avatar

Fotomaestrat, de l’Aureli Marquez

Tulipanes, de l'Aureli MarquezSeguint amb la secció habitual de El Fotoblog de la Setmana, ens apropem de nou a les terres de l’Ebre amb Fotomaestrat, el fotoblog de l’Aureli Marquez,  un fotoblog que forma part -com el de la setmana passada-  del col·lectiu Vinaròs Photobloggers.

L’Aureli ens presenta una mosaic força variat dins la  galeria del blog. Tal com ens comenta a la entrevista vol ser un recull del dia a dia i en especial de la vida familiar -li agrada el retrat- i l’entorn més proper, sense cap altre intenció al darrera.

Fent una ullada al contingut general del blog ens trobem amb un vincle a una web que, amb un disseny personalitzat i atractiu, ens convida a fer una ullada a tots els seus treballs. Interessant la visita al seu portafoli a la web.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

A.M. Difícil pregunta… El meu fotoblog est encara molt jove, tan solts te poc més de un any i esta per definir que passarà a mida que vagi creixent. De moment, només recull part del dia a dia. L’entorn quotidià que m’envolta, la família, els paisatges, les festes, la cultura, la historia. En resum, una mostra de com transcorre la vida al meu voltant, un escenari on aplicar els coneixements, la creativitat i per que no… la part artística que tothom porta a dins. Sobre tot un joc per a experimentar les infinites possibilitats del mon digital.

Un poco másEf. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

A.M. La idea de crear el fotoblog en part va ser per adherir-me a Vinaròs Photobloggers comunitat que han creat uns companys de Vinaròs, em vaig engrescar i la veritat estic conten de haver-lo creat, es una font de motivació. També he de dir que em va costar decidir-me a publicar les meues fotos. Per a mi la fotografia ha estat sempre una afició molt íntima, només vinculada a la família i a una part reduïda de amics. El fet de crear el fotoblog i obrir-lo al mon em feia una mica de pànic.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

A.M. La meva valoració només pot ser positiva ja que a pesar de la trajectòria relativament curta i el poc tems que l’he pogut dedicar, estic satisfet del volum de visites diàries que rep. Aprofito per expressar el meu agraïment a totes les persones que el visiten a diari.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

A.M. Per a el futur queda pendent les relacions amb altres fotoblogs que espero consolidar molt més amb el pas del temps. Compartir amistat, experiències, opinions etc. Intentant aprendre i millorar dels altres, tan si son professionals, aficionats o el veí del quart.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

A.M. La meua trajectòria fotogràfica comença al any1981. Va ser quant cau per primera vegada una reflex a les meues mans… I a quins preus!. Realment us podeu fer a la idea de la il·lusió que vaig tindre. Anteriorment ja feia fotos però va ser a partir de aquesta època quan vaig  començar a aplicar la tècnica, a mirar les coses de un altra manera i a treballar una mica més seriosament.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

PelotasA.M. Com ja he dit abans la primera càmera era de carret. Vaig fer el canvi a la digital al any 2003. Crec que no he perdut res amb el canvi. Si que enyoro el moment aquell de recollir les fotos del laboratori, i depressa, a veure-les amb tota la família al voltant. La fotografia tradicional sempre tindrà el seu joc i estarà present amb la meua vida, no en va porta mes de cent anys amb nosaltres. De fet… intentem reproduir-la amb moltes ocasions. El gra, virats, b/n etc… tot gracies als revelats digitals.

Es evident que la fotografia digital ens ha facilitat moltíssim la feina, resultats immediats, més ràpid de treballar, més econòmica, menors limitacions, tot un món de possibilitats al hora de processar. Però no son sempre certes totes les avantatges. Per dominar tots estos procediments es necessari conèixer molt bé l’equip digital i els programes i això no s’aprèn de la nit al dia. Per tal de adquirir tals coneixements s’inverteix molt de tems i a més s’ha de mantenir al dia. I per si això sembla poc, encara cal dedicar tems a solucionar problemes tècnics quant les coses no funcionen bé. Si fem balanç  doncs, del tems invertit en cada foto, no tot son avantatges en el món digital.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

A.M. No, no tinc cap fotògraf de referència, soc mes de mirar la foto que de mirar la firma. Per suposat que admiro molt als fotògrafs amb estil propi, amb una línia ben marcada i una trajectòria reconeguda. Però també admiro al que només hi posa tot el seu esforç, valorant les possibilitats que té per fer aquest treball.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.