A petició vostra posem a portada la noticia de la venda de loteria de Nadal de la Bruixa d’Or de Sort. A partir d’ara i fins a que s’exhaureixin posem a la venda els dècim que tenim aparaulats.

El número és el 58189 i posem dècims a la vostra disposició per 20€ (que és el preu oficial). Heu d’afegir el preu de l’enviament certificat, que venen a ser 3€ més. Per tant, són 23€ el dècim. Si en demaneu dos, evidentment només hi haureu de pagar un enviament i per tant seran 20+20+3= 43€, no hi ha donatiu ni càrrec addicional. Ara be, si us descuideu i demaneu dos cops seran 3+3, per tant val la pena assegurar-se si algun familiar o amic en vol més.

Aquest és el fil per que pugueu demanar els dècims. Hi ha un número de compte i heu de fer un ingrés indicant el vostre nom, adreça i un telèfon i després enviar un missatge al fil dient que ho haveu fet.

Donat que hi ha un número limitat de dècims, se serviran fins a esgotar-los i per rigorós ordre d’ingrés. Els dècims no estan a la nostra propietat sinó que els reservem. Quan s’acabi el termini per fer l’ingrés del total reservat, ens enviaran els dècims i per tant no els rebreu fins a finals de novembre. És una puntualització per qui no sàpiga com van aquestes coses.

Nota: la imatge que il·lustra la noticia és una recreació, evidentment perquè encara no tenim el dècim.

Tal com varem anunciar recentment, el passat dilluns 28 de setembre Chema Madoz va presentar el seu nou llibre “Obras Maestras”, una edició de gran format i tapes dures d’autèntic luxe, a la seu de La Fábrica a Barcelona. Com ja sabeu, La Fábrica patrocina actualment el Concurs Mensual EF, aportant cada mes un magnífic llibre de fotografia.

Espaifotografic va ser a l’acte, gaudint de l’oportunitat d’escoltar les respostes d’en Madoz a les preguntes d’un dels membres de La Fábrica, primer i d’alguns dels assistents a la presentació, després.

També va resultar molt interessant un breu passi de fotografies comentades pel propi autor, que ens va acostar a l’univers mental, la metodologia, les inquietuds i els impulsos que fonamentant l’obra del genial fotògraf.

Aprofitant que Chema Madoz signava exemplars del seu llibre varem aconseguir que ens dediques un d’ells. Aquest llibre exclusiu serà el premi d’una de les futures edicions del Concurs Mensual EF!

Us volem animar a participar al Concurs Mensual EF, als que encara no ho heu fet tot i reunir els requisits, i d’esforçar-vos més en la vostra creativitat i qualitat fotogràfica als que ja participeu habitualment. El premi ben s’ho val, que hi poseu totes les ganes!

Agraïm a Tru i Bicimann que s’encarreguessin d’enregistrar amb les seves càmeres diversos moments de la presentació i del que va esdevenir després. Bona feina!

D’aquí un mes l’Àlex Alonso impartirà un taller sobre la fotografia de bolets. Com que aquest és un camp on ell n’és evidentment un expert, però del que molts de nosaltres no en tenim la més mínima idea, és important que comencem a escalfar motors, i que ens fixem què hi ha per aquest món de barrufets i de tocats del…

El primer fotògraf que us presentem és Taylor F. Lockwood, el fotògraf que manté el lloc web FungiPhoto.com. Allà hi trobareu imatges de tots tipus de bolets, classificades per tipus de fotografia, nom científic, tipus de bolet o fins i tot un índex fotogràfic. Especialment atractiva és la categoria “Mushrooms for impact“, on hi ha les imatges més vistoses d’aquest fascinant món de fongs. Llàstima de les marques d’aigua, es nota que en senyor Lockwood no és membre d’EF…

Un altre fotògraf de bolets és David Fischer que, com podem veure a la seva web, ha publicat ja una sèrie de llibres sobre aquesta temàtica. En aquest cas, les imatges de bolets s’agrupen segons la família a la que pertany cada espècie. És interessant tenir també en compte la secció sobre bolets medicinals, ja que mai no se sap què ens pot passar quan anem a fer fotos per la muntanya i és un recurs a tenir en compte!

