avatar

Viatge al mig del cor del Teatre

Malament vaig començar el meu viatge al mig del cor del teatre. Al passar el tren per Fornells vaig sentir com un tro i el vidre del meu costat es va fer miques. Sort que només es va esquerdar en mil bocins sense trencar-se i ningú va prendre mal. Molt mal presagi! Que serà de la resta del viatge?. La veritat es que jo ja estava una mica espantat de anar a fer aquesta feina. Afortunadament el meu amic Ramon, que en té la mà trencada en relacions humanes de proximitat, em va donar el consell clau: “Pere, fes el mateix que fas al mercat amb els desconeguts, tu tractes a tothom com a clients de tota la vida. Ells venen i tu els aculls com si ja formessin part del teu univers des de sempre”.

Sense més ensurts vaig arribar i em va rebre en Ferran Frauca com si se m’aparegués: vaig agafar el mòbil davant la cabina de les entrades i abans de trobar el número ell ja era al meu costat i m’acompanyava cap a dins.

A la Laura li va agradar molt la foto que li vaig fer i a la seva bessona Anna també. l’Anabel em va dir que preferia una imatge més general que la que li vaig triar per que s’hi veia gran. Ximpleries seves: està preciosa!

Avui toca captar l’ambient de tot el que envolta l’obra. En Joan Vives em va demanar imatges dels músics a part d’una caixa de tomata Raf. M’interessa captar el moviments als camerinos i a tot l’espai que hi ha darrera el teló. I si hi ha un moment de l’obra interessant… Qui es podrà resistir a disparar?

El tracte amb els actors ha estat segons ells: n’hi ha que s’han acostat a mi per parlar-me d’ells i de tot en general i d’altres que quasi no els he vist. Molt pròxima la Laura Ventura que es molt simpàtica. En Sergi Albert m’ha demanat de penjar alguna imatge a la seva pàgina i li he dit que encantat. En Ferran m’ha anat tutelant tota l’estona, es un bon amic. També molt bon rotllo amb en Josep Maria Gimeno que està al camerino d’en Ferran i ens hem vist bastant. Un músic ens ha fet una foto de tots tres i hem rigut molt.

La clara del Ruste és un Sol. Un cop he entrat als camerinos i a terra hi havia tres vestits i la dona encarregada del vestuari m’ha dit que entraria despullada de cintura cap a munt i que potser no li agradaria que la veies, m’ha aconsellat que em girés, així ho he fet i he fet les fotos un cop ja estava cordant-se el vestit. Lo bo ha estat quan ella m’ha dit que no li feia res que li fessin fotos despullada i jo li he explicat el què.

Un cas apart es en Carlos Gramaje. Això si que es una estrella de debò. Em surt de no sé on de llop i em diu: hazme una foto de lobo i ja el tens al mig dels camerinos amb aspecte amenaçant i jo fent-li la foto es clar. Al cap d’una estona, ja de príncep de la ventafocs, darrera l’escenari: hazme una foto de príncipe. Com que no hi havia gens de llum vàrem anar als camerinos que estan just al costat i els posant. Al final li vaig prometre que li enviaria una selecció de les seves millors fotos via Ferran. En definitiva molt proper, encantador, diví en definitiva. Una estrella de cap a peus.

En general la gent estava una mica trista per que l’obra s’acaba mes aviat del que tots esperaven, però així es la vida i el teatre que intenta representar-la. Hi va haver un moment en que tots van fer costat a l’Anabel que es va posar a plorar per un incident que va passar amb l’obra. Jo, com quasi sempre, no vaig entendre el que passava i vaig agafar la càmera i vaig sentir que em deia fotos ara no. Sort que la Teresa Vallicrosa, que es dolça com un terrós de sucre, m’ho va explicar. L’Anabel va tenir un d’aquells moment en que desitges que la terra s’obri i se t’empassi. Es va refer i la seva actuació va ser extraordinària.

En definitiva estic molt feliç de com ha anat tot i del resultat del meu treball. Al vespre quan vaig anar a dormir no podia tancar els ulls de lo estimulat que vaig acabar el dia. Tot envoltat d’una gent amb una personalitat tan forta que essent tant diferents, tots s’assemblen com la nit i el dia, junts donen cos a aquesta obra i a d’altres que vindran, amb tanta força i tanta professionalitat que a mi m’arrossegaven a fer les millors fotos de la meva vida.

Molt agraït també al regidor que m’ha deixat anar per tot arreu. Un cop estava darrera seu i veia com feia unes anotacions a uns papers amb números, estava fent sudokus, amb una petaca al costat. Quins personatges mes fora de lo corrent! Això cassa perfectament amb el que jo penso de l’home con a individu i com a part de la societat: som éssers socials per que hem decidit ser-ho i junts podem anar molt més lluny que sols, però cal que com individus estem capacitats per fer la tasca que triem essent sempre responsables. Farem errades, però a la llarga amb aquesta experiència podrem assolir metes mes complexes i llunyanes.

Al final un èxit total. Plena comunió entre el públic i tots els professionals. Visca el teatre i les persones que el viuen!

Encara estic commocionat. Em pensava entrar al cor del teatre, ho he fet i he trobat grans persones, però al capdavall és el Teatre el que ha entrat dins el meu cor.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris8 comentaris a “Viatge al mig del cor del Teatre”

  1. Hauries de canviar el sobrenom en “pagesespabilat”, aixó de pobre no pega. Extraordinari el reportatge, l’idea, la seva plasmació en fotos, la dedicació mostrada i la perseverancia. Aixó em fa enveiga sana! I em dona anims per intentar un projecte personal que fa temps em ronda pel cap. Felicitats!

    Markus

  2. La feina ben feta no té destorb!

  3. Espectaculares retratos, llenos de naturalidad y transmitiendo todo lo que el momento conlleva, me han gustado mucho.

    Saludos

  4. Molt bones !!! Quin gran treball. Felicitats. Per cert, amb quina focal estan tirades ? Hi ha flaix pel mig ?