avatar

Sapet, de l’Agustín Pascual

Gotes d'aigua, sapetEl nostre convidat d’avui a la secció El Fotoblog de la Setmana és l’Agustín Pascual Sancho, de Vinaròs, conegut al fòrum d’espaifotogràfic amb el nom de Sapet i amb un lloc web que recomanem i os animem a visitar.

L’Agustín utilitza una plantilla de Pixelpost amb una configuració molt minimalista, clara i efectiva. L’arxiu del blog ens ofereix un mosaic d’imatges variada, amb molta personalitat, ben estructurada i subdividida en categories.

Integrat des dels seus inicis a Vinaròs photobloggers ,un grup al que pertanyen també altres membres de la nostra web, l’Agustín té un altre lloc a la xarxa on ens presenta un projecte que podríem anomenar de fotoblogger vocacional, el “proyecto 365″ que, amb una admirable voluntat, va acomplint el seu propòsit inicial: pujar una fotografia cada dia -i feta durant el mateix dia- a la xarxa.

Com a curiositat no os perdeu un complert tutorial que ens ofereix, sobre com crear un fotoblog i els passos a seguir.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

S. Bé, fa poc mes d’un any que l’he posat en funcionament, encara que abans ja n’havía tingut dos mes, i volia que fos un fotoblog sense pretensions, minimalista, per poder anar penjant les fotografies que mes em van agradant. No em decanto per un tipus de fotografia en concret, m’agrada anar variant, tant amb el macro, paisatge, robats, i darrerament força fotografia de concerts, però com us he dit, no tinc cap estil definit. Paral·lelament a aquest fotoblog vaig començar un projecte de 365 dies penjant una fotografia cada dia, amb la particularitat que han d’estar fetes el mateix dia. Es una experiència recomanable, estimulant, però també et dic ara que el proper any no ho continuaré.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?Ciutat de la Ciència i les Arts (València), per Sapet

S. Vaig començar el meu primer fotoblog (que ja no recordo ni com es deia) al poc d’estrenar la meva primera càmera digital, una Werlisa de 3 mp. que a mi ja em semblava una passada. Va ser el meu company Ebe,  d’Eboptica.com, qui no va parar fins que em vaig fer el meu primer fotoblog de blogger. Tot va començar allí, penjant alguna petita foto d’algun viatge o cosa curiosa i un petit text. Ara em decanto per una mida una mica més gran i menys text: “Una imagen vale mas que mil palabras”

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

S. Doncs al meu parer, ascendent. Soc completament autodidacta i miro d’aprendre cada dia dels fotoblogs que visito diàriament i els fòrums de fotografia. M’agrada veure la feina dels altres per poder millorar la meva. I sobretot es molt d’agrair la crítica constructiva.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

S. Doncs suposo que també ascendent. En el mon de la fotografia ja està gairebé tot inventat (gairebé), però va bé de tant en tant fer una ullada enrere i veure les fotografies de fa un any o dos i veure en quines coses vàrem fallar, com faries ara aquella mateixa fotografia… Moltes vegades comentem amb els companys de Vinaròs Photobloggers que es pot aprendre més una tarde fent cafè que tota una setmana fotografiant o llegint algun llibre. Evidentment, les dos coses son força importants per evolucionar, però les opinions dels altres son fonamentals.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

S. La veritat es que la fotografia sempre ha estat present a casa meva, però sempre amb càmeres automàtiques o d’aquestes d’un sol ús. Quan verdaderament em va picar el cuquet es amb l’arribada de l’era digital. Amb les càmeres de rodet, era una mica engorrós haver de revelar el rodet, esperar-se uns dies a que estigueren les fotos… Amb la primera càmera digital se’m va obrir tot un mon. Després de la Werlisa de 3 mp em varen regalar una Kodak P850, amb la que ja podies controlar l’obertura, la velocitat, la ISO, encara que quan me la van regalar no sabia ni que volia dir tot allò. Com he dit abans, llegint als fòrums, planes web i, sobretot, preguntant als coneguts que entenien del tema, vaig començar a fer-la rodar i deseguida vaig fer el salt a les réflex, una 400D i ara una 50D.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Nena correns, per SapetS. A mi em passa al revés. Seriosament, vaig començar a fer fotos amb coneixement de causa en la era digital, i es ara quan començo a indagar en el mon anal·lògic. Avui en dia, tothom fem bones fotos, però a força de llençar-ne moltes a la “Paperera de reciclatge”. Crec que amb el canvi a digital hem guanyat en seguretat, en rapidesa en el revelat i, sobretot, en poder fer el revelat a casa, però crec que s’ha perdut l’atenció que se li presta a les fotografies a l’hora de prémer l’obturador. Abans t’ho pensaves dues vegades abans de fer una foto, i ara es fan moltes fotografies sense prestar l’atenció suficient en si està ben exposada, o ben enquadrada… Ja ho arreglarem a l’ordinador!

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

S. Dons no tinc cap fotògraf de referencia. Però m’agrada molt el tipus de fotografia que practicava l’Henri Cartier Bresson. Ha deixat grans moments immortalitzats en els seus negatius. Em tira molt la fotografia de carrer, urbana, i una de les vessants que mes m’agrada de la fotografia es el foto-periodisme, encara que penso que no està suficientment valorat.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Sapet, de l’Agustín Pascual”

  1. Acabo de fer una ullada al Proyecto_365, i m’ha deixat de pedra…! Renoi, enhorabona!