“Digues-me quant voldries cobrar per a que una foto teva fos portada d’una revista i et diré com ets” diria el refrany. La coneguda revista Time està acostumada a pagar sucoses quantitats de diners als autors de les fotografies que sovint omplen cadascuna de les portades. Són fotografies que il·lustren el principal article d’aquella edició. Diuen que aquesta xifra ha pogut superar en alguns casos els 2.000€.
Per a l’edició del 27 d’abril la revista possiblement va batre un rècord, el del preu més baix per una fotografia d’estoc per a la seva portada: una quantitat al voltant dels $30, poc més de 21€. És a dir, aquella setmana el cost de la portada va ser d’un 1% del que sol ser.
El motiu és que la foto va ser adquirida a iStockphoto, un dels bancs de fotografia d’estoc més coneguts. L’autor és Robert Lam, una persona aficionada a la fotografia que es guanya la vida en uns magatzems de mobles.
És fàcil imaginar-se un cas semblant i proper. Segurament tothom coneix algú que treballa en uns magatzems de mobles suecs o d’aliments congelats (tant se val) que, des que va agafar la seva primera càmera de fotos, ha vist com creixia dins seu l’afició per la fotografia. La curiositat el fa investigar i aprendre tècniques i, amb les facilitats que li ofereix el món actual, fer públics els seus resultats. Si algú (no cal que sigui una prestigiosa revista) li demanés una de les seves fotografies, no els la vendria? “Per quant? Quant se sol pagar en aquests casos?”, pensaria, “Oh, bé, tant fa la quantitat. La meva foto a la portada! Em faré un nom, potser.”
Potser sí, però potser serà un mal nom. Què han de pensar els fotògrafs professionals davant d’un cas com aquest? Què pensaríem si visquéssim d’alguna cosa que no fos la fotografia i vingués un altre i ens prengués els clients perquè els fa la feina per un 1% del que ens pagaven a nosaltres?
Mentrestant els comptables de la revista es freguen les mans.
Com a curiositat, per si no ho sabíeu, la revista Time té un arxiu amb totes les seves portades, des del qual es poden encarregar còpies. Sabeu quant val una còpia de la portada dels $30? $19,95.
santacklaus
dimecres, 29 de juliol de 2009 a les 14:17
pep, si se t’espatlla l’aire condicionat i demanes pressupost i et diuen que 600 euros, en acabat vinc jo i et dic, deixa-ho córrer, per 250 te’l reparo amb els ulls tencats pq és bufar i fer ampolles.
en pagaries 600? si és així, series el primer que em diria que no.
tothom té roba del zara, mobles de l’ikea i compra en supermercats.
tots ens queixem de la desforestació i tenim cadires i portes de fusta a casa.
tot plegat no vol dir que jo m’aprofités de xinos i rumanesos ni que obri una empresa. però el cas en si és que un tio posa una foto a la venda i un altre li compra els drets i tots contents. el fotògraf que s’ofengui ja s’ho farà.
pepminguez
dimecres, 29 de juliol de 2009 a les 16:59
He comprovat varis cops que és millor anar sempre al distribuïdor oficial. A la llarga surt moooolt més barat.