Finalment, el tercer fotògraf és en David Work, que té una galeria d’imatges ben espectaculars sobre els bolets (heu vist el bolet pom-pom? És l’enveja de tota cheerleader!). D’aquest autor cal destacar els anaglifs de bolets (què, el dia del taller, algú s’hi apuntarà?).

I com no podia ser d’altra manera, no acabarem l’article sense citar la xarxa Flickr. Heu fet una ullada a les galeries Mushrooms i Fungi?

(la imatge de l’article prové d’aquí)

Una suau nostàlgia, ressons de temps passats, de breus moments ignorats per quotidians, de costums i rituals abandonats, són algunes de les sensacions que m’han despertat les fotografies que poblen de les galeries de Gigi Cefali.

Topògraf de formació, es va passar força temps mirant el món a través de les lents d’un teodolit fins que, avorrit de mesurar distàncies i angles, va descobrir la seva vocació fotogràfica. Es va decidir per cursar estudis de fotoperiodisme a la Universitat de Westminster i va començar a documentar en imatges els aspectes que més l’atreuen i intriguen de la vida urbana que l’envolta.

Atret per la fotografia com a mitjà d’expressió personal, Gigi Cefali s’ha especialitzat en la realització de projectes fotogràfics documentals de llarga durada. Gigi està profundament convençut de la capacitat de la fotografia documental i periodística per impulsar el canvi social, i en els seus treballs busca aprofundir al màxim i qüestionant tot allò que es dona per establert.

De les galeries que en Cefali mostra a la seva web voldria destacar especialment “Absence of Water”, un recull de fotografies de piscines públiques d’Anglaterra construïdes a la dècada dels 30 i  abandonades al passar la moda dels banys públics com a centre d’activitat social, buides dels seus dos elements essencials: l’aigua i la gent. Una col·lecció magnífica que ens evoca un passat no gaire remot, amb el que podríem establir molts paral·lelismes locals, com per exemple els desapareguts Banys de Sant Sebastià, a Barcelona.

Us convido doncs a que dediqueu una estona a visitar les galeries d’aquest fotògraf napolità. Penso que val molt la pena.

Des de la Federació Catalana de Fotografia enguany organitzen la 1ª Lliga Catalana.

Cal dir que aquesta lliga és exclusiva per els socis i sòcies de la FCF i a cada una de les nou convocatòries, es podrà presentar una fotografia per soci, que no hagi estat premiada a cap concurs reconegut per la FCF.

El segon diumenge d’octubre serà la data límit per enviar les fotografies en format digital a la Web de la FCF: www.fedcatfotografia.org, entrant a la secció “Racó del Soci” a la que s’accedirà amb el número de soci de la FCF.

Totes les fotografies tindran una puntuació per la classificació individual i per la classificació per equips, contaran les puntuacions de les 5 millors fotografies de cada equip. Les fotografies seran de temàtica lliure i estaran exposades a la web de la FCF, amb el nom de l’autor i la puntuació.

El mes de juny de 2010, coneixerem a la primera entitat campiona de Catalunya. Obtindran medalla de la FCF les tres primeres entitats  i els tres primers autors classificats a nivell individual.

Cal remarcar que un cop finalitzada la lliga, segons la classificació individual, es repartiran punts per l’obtenció de les distincions AFCF i MFCF, que aniran des de els 4 al primer, 3 al segon, 2 al tercer i 1 punt del quart al desè.

De ben segur que un bon grapat dels que participeu a espaifotografic sou socis de la FCF, però en cas contrari us podem avançar que ben aviat espaifotografic es constituirà com a associació federada i podrem donar aquest servei. Per tant us podreu fer socis des d’espaifotografic sigueu d’on sigueu, amb totes les avantatges que comporta pertànyer a l’associació.

A partir de la col·laboració entre la agencia de viatges A Paseo, especialitzada en viatges temàtics, i Caracol Roads, una associació que té com a objectiu la difusió de les activitats que relacionen fotografia i viatges, neix el projecte Phototravel Experiences.

Aquesta iniciativa pretén combinar en un servei especialitzat el fet de viatjar i, al mateix temps, aportar els coneixements fotogràfics necessaris per tal d’obtenir els millors resultats possibles de la experiència fotogràfica durant el viatge.

