És evident que cada cop mirem menys fotografies tangibles, per dir-ho així. Un gran percentatge de les imatges que ens arriben ho fan desproveïdes d’un suport físic. Ja no les podem tenir a les mans, apreciar el tacte del paper, el seu pes… La major parta de les nostres pròpies imatges mai es materialitzaran en una copia impresa. És el signe dels temps!
Això no és necessàriament dolent. Senzillament és un canvi al que ens anirem adaptant i, en realitat, ja ho estem fent. Ens acabarem acostumant i modificarem la nostra actitud, les nostres expectatives, la nostra disposició davant d’una fotografia que, en realitat, no te presència física.
El més interessant d’aquesta transformació del món de la imatge, i de la fotografia en particular, és que apareixen noves vies d’expressió visual, nomes maneres de presentar les imatges, que exploten amb habilitat i creativitat les possibilitats dels nous mitjans. Ja us havia comentat recentment un parell d’exemples: la col·lecció de retrats One in 8 million, i els retrats del Rodeo a Cheyenne. En ambdós casos les imatges es presenten acompanyades de les veus del protagonistes, que aporten informació personal i donen context i vida a les seves pròpies fotografies.
En el cas que us presento aquest cop l’estil és ben diferent. En alguns casos només hi ha una música de fons, una peça de Jazz molt adient per exemple, i en altres una veu ens narra tot una història. Però veure les fotografies és sempre una experiència d’exploració i interacció amb les imatges força original i interessant, un joc de voayeurisme interactiu ben suggeridor. I tot això construït sobre la base de magnífiques fotografies.
Menys marejar la perdiu i anem per feina! Us recomano que dediqueu ni que sigui un moment a visitar els projectes de KubikPhoto3. En particular, us recomano començar per aquest. Això sí, tingueu una mica de paciència, ja que la càrrega pot ser lenta. A mi m’ha agradat i espero que a vosaltres també. Ja direu la vostra!







.jpg)










José-Angel
dimarts , 14 de juliol de 2009 a les 15:14
Wuaooo!! Vaya página!! Sólo he podido entrar a tres, el de la casa abandonada con los asesinatos, el de la bolera, y el del estudio. No he podido acceder a ningún proyecto más ¿? Aparte de la idea, que incluso me ha gustado más que los stop motions (diferentes, pero mé ha resultado muy agradable la sensación de movimiento “estático”) he visto que las fotografías son magníficas. Sobre todo la de la bolera.
Bicimann
dimarts , 14 de juliol de 2009 a les 15:50
Una troballa d’auténtic luxe! Les ambientacións son magnifiques! L’idea espectacular! L’execució de primera categoria! Gràcies per l’enllaç.
Albert
dimarts , 14 de juliol de 2009 a les 20:25
Porto no se pas quanta estona mirant-ho. Una idea sensacional. Bona troballa.
Jordi
dimecres, 15 de juliol de 2009 a les 17:35
Solament he vist el de la bolera i el de la caravana. Puc dir que he entrat en una altra dimensió de la fotografia que no coneixia. Espatarrant.