La Volta al mon d’en Jordi i l’Anna (XI)

L’eclipsi a Varanasi, Índia

Durant aquest viatge de volta al món hem patit multitud d’imprevistos i sorpreses però ben poques han estat tant grates com sortir de l’estació de trens de Varanasi (Índia) i trobar-nos amb l’eclipsi solar total més llarg de la història. Va ser el 22 de juliol i va durar 6 minuts i 39 segons. És per això que hem pensat que l’article d’aquesta setmana podia servir per explicar una mica les sensacions que vam viure en aquell moment.

Just passar les portes de l’estació de trens l’eclipsi començava a ser apreciable perquè la intensitat de la llum anava minvant ràpidament. Ens vam assentar enmig de la multitud i vam anar esperant fins que la lluna va tapar la llum del sol per complet. Es va fer un moment de silenci entre tota la gent que estàvem aplegats a la placeta i la ciutat va quedar completament fosca durant uns instants.

Però sense dubte el moment més espectacular va ser quan, de cop, els primers rajos de sol van tornar a aparèixer, creant una sensació difícil de descriure però que va aixecar crits i aplaudiments d’emoció de tots els que estàvem presenciant aquella meravella. La llum va tornar a una velocitat estrepitosa, amb cosa de molts pocs segons vam passar de la foscor al sol radiant de primera hora del matí.

Va ser una experiència única que a sobre va culminar amb l’espectacle de gent i colors que és la ciutat sagrada de Varanasi, sobre la que probablement escriurem un altre dia.