avatar

Noxeus Photopraxis Observer, d’en Ricard Pardo

Cactus fireEl nostre convidat d’avui a la secció El Fotoblog de la Setmana és en Ricard Pardo, conegut al fòrum d’espaifotogràfic com a Noxeus i amb un fotoblog que es presenta també sota el nom de Noxeus Photopraxis Observer.

En Ricard es un dels col·laboradors habituals a la web i  poc a poc, amb constància,  ha anat obrint fils interessants al fòrum al voltant de temes de reflexió i debat envers la fotografia i ha engegat propostes, com la del Tema setmanal, que ja fa 5 setmanes que es va posar en marxa.

El seu fotoblog gaudeix de la estructura d’una de les plantilles que ell acostuma a recomanar, Aminus3, i la seva galeria està organitzada amb precisió amb una gran varietat de categories que van del retrat a la arquitectura, passant pel paisatge, les flors i temes diversos. Algunes de les fotografies os resultaran familiars ja que han estat comentades al fòrum en alguna ocasió. També podeu seguir la pista d’en Ricard al seu personal blog magazine.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

R.P. El meu fotoblog no és altra cosa que una experiència de comunicació. El poder compartir alguns comentaris amb altres fotògrafs de llocs tan dispars com Tailàndia, Canadà, Japó, Iran, Grècia… sense oblidar-me de companys molt mes pròxims, és el que li dóna sentit a la joguina. I és que no és mes que això: una joguina que em satisfà en un joc lliure, totalment lliure, després de més de 20 anys subjecte a una fotografia que havia de donar resposta a les demandes dels altres (clients).

No sabria explicar bé, l’agradable que pot arribar a ser, plantejar-se la fotografia sense cap esperit competitiu, sense necessitat remunerativa, sense concursística i solament pel pur plaer de la practica i el compartir. El fotoblog està en els rànquings com VFXY o bé CoolPhotoblog, però no per intentar guanyar premis o altre ànim competitiu. Rebre un vot és un certificat que a algú li ha agradat una foto. I és que per a mi això és l’única cosa vàlida: m’agrada, no m’agrada. Allò de marejar la perdiu amb anàlisi compositius, terços i punyetes similars no m’agrada ni m’interessa .

Mandala de cristalEf. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

R.P. Em vols creure si et dic que a la fi de 1995, ja tenia quelcom bastant semblant penjat en un servidor de Intercom Girona? Era una web en la qual cada pàgina mostrava una foto i tenia les seves “fletxetes” per a anar cap a davant o cap a enrere. Al peu de cada foto, un títol i just sota un enllaç tipus “mailto” amb el titulo del correu prefixat i amb la referència de la foto. Així si algú volia comentar ho feia amb un e-mail en el qual ja figurava un referència de la foto.

Llavors encara no s’havia inventat la paraula “blog” ni photoblog” i la fotografia digital solament començava a treure el nas. Les meves fotos de llavors eren escanejades amb el mètode que Kodak  anomenava CDPhoto. Però poc després i per causes tristes i personals, jo abandonava la fotografia. Es pot dir que totalment i fins a gairabé10 anys després

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

R.P. Caòtica però divertida. De fet ho he començat, tancat i tornat a començar, que jo recordi tres vegades. Però a poc a poc he anat estabilitzant les meves inquietuds (sóc una mica com el cul d’en Jaumet que mai para quiet). El resultat és que tinc coses en un pixelpost en el meu domini, altres coses en Shutterchance, una galeria justament iniciada fa un parell de setmanes i el Aminus, que en definitiva és el qual estem esmentant. A mesura que, com deia abans,vaig anar fent amistats (o contactes per ésser mes rigorós amb els conceptes), m’ho he anat prenent més disciplinadament, però solament al punt que no em lligui a no-res.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

R.P. Espero que el que evolucioni sigui jo -i si de rebot ho fa el blog, doncs…bingo! – Deu anys sense estar prop de la Fotografia han estat massa i sento que es tracta d’alguna cosa semblant a un renéixer. Com a tal renascut, sóc petit i encara no he crescut del tot. Encara estic “jugant a fireta” amb la Fotografia i just ara començo a entreveure una mica de maduresa. Ho dic en el sentit que ara ja em preocupa la meva falta de creativitat conceptual en el contingut de les fotos. Però il·lusionat crec veure que va arribant

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

R.P. La meva mare m’estava canviant els bolquers totalment pixats i cagats i la pobre dona m’ensenyava el pastís amb aquell afecte que solament les mares són capaces de mostrar davant tal pestilència. Llavors analitzant les formes merdoses vaig exclamar: Oh yeah, learn Tapies! ha, ha, ha! No, seriosament: el meu germà gran era un bon afeccionat i em va injectar el verí en la sang.

La panza del puenteEf. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

R.P. El primer que se m’ocorre dir és que aquells que no han tingut aquest contacte haurien de tenir-lo. L’experiència d’una laboratori químic a casa, encara que solament sigui per a fer el blanc i negre té un romanticisme molt especial. Que s’ha guanyat? Bàsicament l’acostament de la fotografia al més comú dels mortals. Més assequible econòmicament, més propera i més fàcil. Clar que això és un arma de doble fil perquè també ha posat més a la vista la vulgaritat i el mal gust.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

R.P. Tinc quatre influències, que avui en dia ja es poden considerar clàssiques i que a més són ben diferents entre elles: Ernst Hass, H.Cartier Bresson, Josuf Karsh i encara segueixo molt influenciat per David Hamilton.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Noxeus Photopraxis Observer, d’en Ricard Pardo”

  1. Propera trobada d’EF: fotografia d’espectacles de cabaret! Merci Miquel i Noxeus per la idea, i per la generositat d’oferir-vos com a models!