avatar

Passió pel fotomaton

Purikura (de www.christine-foster.com)Encara avui, i malgrat la notable difusió de les càmeres digitals i de les impressores compatibles amb papers fotogràfics, no és estrany adonar-se, en alguns racons dels pobles i ciutats, de la presència de cabines fotogràfiques automàtiques, els fotomatons (un dels més cèlebres, segurament, és el de la pel·lícula Le Fabuleux Destin d’Amélie Poulain, amb el seu col·leccionista de fotos rebutjades).

Unes quantes monedes, i al cap d’uns minuts pots endur-te unes quantes fotografies de carnet: no és un mal invent, no? I, de fet, és un aparell amb prou solera: els primers fotomatons es van instal·lar a Nova York l’any 1924, i des de llavors han anat evolucionant, adoptant les millores i els avenços que experimentava la fotografia, i adaptant-se als canvis estètics que s’han anat produint.

Purikura (de www.christine-foster.com)Tots coincidiríem, però, que els fotomatons són un recurs pràctic en determinats moments, però que en general són un utensili menor i de poc interès, no? Doncs no, no tots. En un món on tots els aparells tenen els seus geeks, freaks i adeptes, el fotomaton no podia ser menys. I el millor exemple d’això n’és el portal Photobooth.net, una web dedicada als fotomatons analògics, i punt de trobada dels afeccionats a aquest tipus d’aparells. Allà hi podeu llegir informació sobre les trobades (internacionals!) d’aficionats, un localitzador de fotomatons, un fòrum i, com era d’esperar, una galeria d’imatges, entre molts d’altres recursos absolutament imprescindibles.

Ara bé, si aquests es dediquen ben bé al fotomaton analògic, el digital també té els seus adeptes. Heu sentit mai parlar de “purikura”? Aneu memoritzant aquest nom que, com tantes altres modes japoneses, segur que no trigarà gaire a fer estralls pel nostre país…

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.