avatar

Una càmera que podria fer història

La conquesta de l'Everest: primer intentLa fotografia sovint s’ha vist immersa en fascinants trames de misteri, i una muntanya màgica com l’Everest no en podia ser l’excepció. El cim del món fou, per als exploradors occidentals, un repte que semblava ben bé inabastable. Feia anys que John Hanning Speke havia arribat al naixement del Nil (1858), i que Robert Peary havia assolit el Pol Nord (1909), però el cim del Chomolungma (mare de les neus, en tibetà) es resistia, una i altra vegada, a ser coronat pels humans.

És en aquest context que quatre britànics intentaren, el 1924, assolir finalment el cim. El primer atac el feren Edward Felix Norton i Howard Somervell el dia 2 de juny i, mentre pujaven, Somerwell prengué una fotografia del seu company (la que encapçala aquest apunt), que anava davant. Aquest primer intent no prosperà, i els dos exploradors tornaren al camp base.

Malgrat que les condicions climàtiques no eren gens favorables, el dia 8 de juny els altres dos expedicionaris, George Mallory i Andrew Irvine, decidiren intentar la gesta. Abans de sortir, els fou presa aquesta fotografia. No foren vistos mai més.

Mallory i IrvineDurant molts anys (i encara ara!), el dubte sobre si moriren abans o després d’arribar al cim esdevingué un dels grans misteris de la història del muntanyisme. L’Everest fou coronat l’any 1953 per Edmund Hillary i Tenzing Norgay, amb el dubte de si eren, veritablement, els primers humans en trepitjar el cim.

Dels cossos de Mallory i Irvine no se’n sabé res més, fins que el 1999 una expedició trobà el cadàver de Mallory, que s’havia conservat per les baixes temperatures. Ni rastre, però, del cos d’Irvine, ni d’un objecte que podria desxifrar finalment el misteri: la càmera fotogràfica que s’endugueren i que, amb una mica de sort, potser encara guardaria en la seva foscor la immortalització d’una gesta per la que van acabar pagant un preu molt alt.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris12 comentaris a “Una càmera que podria fer història”

  1. Hola.

    Em dic Josep Casulleras i sóc el cap de redacció de VilaWeb, i un apassionat de la muntanya. La llegenda d’en Mallory i l’Irvine em va captivar tant que vaig escriure jo l’article del qual parleu. Un article, per cert, que és ben diferent del que s’ha publicat aquí.

    Estic content que el llegíssiu i que hagi servit per recordar l’efemèride i per parlar-ne, en aquesta web i en altres llocs.

    Quan vaig escriure l’article vaig recollir molta informació de moltes webs diferents, i totes queden enllaçades i referenciades en el text. Aquesta és la gràcia d’internet: saber buscar, remenar, triar i elegir la millor informació per al teu propòsit, referenciar-la i convidar el lector a navegar pels llocs que a tu t’han servit per saber-ne més.

    I l’autor de l’article publicat aquí veig que ha fet, pel seu compte, el mateix que vaig fer jo pel meu, i una de les webs que va consultar fou VilaWeb, la qual cosa celebro. Tot plegat és, doncs, la construcció de coneixement i la difusió d’informació en xarxa. Si se sap fer bé, com és el cas, és enriquidor. I per molts anys.

    Gràcies i salut!

  2. A mi de tant en tant em llegiu pel fòrum i també sóc redactor de VilaWeb. Tampoc no veig que la notícia sigui cap plagi i crec que no hi ha cap dilema, aquí.

    Felicitats pel portal, i seguiu endavant!

    Fins aviat ;)