Des que l’any 1858 Nadar va fer la primera fotografia aèria des d’un globus, fins a les actuals fotografies per satèl·lit, la fotografia aèria ha utilitzat tota mena d’aparells per poder situar la càmera en un lloc elevat: globus, estels, coets, aeroplans, i fins i tot coloms. La història de la fotografia aèria ha anat acompanyada sempre d’una gran dosi d’imaginació.
El fet de situar la càmera en un punt de vista elevat no és una anècdota. Al catàleg de l’exposició Ciutats: del globus al satèl·lit, (CCCB-1994), podem llegir:
La situació de l’observador és la primera condició del coneixement. La seva posició determina l’objecte, n’escull les formes. Si la mirada mai no és innocent, el lloc des del qual es mira, si ha estat fruit d’una opció lliure i no pas de la circumstància, tampoc no ho és.
En el cas de la fotografia aèria, aquesta manca d’innocència és evident, tenint en compte les aplicacions militars que se n’han valgut tots aquests anys.
Però, més enllà de les aplicacions pràctiques (científiques, militars, cartografia, …) que al llarg d’aquests anys han donat ales -i mai tan ben dit- a la fotografia aèria, avui voldríem parlar d’una modalitat més propera i més a l’abast dels fotògrafs que anem a peu: la fotografia aèria des de terra.
Podríem dir que es tracta de fer fotos aèries tocant de peus a terra. Això sí, emprant aparells i tècniques, a vegades inversemblants, per tal de situar la càmera en el punt de vista desitjat. Si bé avui dia es pot muntar la càmera en un petit dirigible o en un aparell d’aeromodelisme, hi ha mitjans més casolans, com subjectar la càmera al capdemunt d’una canya de pescar de 10 metres d’alçada. Això és el que ha fet Charles B. Benton, professor a la Universitat de Berckeley. Amb l’ajuda d’un petit enginy casolà va muntar un intervalòmetre que anés disparant la càmera cada 10 segons de forma automàtica. La càmera utilitzada per Benson va ser una Panasonic Lumix LX3.
A la seva pàgina web Kite Aerial Photography , hi podreu trobar més informació al respecte, així com una interessant col·lecció d’enllaços a altres pàgines sobre el tema. I en aquesta galeria Maker Fire 2009 podreu veure una àmplia mostra de panoràmiques d’una fira d’inventors, obtingudes amb l’ajuda de la canya de pescar.
Aquest article ha estat redactat a partir d’una notícia apareguda a foto.microsiervos
Bicimann
dimecres, 24 de juny de 2009 a les 14:50
Tenim un geni de la fotografía amb cometa entre nosaltres al l’EF, es en Toni Tugues, del blog “Sense mirar”. A veure si visiteu la seva página web dedicada a les fotos aeries:
http://www.barcelonakite.com/inicio.htm i la seva galeria flikr: http://www.flickr.com/photos/tonitugues/198847226/
Esperem que es dongi per aludit i ens expliqui quelcom de les seves inquietuts i experiencies.
Markus
Miquel Bohigas
dimecres, 24 de juny de 2009 a les 17:47
Una cosa que fa temps que em volta pel cap és fer servir una d’aquestes plataformes situades a dalt d’un bras articulat o d’un flexo. El problema seria que les cames em tremolarien, que si no …
pepminguez
dimecres, 24 de juny de 2009 a les 18:19
Una altra es pujar a aquest restaurant, je, je, a mi no se si m’hi veuríeu aquí dalt
http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado/10793/restaurante-de-vertigo/
JordiPM
dimecres, 24 de juny de 2009 a les 21:46
Recordo, ja fa anys, haver anat a veure els avions d’aeromodelime que els aficionats feien enlairar de la pista que hi havia hagut a Gallecs, entre Mollet i Parets, i que alguns muntaven càmeres als avions per a fer fotos aèries. No sé si encara es deu fer, això…
Toni
dijous, 25 de juny de 2009 a les 12:55
Gràcies Markus per la referència :).. qualsevol cosa sobre
fotografía aeria, amb estels, que vulgueu saber no teniu més que
preguntar.
Salut!