avatar

La fotografia i el dret a la pròpia imatge

Paris, 1969 (Henri Cartier-Bresson)Una de les preocupacions dels fotògrafs, quan decidim sortir al carrer i mirar de recollir la vida dels nostres pobles i ciutats, és saber si allò que estem fent és legal o no. No és un tema menor; hi ha moltes persones que no volen ser fotografiades, i és normal que sorgeixi el dubte: finalment, qui té la darrera decisió sobre la fotografia?

Des de l’any 1982, a l’estat espanyol (evidentment, la normativa depèn de cada estat) és vigent la Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de Protección Civil del Derecho al Honor, a la Intimidad Personal y Familiar y a la Propia Imagen, un text que recull clarament quina és l’opció jurídica en el cas de l’estat. En ell es diu que es consideren “intromisiones” “la captación, reproducción o publicación por fotografía, filme, o cualquier otro procedimiento, de la imagen de una persona en lugares o momentos de su vida privada o fuera de ellos” (Art. 7.5) excepte en aquells casos on hi hagi “consentimiento expreso” (Art 2.2) o bé es tracti de “personas que ejerzan un cargo público o una profesión de notoriedad o proyección pública y la imagen se capte durante un acto público o en lugares abiertos al público” (Art. 8.2.a) o bé “la información gráfica sobre un suceso o acaecimiento público cuando la imagen de una persona determinada aparezca como meramente accesoria” (Art. 8.2.c).

Ara bé, què és consentimiento expreso? I el consentiment, és una patent de cors, o bé té implicacions, per exemple, en els casos en que s’espera obtenir un benefici econòmic? En aquests casos, el millor és informar-se amb les persones que han viscut aquests problemes de prop, com el fotògraf Paco Elvira, o bé en llocs on es recullin els diferents elements en joc, com el bloc d’Andalucía Imagen (on també es parla d’altres temes jurídics, com en aquests dos articles: 1 i 2).

En tot cas, com diuen a XatakaFoto, el més important és que les coses seran més senzilles si mantenim una actitud positiva, i no ens convertim en espies amb càmera, sinó en fotògrafs amb interès pel que passa al carrer, i sempre amb un somriure i amb molt sentit comú.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.