avatar

Tot s’aprofita: les fotos pintades de Gerhard Richter

Fotos pintada de Gerhard RichterAquests dies el pintor alemany Gerhard Richter presenta a Madrid una exposició de les seves fotos pintades. Una barreja de realisme i abstracció, o millor dit un exemple de coexistència d’ambdós gèneres. En aquest cas el realisme l’assumeix la fotografia -“És precisament la fotografia, allò que millor reflecteix la realitat” va dir Richter en una ocasió- i l’abstracció va a càrrec de la pintura. Un exemple clar que amb fotos de poca qualitat i pintures poc treballades es pot aconseguir obres d’un gran valor, si més no des del punt de vista econòmic (Richter és un dels pintors contemporanis més cotitzats).

Aquesta exposició dóna peu a repassar breument la relació que hi hagut entre la fotografia i la pintura, des de que Daguerre va presentar el seu invent a l’Acadèmia de Ciències de París, l’any 1839.

Durant segles, el dibuix i el gravat havien estat els mitjans usats per descriure gràficament les observacions dels tècnics i dels científics. Tot i que hi ha excepcions evidents, la majoria dels homes de ciència no tenien el talent artístic suficient per reproduir gràficament els seus descobriments i observacions, havent de recórrer a dibuixants i gravadors especialistes.

Amb l’invent de la fotografia, fruit de llargues i intenses investigacions científiques, aquesta tendència va donar un tomb  substancial: els propis científics podien capturar directament les imatges que els interessaven sense la intervenció de cap artista. Sens dubte aquesta situació no va agradar gaire a molts artistes, que van considerar el nou mitjà com una intromissió nefasta.

Val a dir però que no tots els artistes  eren d’aquest parer. Els impressionistes, sense anar més lluny, van adonar-se ben aviat que la nova tècnica aportava innovacions ben interessants. Innovacions que havien d’ajudar sens dubte a enriquir els plantejaments de la nova pintura: l’aspecte borrós dels daguerrotips i calotips de l’època -degut a la poca definició dels objectius emprats- i la sensació de moviment  -produïda per les llargues exposicions- van ser alguns dels aspectes que van seduïr els impressionistes, com també ho van ser els nous punts de vista que els fotògrafs donaven a les seves preses:  panoràmiques des de llocs elevats, enquadraments selectius…

És però al llarg del segle XX, on la relació entre pintura i fotografia es fa més palesa. Des de les experiències fotogràfiques de Man Ray, passant pels fotomuntatges de Heartfield o del valencià Josep Renau, fins als pintors hiperrealistes, molts pintors han utilitzat la fotografia com a base i referència de les seves obres.

En aquest context, i malgrat els seus constants canvis de registre, l’obra de Gerhard Richter, ha estat sovint molt vinculada a la fotografia.  Primer van ser les seves pintures realitzades a partir de fotografies: paisatges, retrats… Són reproduccions a l’oli de fotos sovint desenfocades o mogudes (recordeu els impressionistes?), rescatades dels àlbums familiars o manllevades dels diaris i revistes. Des de paisatges a bodegons i retrats, Richter volia representar la realitat amb el màxim realisme, valgui la redundància.

Richter, a qui no l’ha preocupat mai tenir un estil propi, ha passat de la pintura figurativa a l’abstracte, sense renunciar però al realisme que sempre ha estat present a la seva obra. Aquesta voluntat realista és evident a la sèrie Atles dels anys 60, on va recollir en més de 300 panells cap a 5.000 fotografies, dibuixos i esquemes, tractant de construir un mapa de les seves idees.

La sèrie de fotografies pintades que ara exposa, la va començar als anys 60, recuperant fotografies familiars descartades (qui no guarda una capsa de sabates amb les fotografies que no han tingut cabuda a cap àlbum?). Les fotografies així rescatades, són sotmeses a diferents manipulacions pictòriques: pinzellades, cops d’espàtula, esquitxos, taques, empremtes, les submergeix en pintura… Tot sembla vàlid per aconseguir modificar… La realitat?

En el conte Tot s’aprofita de Pere Calders, una senyora, després de matar el seu marit, revèn el cadàver a una organització perquè n’aprofitin tot allò què puguin, donant-li així una nova vida. Qui sap si Richter, amb les seves intervencions pictòriques, pretén  donar  una nova vida a les seves fotos, als seus records.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.