Es pot dir que els artistes consagrats, els que han deixat la seva empremta a la història, ens continuen parlant a través de les seves obres. Els que realment han tingut alguna cosa a dir, un missatge potent i singular, encara ara ens el fan arribar. En el cas concret que ens competeix, les fotografies dels grans mestres i creadors del passat encara ens commouen, ens suggereixen i ens fascinen.
El problema és que sovint la nostra curiositat, a cops només tafaneria, no en té prou amb això. Voldríem saber més, ficar el nas i ensumar més enllà de la obra d’aquell artista que ens ha seduït la imaginació. Potser ens agradaria saber quina és la seva visió de la fotografia, o quins són les seves dèries i motivacions, o les claus de la seva tècnica o estil personal…
Això actualment no és gaire difícil. Els nous mitjans, com internet, permeten la difusió de molt diverses maneres. Per exemple, els podcast són una de les més populars per publicar tutorials, entrevistes… Però com fer-ho amb els clàssics? Amb els que ja han passat a millor vida? Doncs igual!
Bé, potser no ben bé igual, però d’una manera prou semblant. Resulta que a finals dels 50 una discogràfica anomenada Candid Recordings va editar un disc amb entrevistes i xerrades amb diversos fotògrafs de renom com Weegee (Arthur Fellig), Henri Cartier-Bresson, Arthur Rothsein, John Rawlins, Tana Hoban, Philippe Halsman ,Bert Stern i Peter Gowland. I resulta també que un d’aquests discs va caure a les mans de Laure Levine, fotògrafa i propietària d’una botiga d’antiguitats. I finalment, resulta que la Laura Levine va permetre que un amic seu, en Ted Barron, publiqués a través del seu blogspot un parell de mp3 extrets d’aquest disc. Concretament, un de Weegee i un altre de Cartier-Bresson.
Us convidem aque aprofiteu aquesta cadena de afortunats aconteixements i escolteu les veus originals d’aquets dos mites de la fotografia contemporània. Val la pena ni que sigui per la curiositat de sentir com era la seva veu. Pura tafaneria, és clar.
Comentaris