Aquesta primavera, coincidint amb el setantè aniversari del final de la Guerra Civil espanyola, l’editorial Destino va publicar el dietari inèdit d’Agustí Centelles, el reconegut fotògraf català que, obligat a exiliar-se i internar-se en un camp de refugiats a França a causa del seu treball al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, va ser testimoni en primera persona de les penúries dels exiliats republicans. Si fins ara en coneixíem les seves fotos, gràcies a aquesta publicació podem també resseguir de la seva veu les calamitats d’aquest fotògraf que, malgrat la situació en què es trobava, va poder muntar un laboratori fotogràfic en el camp de Bram i va deixar-nos el testimoni gràfic d’uns fets inenarrables.

Per als que no en conegueu les fotografies, però, Destino i Península acaben de treure a les llibreries un llibre amb 95 de les fotografies que va fer Centelles, unes fotografies que, fins a l’any 1976, no van veure la llum, amagades en la maleta més èpica de la història de la fotografia catalana. Un i altre llibre, en tot cas, són dos bons referents per a reflexionar sobre què vol dir, finalment, “ser fotògraf”.