Malgrat que Bill Jay va començar la seva activitat en el món de la fotografia com a fotògraf, és conegut fonamentalment com a escriptor, estudiós i defensor de la fotografia.
Bill Jay va començar la seva carrera a Anglaterra, on va ser el primer Director de Fotografia a l’Institut d’Art Contemporani de Londres. A més d’editor, l’any 1968 va esdevenir el primer director de la molt prestigiosa i influent revista de fotografia Creative Camera.
L’any 1970 va fundar i editar a Londres la revista ALBUM de la qual només en van sortir 12 números, però on es van publicar imatges de fotògrafs molt significatius, i on d’altres es van estrenar abans de ser reconeguts. Des d’aquest enllaç podeu descarregar-vos els 12 números complerts en format PDF.
Durant aquest temps també va treballar al Daily Telegraph, i com a administrador d’una agència europea de fotografia internacional.
Més tard Jay va emigrar als Estats Units on, després d’estudiar amb Beaumont Newhall i Van Deren Coke de la Universitat de Nou Mèxic, va fundar el programa d’estudis de fotografia a l’Arizona State University, on va ensenyar història i crítica durant 25 anys. Fins a la seva jubilació, Bill Jay va ser professor convidat en molts simposis i conferències internacionals, així com en les escoles i universitats de la Gran Bretanya i de la resta d’Europa, així com dels EUA.
Bill Jay va dedicar la seva vida a estimular l’interès per la fotografia i a fomentar-ne el debat mitjançant el seu treball com a comissari d’exposicions, editor de revistes, professor i, sobretot, a través dels seus escrits sobre fotografia i sobre els fotògrafs. Bill Jay va publicar més de 400 articles i és autor de més de 20 llibres sobre la història i crítica de la fotografia. El seu estil, molt accessible, va ser lloat tant pels crítics com pels estudiants. Amb una enorme generositat, a la seva pàgina ens facilita l’accés a més de 130 d’aquests articles: Assajos i articles. En anglès, és clar!
Bill Jay atribueix el descobriment de la seva vocació al seu amic el fotògraf David Hurn de l’agència Magnum. Un bon dia, Jay va demanar a Hurn que li donés el seu parer sobre unes fotografies en blanc i negre. Hurn va fullejar les fotos i al cap de 30 segons va sentenciar: “Avorrides”. Amb total sinceritat va continuar: “Molts altres poden fer aquest tipus de coses millor que tu, però per aquí no hi ha ningú que escrigui de fotografia, que organitzi exposicions… I això sí que ho pots fer tu. Així que, si vols tenir un lloc en el món la fotografia, comença a fer-ho!”
Ultra la seva intensa activitat com a editor, professor i escriptor, i malgrat l’opinió de David Hurn, les seves fotografies també han estat àmpliament publicades i exposades. D’entre aquesta obra potser caldria destacar la monografia Fotògrafs fotografiats(1983), i és que gràcies a la seva activitat, va tenir el privilegi de conèixer i retratar a molts fotògrafs de la segona meitat del segle XX.
El 2005, va compilar una col·lecció de retrats dels veïns de les afores de San Diego, anomenada Homes com jo: retrats d’homes sense llar d’una petita ciutat de la costa de Califòrnia.
El llegat material de Jay està recollit a l’arxiu del Center for Creative Photography de la Universitat d’Arizona, sota el nom Documents, escrits, arxius de recerca, materials didàctics, material audiovisual i fotogràfic, llibres, revistes i base de dades informatitzada del fotògraf i educador Bill Jay. En la seva pàgina web va començar a recollir part d’aquest material: “Aquestes pàgines representen un petit començament. Molts altres articles, fotografies i altres items hi seran afegits a intervals freqüents. Per tant, benvinguts. I, si us plau, torneu una altra vegada”
Nascut a Kent (GB), Bill Jay va morir el passat 10 de maig als 68 anys, a la península de Nicoya (Amèrica Central) on s’havia retirat.
Potser el millor resum del seu caràcter variat i de la seva carrera ens l’ofereix altra vegada Hurn: “El seu entusiasme sorprenent pel millor de la fotografia era contagiós. Cada vegada que ens trobàvem, em feia sentir que la fotografia valia la pena. Ell va enriquir la meva vida i ningú no pot demanar més a un altre “.
Comentaris