Tal com s’explica a la web, hi ha un equip de fotògrafs professionals que assessoren al viatger en qualsevol qüestió tècnica, coneixement de la càmera i de les diferents alternatives segons les condicions del viatge que triem. La estada al destí escollit es complementa doncs amb sessions pràctiques, xerrades i comentaris sobre el material obtingut durant cada una de les jornades. El programa d’activitats fotogràfiques està adaptat, segons es comenta, a diferents nivells: bàsic, intermedi i avançat.

A la web hi podem veure una galeria amb una petita sel·lecció d’imatges dels viatges efectuats i la programació de la temporada en la que s’anuncien properes sortides al Marroc, la India i Egipte previstes pels propers mesos d’octubre, novembre i desembre.

Sembla una bona iniciativa -d’entrada els viatges que ofereixen es veuen força interessants-  encara que no la podem valorar del tot ja que caldria conèixer de primera mà, o per algú que participés en alguna d’aquestes sortides, els resultats a tos els nivells, tant de la experiència del viatge en sí, com del tema fotogràfic en particular.

Presentem aquesta setmana a un fotògraf que sempre ha fascinat a l’espectador per la seva visió irònica i humorística de la existència humana i que està considerant com un clàssic de la fotografia documental en blanc i negre. Un blanc i negre de cuidada textura i un aire de “a-temporalitat” que dota a les seves imatges d’un segell d’identitat molt especial.

Elliot Erwitt va néixer a París el 1928 fill de pares d’origen rus que varen emigrar successivament a França, Itàlia i, finalment als Estats Units. Al 1949, als 21 anys d’edat, es va traslladar a Nova York i va començar a treballar com a ajudant d’un fotògraf publicitari i va coincidir amb Robert Capa que el va ajudar a progressar com a professional i que el va portar, l’any 1953, a la prestigiosa agència Magnum.

Durant la seva estada a Corea, durant la guerra, va guanyar un premi convocat per la revista Life amb una serie de fotos presses als barracons dels soldats. A partir d’aquell moment la seva trajectòria va canviar i també la seva vida personal. Va començar a rebre encàrrecs cada cop més importants tant dels Estat Units com de l’exterior i les seves fotografies van començar a ser conegudes arreu del món.

Podem comentar per separat cada una de les temàtiques en les que s’estructura la seva trajectòria.

Les fotografies “snapshots” de caràcter familiar

Constitueixen un exemple de la fotografia moderna per la naturalitat, tendresa i tot el sentiment que transmeten. El mateix Edward Steichen les va incloure el 1955 en una recopilació que va publicar amb el títol de “The Family of Man”. Per l’autor son “tan sols fotografies familiars de la meva primera filla, la meva dona i el gat…”. Però el resultat va ser molt bo.

La fascinació pels gossos

Són molt conegudes les imatges on els protagonistes són els gossos. Aquesta afició va néixer d’un encàrrec que li va proposar The New York Times per un reportatge sobre el calçat, les sabates. Erwitt va pensar que el millor punt de vista per acostar-se a aquest tema era, sens dubte, el d’uns animals que sempre han estat molt a prop de l’horitzó del calçat. Els enquadraments que va realitzar de peus humans i gossos son realment antològics.

Retrats de desconeguts i de famosos

Les seves fotografies de gent del carrer, de persones anònimes, tenen dues vessants interessants per motius diversos: per un costat trobem retrats de situacions quotidianes, actituds diverses, emocions de tot tipus, tractades amb tendre ironia i amb gran habilitat. Per altra banda veiem també fotografia de denúncia amb imatges que ens deixen veure amb molta sensibilitat la discriminació racial, les conseqüències de la guerra i la misèria de les classes més pobres.

En quant als retrats de personatges famosos, sempre se li ha reconegut la capacitat per connectar amb els retratats i saber extreure facetes desconegudes i íntimes de la personalitat de cada un d’ells. La seva càmera va immortalitzar importants polítics, actors, fotògrafs, d’entre els que podríem destacar els de Marilyn Monroe i el Che Gevara.

