Per a fer fotografies panoràmiques, actualment l’eina més comuna és el programa informàtic (PTGui, Hugin,…) amb el qual unim les diverses fotografies que hem fet, fusionant-les en una de sola. D’aquesta manera treballem amb una càmera convencional, ja que la càmera no és, en sí, l’element específic per a fer les panoràmiques.

Tot i això, hi ha també un altre sistema per a fer les panoràmiques: la càmera panoràmica. En aquest cas, és la càmera la que permet abraçar un angle de visió molt superior a l’habitual, bé perquè té una òptica especialment destinada a aquest tipus de fotografia, o bé gràcies a un objectiu rotatori que ressegueix tot el camp de visió frontal i, a voltes, un gir complet de 360º.

Aquests enginys, dels que n’havíem parlat fa un temps, de tant en tant es tornen a reivindicar, com passa amb les LOMO Horizon, que fins i tot tenen un espai a Flickr.

Tot i això, aquest tipus de càmeres són qualsevol cosa menys un invent recent: a principis del segle XX, per exemple, Kodak ja llançà al mercat la Kodak Panoram, una càmera amb cos de fusta i objectiu rotatori, pensada per a aquest tipus de fotografia. La disposició de la pel·lícula era corbada, mantenint sempre la distància amb el punt de rotació de l’objectiu. L’obertura de l’objectiu era fixa, a f6.8, amb dues velocitats d’obturació i la distància focal era de 94mm.

La Kodak Panoram ens oferí imatges espectaculars des del 1899, any en què sortiren les primeres versions, fins el 1928, any en què Kodak va abandonar-ne la fabricació. Actualment, és una peça de museu i un autèntic caramel per als col·leccionistes, que encara avui, cent anys més tard, no dubten en fer-les treballar com al primer dia.