avatar

Gothalo’s world, d’en Llorenç Foixench

EspejoContinuant el nostre recorregut per donar a conèixer els fotoblogs dels membres d’espaifotografic, dins la secció El Fotoblog de la Setmana, ens aturem a un lloc anomenat Gothalo’s World, d’en Llorenç Foixench, més conegut al fòrum com a Gothalo. Un fotoblog que tancarà la temporada, ja que durant el més d’agost deixarem descansar aquesta secció.

En Llorenç ens comentava que potser no valia la pena presentar aquest fotoblog. Ens ho deia pel fet que té previst renovar-lo, deixar en un costat el que considera més adient per un “blog” pròpiament dit – els comentaris i opinions personals sobre temes diversos i el dia a dia- i passar la fotografia a una altre plantilla amb característiques més actuals i apropiades per mostrar-les.

Nosaltres creiem que Gothalos World té el seu encant i que, abans que desaparegui, val la pena fer-hi una ullada i passejar per les imatges, la música, els vídeos… I els comentaris que ho complementen tot.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

G. Dons es tracta del meu blog personal on la fotografia ocupa un apartat força important. Suposo que per això no m’atreveixo a anomenar-lo fotoblog. Val a dir que darrerament el contingut del mateix es de caire fotogràfic, però encara van caient coses que no haurien de ser-hi en un fotoblog.

Old roadEf. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

G. Un bon dia vaig prendre la decisió de fer un blog per posar el que hem passes per el cap, parlar de aficions, opinar sobre el que passes al meu entorn, et. Al anar creixent el meu interès per la fotografia, vaig aprofitar-lo per penjar les meves fotos preferides, imatges que vaig processar seguint un tutorial que vaig trobar en algun racó de la web i coses d’aquest estil.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

G. Dons no tant constant com m’agradaria que fos. Els inicis van ser dubitatius, crec que estic aconseguir anar pujant contingut de manera relativament regular, però també es deu a que darrerament la meva activitat fotografia ha ocupat una bona part del meu temps lliure. Diria que ha passat de ser un nen que no sap que vol ser quan sigui gran a un adolescent que ha trobat alguna cosa a la que li agradaria dedicar-se quan es faci gran, però que encara li falta molt per assolir-lo

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

G. Hi ha un parell de idees que hem passen per el cap. La primera de elles, a realitzar a curt termini, es fer un canvi de format i de espai. Haig de donar la raó a en Noxeus quan no fa gaire hem va dir que blogspot no era el millor marc per un fotoblog. Trobo que te moltes mancances per aquest format tant específic. Per això vull moure la galeria fotogràfica a un altre lloc mes específic.

L’altre projecte que hem ve molt de gust emprendre es comprometem a posar en marxa un projecte tipus una foto setmanal sobre un cert tema durant un any. M’ha picat la moda que hi ha de la foto diària, però hem conec i aquesta freqüència no podré seguir-la, així que prefereixo prendrem les coses amb més tranquil•litat.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

G. Dons no ho se, sempre ha estat aquí. Potser la primera llavor la va posar el Sr. Ferrer, el mestre a qui li va tocar fer les classes de manual·litats a cinquè i sisè de bàsica i que les va transformar en el que anomenava pre-tecnologia Audiovisual. Dins d’aquest mon audiovisual vam dedicar una bona temporada a la fotografia. Imagineu a 40 marrecs jugant amb unes ampliadores per positivar les fotografies que havies fet la setmana anterior al pati de la escola als nens de primer cicle.

Aquesta afició va romandre adormida, manifestant-se de tant en tant, però no va ser fins fa un parell d’anys, quan, durant una excursió a Blanes, una amiga hem va despertar definitivament aquesta afició dormida. Als pocs mesos hem vaig comprar la meva reflex digital. Per tant, soc bastant novell amb això de la fotografia.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Mina de salG. Aquí m’atreveixo a opinar malgrat haver viscut la fotografia química des de fora. Sens dubte ha guanyat la immediatesa. Fas la foto i la veus, podent fer es ajustos necessaris si no t’acaba de convèncer. També ens ha aportat el fet de poder manipular les imatges de una manera mes senzilla, podent fer autèntiques birgueries amb les imatges, tot i que haig de dir també que alguns automatismes empleats a la babalà ens porten a veure barbaritats amb les imatges.

Què ha perdut? La màgia. Potser ho tinc mitificat, com altres aspectes de la infantesa, paro encara recordo la emoció que es sentia quan deixaves un tros de paper en la cubeta del revelador i de sobte començava a aparèixer una imatge. En un altre nivell, tampoc hi ha la emoció que es sentia quan anaves al laboratori a buscar les fotos revelades de l’últim rodet i les miraves per primer cop..

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

G. Ara hem fareu sortir els colors, per que soc bastant inculte en temes de fotògrafs famosos. Reconec que fa quatre dies noms com Ansel Adams o Henri Cartier-Bresson hem sonaven a xino. També haig de lloar la feina que feu a espaifotogràfic, dons ja sigui directament al blog com als fòrums amb entrades com els famosos “qui es x?” he descobert un món immens i força atraient.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Gothalo’s world, d’en Llorenç Foixench”

  1. Us heu oblidat el més important! Què vol dir Gothalo???? Ei, enhorabona pel bloc!

  2. esta relacionat amb una contrasenya per accedir a internet desde el proxi de la feina que tenia fa uns 10 anys i que se suposa que no havia de saber, pero que ho coneixia tota la oficina. necesitava un nick per no se quina web i les variants amb el nick que feia servir per aquella epoca ja estaven pillats o no m’agradaven aixi que vaig agafar aquesta parauleja com a nick de manera provisional i ja porto 10 anys amb ell.