereix la tecnologia digital per millorar i retocar les fotos. Abans amb el laboratori, els meus recursos eren molt limitats. Ara puc arribar a construir les imatges que a mi m’agraden, sense més limitacions que la meva capacitat i la meva imaginació.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

M.B. Sempre m’ha agradat mirar fotos de tot tipus, però mai m’he “quedat” amb un autor en concret. Dels “antics”, un dels que més m’ha interessat és Karl Blossfeldt, que no era estrictament un fotògraf. Dels actuals, m’agraden molt les imatges sorprenents de Chema Madoz.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “Desdibuix, d’en Miquel Bohigas”

  1. Hola Miquel, un blog molt interessant, ja saps que soc una admiradora del teu talent fotogràfic i editor.
    Espero seguir gaudint del teu treball molt de temps!
    Una abraçada artista!!
    Núria

  2. He estat fent-me una passejada pel teu Blog, interessant i amb una presentació dels teus treballs molt cuidada i acaronada… em costa fer comentaris per falta de temps i ho sento i és que quan tinc davant fotos com les teves m’ocupa el poquet del que disposo :)
    M’alegra haver conegut el teu “lloc”, hi tornaré :)
    Felicitats, molt bona feina!
    Maria

  3. Tot i que altres persones ho han dit, jo vaig esser el primer que vaig definir-lo com un Tapies, per la seva visió i interpretació artística.
    Les seves imatges sempre mostren enquadrament diferents i amb una sensibilitat artística que a la majoria de persones ens solen passar desapercebuts.
    Reconec que en ocasions no acabo d’interpretar alguna de les seves fotos, segurament se m’escapa algun detall que no acabo de veure i que la faria entenedora, però, aquelles, moltes, que interpreto totalment, la veritat es que m’agraden i molt.

    La meva admiració, pel seu treball i la seva humilitat com a artista.

  4. Molts gràcies pels vostres comentaris. Aprofitant l’avinentesa, voldria recordar-vos que fins al 15 de juny tinc una exposició al Bar Can Ribas de Sant Gregori.