El nostre convidat d’avui és en Jordi Puig Martín, més conegut al fòrum com a JordiPM, i amb un fotoblog que du el nom d’una botiga de fotografia que tenia el seu avi: Foto Martín, tal com ens explica en la portada.
D’entrada ens deixa clar que les fotografies que veurem no son d’un professional ni d’un aficionat amb pretensions -senzillament a ell li agraden- i que totes les imatges han estat processades amb programari lliure i utilitzant el sistema operatiu GNU/Linux.
Es tracta d’un fotoblog molt recent ja que l’arxiu comença a finals de l’any passat i, per tant, podríem dir que està en període de pràctiques. Des d’aquí l’animem a continuar amb la mateixa il·lusió que, tal com ens comenta més endavant, el va animar a l’inici.
Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.
L’entrevista
Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?
J.P. Uff…! Penso que Foto Martín és un espai força polièdric. És un aparador on hi mostro les fotografies que vaig fent, alhora que són conscient que és un cul de sac en la immensitat de la xarxa, de forma que, alhora que és públic, també és un lloc força discret. Què més? Penso que és una cronologia de les meves passes de formiga en el món de la fotografia. Com a aficionat novell, m’és molt útil, ja que em permet veure els meus avenços.
Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?
J.P. Amb la fotografia tradicional, les imatges les revelaves sempre en paper. Les desaves en un àlbum, i de tant en tant les miraves. Ara, però, els rodets ja no són de trenta-sis, i les revelades en paper són una mínima part de les fotos que tinc. Quan vaig decidir re-emprendre l’afició fotogràfica, vaig veure clarament que calia explorar noves formes de fer ús de les fotografies. El fotobloc, finalment, s’ha convertit en una part fonamental de la meva afició a la fotografia: permet compartir, però sobretot, exigeix dedicació, i això és estimulant.
Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?
J.P. Pobret, si acaba d’engegar! Penso que el fotobloc respon bastant bé a la realitat del fotògraf que se n’ocupa: novell, amb poc temps per a dedicar-s’hi, però amb molta il·lusió
Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?
J.P. Tècnicament, m’agradaria traslladar-lo a un altre format. Llogar un espai, i passar-lo a Pixelpost, per exemple. Potser, fins i tot, amb un domini propi. El temps, però, ja ho dirà. Pel que fa al contingut, em costa encara donar coherència a les diverses fotografies. Encara no tinc intenció de tancar-me en un estil determinat, però començar a establir categories més o menys homogènies penso que podria estar molt bé. Encara, però, haurà de menjar molts petit-suïs.
Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?
J.P. Ser nét de fotògraf suposo que hi va influir. A casa hi havia una Nikon molt senzilla, amb un objectiu fixe de 35mm, i amb ella vaig entendre com funcionava això de fer fotos. La càmera, però era (i és!) de ma mare, així que calgué trobar-ne una altra: una vella Retinette (ni fotòmetres ni res similar) va fer el fet, i durant els viatges amb mons pares vaig anar jugant-hi. Vaig fer un curset de fotografia al laboratori que els escolapis de Balmes tenien sota el terrat (algú sap si encara existeix?), però poca cosa més. Al cap d’un temps, per comoditat, em vaig passar a les compactes (primer de rodet, després digital), i l’afició més “artística” va quedar aturada. Ara fa un temps, però, m’he animat a tornar-me a enfilar al tren, i aquí em teniu!
Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?
J.P. Indubtablement, penso que s’hi ha guanyat. D’entrada, les despeses s’han reduït ostensiblement. En segon lloc, penso que el treball a l’ordinador ha permès utilitzar un gran nombre d’eines que abans el fotògraf aficionat no podia pensar en tenir-les. Finalment, em sembla que la capacitat de fer difusió de les fotografies mitjançant internet ha obert tota una sèrie de possibilitats inimaginables fins ara. L’única cosa que potser trobo a faltar és l’aura “màgica” que podia tenir veure aparèixer les imatges a la cubeta del laboratori, i, com vaig comentar en un fòrum, el fet de poder guardar els negatius en una capsa, en lloc de desar-los en discos durs externs i DVD, amb el temor que en qualsevol moment pots perdre els treus treballs, fins i tot, sense ser-ne conscient.
Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?
J.P. El fet de ser autodidacte fa que em costi tenir fotògrafs de referència, ja que no hi ha cap mestre que et digui “-mira’t aquest, que és important”. Tot i això, sóc un autèntic devorador de fotoblocs. Una recomanació: els fotoblocs que més m’han agradat són aquells que he visitat per recomanació d’altres fotoblocs. Quan visiteu un fotobloc, fixeu-vos en els seus enllaços!
Comentaris