avatar

Bill Jay, escriptor i fotògraf

Bill Jay, escriptor i fotògrafMalgrat que Bill Jay va començar la seva activitat en el món de la fotografia com a fotògraf, és conegut fonamentalment com a escriptor, estudiós i defensor de la fotografia.

Bill Jay va començar la seva carrera a Anglaterra, on va ser el primer Director de Fotografia a l’Institut d’Art Contemporani de Londres. A més d’editor, l’any 1968 va esdevenir el primer director de la molt prestigiosa i influent revista de fotografia Creative Camera.

L’any 1970 va fundar i editar a Londres la revista ALBUM de la qual només en van sortir 12 números, però on es van publicar imatges de fotògrafs molt significatius, i on d’altres es van estrenar abans de ser reconeguts. Des d’aquest enllaç podeu descarregar-vos els 12 números complerts en format PDF.

Durant aquest temps també va treballar al Daily Telegraph,  i com a administrador d’una agència europea de fotografia internacional.

Més tard Jay va emigrar als Estats Units on, després d’estudiar amb Beaumont Newhall i Van Deren Coke de la Universitat de Nou Mèxic, va fundar el programa d’estudis de fotografia a l’Arizona State University, on va ensenyar història i crítica durant 25 anys. Fins a la seva jubilació, Bill Jay va ser professor convidat en molts simposis i conferències internacionals, així com en les escoles i universitats de la Gran Bretanya i de la resta d’Europa, així com dels EUA.

Bill jay albumBill Jay va dedicar la seva vida a estimular l’interès per la fotografia i a fomentar-ne el debat mitjançant el seu treball com a comissari d’exposicions, editor de revistes, professor i, sobretot, a través dels seus escrits sobre fotografia i sobre els fotògrafs. Bill Jay va publicar més de 400 articles i és autor de més de 20 llibres sobre la història i crítica de la fotografia. El seu estil, molt accessible, va ser lloat tant pels crítics com pels estudiants. Amb una enorme generositat, a la seva pàgina ens facilita l’accés a més de 130 d’aquests articles: Assajos i articles. En anglès, és clar!

Bill Jay atribueix el descobriment de la seva vocació al seu amic el fotògraf David Hurn de l’agència Magnum. Un bon dia, Jay va demanar a Hurn que li donés el seu parer sobre unes fotografies en blanc i negre. Hurn va fullejar les fotos i al cap de 30 segons va sentenciar: “Avorrides”.  Amb total sinceritat va continuar: “Molts altres poden fer aquest tipus de coses millor que tu, però per aquí no hi ha ningú que escrigui de fotografia, que organitzi exposicions… I això sí que ho pots fer tu. Així que, si vols tenir un lloc en el món la fotografia, comença a fer-ho!”

Ultra la seva intensa activitat com a editor, professor i escriptor, i malgrat l’opinió de David Hurn, les seves fotografies també han estat àmpliament publicades i exposades.  D’entre aquesta obra potser caldria destacar la monografia Fotògrafs fotografiats(1983), i és que  gràcies a la seva activitat, va tenir el privilegi de conèixer i retratar a molts fotògrafs de la segona meitat del segle XX.

Retrat de la col·lecció Homes com jo, per Bill JayEl 2005, va compilar una col·lecció de retrats dels veïns de les afores de San Diego, anomenada Homes com jo: retrats d’homes sense llar d’una petita ciutat de la costa de Califòrnia.

El llegat material de Jay està recollit a l’arxiu del Center for Creative Photography de la Universitat d’Arizona, sota el nom Documents, escrits, arxius de recerca, materials didàctics, material audiovisual i fotogràfic, llibres, revistes i base de dades informatitzada del fotògraf i educador Bill Jay. En la seva pàgina web va començar a recollir part d’aquest material: “Aquestes pàgines representen un petit començament. Molts altres articles, fotografies i altres items hi seran afegits a intervals freqüents. Per tant, benvinguts. I, si us plau, torneu una altra vegada”

Nascut a Kent (GB), Bill Jay va morir el passat 10 de maig als 68 anys, a la península de Nicoya (Amèrica Central) on s’havia retirat.

Potser el millor resum del seu caràcter variat i de la seva carrera ens l’ofereix altra vegada Hurn: “El seu entusiasme sorprenent pel millor de la fotografia era contagiós. Cada vegada que ens trobàvem, em feia sentir que la fotografia valia la pena. Ell va enriquir la meva vida i ningú no pot demanar més a un altre “.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.