avatar

Fotos de carnet

Càmera Polaroid per fer fotos de carnetUna de les tasques menys atractives i més rutinàries del fotògraf professional ha estat i és la de fer les fotografies del carnet d’identitat. Tot i això, per a moltes persones aquesta experiència és el primer que els ve al cap quan se’ls parla “d’anar al fotògraf”. I és que, sigui com sigui, l’obligatorietat del DNI ha comportat també l’obligatorietat de passar per l’estudi d’un fotògraf. Des del 2 de març de 1944, dia en què s’emeté el primer DNI (ja té 65 anys!), la fotografia de carnet ha esdevingut un element discret però omnipresent en la nostra vida quotidiana. Primer en blanc i negre sobre paper fotogràfic, després en color però també sobre paper, fins que als anys noranta la fotografia es digitalitza, primer en blanc i negre, i després en color.

El maquinari per a fer les fotografies també és tota una mostra de l’evolució de la fotografia, adaptada a un gènere més centrat en la utilitat identificativa de la imatge que en les seves qualitats artístiques. Així, si les primeres imatges foren preses per càmeres no específiques, més tard aparegueren models pensats per a aquesta labor, com les Polaroid de quatre òptiques o, ja en l’extrem, les càmeres sense fotògraf (els fotomatón).

Avui en dia, amb les càmeres digitals, ja moltes persones es fan les fotos a casa. Tot i això, hem de reconèixer que, per a molts, anar-nos a fer les fotografies pel carnet ha estat la primera oportunitat de veure’ns davant d’uns elements tan estranys com una caixa de llum, un paraigües reflector o uns flaixos professionals.

I, per als nostàlgics, una bona notícia: si sou dels afortunats de tenir una Polaroid Miniportrait, al Flickr hi ha un grup on compartir els resultats d’aquestes màquines (la imatge de la notícia, precisament, surt del Flickr d’un membre d’aquest grup). Això sí, ara ja amb tota llibertat artística…

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Fotos de carnet”

  1. Jo vaig començar a fer fotos carnet amb una d’aquestes que surt a la notícia. La vaig comprar de segona mà (em sembla que de tercera mà…) i la guardo amb molt de carinyo.
    M’han agafat ganes de treure-li la pols…