Les sèries temàtiques

Va tractar amb subtilesa extrema molts temes que en aquell moment molts consideraven de segona categoria, però que amb el tems han anat guanyant adeptes i s’han convertit en referència: parelles de diferents llocs del món a punt de casar-se, als nudistes, a les famílies, a la televisió, a la decoració de les habitacions d’hotel, als cotxes i una sèrie molt peculiar dedicada als museus, al públic contemplant obres d’art, que és realment única.

En totes aquestes facetes, Erwitt va aplicar les seves valoracions – des de la seva visió- en termes de política, sociologia, urbanisme, economia, paisatgisme… I les va traduir en imatges que podríem dir que corresponen a les possibilitats de la mirada, dolorosa en uns casos, irònica en d’altres, emotiva, reflexiva i humorística en la major part de la seva obra i, sobretot, respectuosa i sensible envers l’existència humana.

D’altra banda, tal com ell mateix esmenta a totes les entrevistes, va ser Henri Cartier Bresson qui li va obrir els ulls a un tipus de fotografia que no necessitava de models, ni posada en escena, ni res d’especial. Tan sols atmosfera, composició i naturalitat. Una forma personal de veure les coses i de veure-les, en la major part dels seus treballs, en blanc i negre.

D’entre totes  les publicacions i edicions dedicades a la seva obra, caldria destacar els següents títols: Dogs, publicat al 1998; On the beach, del 1991; Between the sexes, al 1994; Snaps, publicat el 2001; Personal exposures, també del 2001; Personal Best del 2006.

Actualment segueix en actiu, com a membre de l’ Agència Magnum , de la que va ésser president a finals dels anys 60 durant tres anys. A la seva web personal hi podeu trobar un bon grapat d’imatges d’aquelles que realment fan gaudir de la fotografia.

Ben aviat s’espera la sortida del nou producte d’Adobe, el CS5, no podem dir que esperat doncs molts de nosaltres utilitzem una mínima part de les seves eines i potser fins i tot alguna versió anterior a la CS4.

Semblava que tot estava inventat i que difícilment podrien sorprendre’ns, però aquest vídeo ens demostra que anàvem ben equivocats. La majoria de coses que ensenya em semblen poc menys que màgia.

El que ens queda encara per aprendre! Se’ns ha girat feina noi@s… Mireu, mireu!

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Heu remenat mai les fotografies velles que es poden trobar als drapaires, a les botigues de segona mà, o als mercats de brocanters? Sovint passen molt desapercebudes, enmig de trastos de tot tipus, èpoques i (mal) estat, fins al punt que en molts casos es perden entremig de mobles i llibres vells. Són imatges que tenien un sentit, però que el temps ha esborrat el seu origen, i que si no s’han llençat és sovint perquè valen menys que el temps que caldria dedicar per a desfer-se’n.

Si sou dels que teniu aquesta curiositat i, sobretot, si sou dels que algun dia n’heu comprat alguna, no tingueu vergonya: senzillament vol dir que sou persones amb prou sensibilitat per a valorar l’art que s’amaga darrer aquestes instantànies: l’art trobat.

Sí, sí, no ens hem begut l’enteniment. L’art trobat és un corrent de l’art contemporani que afirma que l’art es troba en molts objectes no creats amb intenció artística, però que poden adquirir-la quan s’extreuen del seu context natural, i per part d’un artista es reinterpreten com a peces artístiques. El mite fundador de l’art trobat és, evidentment, Marcel Duchamp, però aquest corrent es féu extensiu a d’altres autors del surrealisme i el dadaisme.

En el cas de la fotografia, l’art trobat es dirigeix vers el que s’anomena “fotografia trobada”, és a dir, aquelles imatges, sovint de fotografia familiar, on és ja impossible conèixer, tant l’autor, com les persones que hi apareixen. Aquest misteri de les imatges, i cert interès voyeurístic, és el que fa que aquestes prenguin valor artístic.

L’aficionat a la “fotografia trobada” es passeja pels encants, i busca i col·lecciona aquelles imatges anònimes que en anglès ja anomenen “junk shop photos” (fotografies de drapaire). Si teniu un moment, deixeu-vos perdre per webs com JunkShopPhotos, Museum of vernacular Photography.com, The secret notebooks o Found Photographs. El cert és que, un cop coneguda la raó de ser d’aquest corrent fotogràfic, no us deixaran indiferents.

El proper dissabte 24 d’octubre organitzem el Taller sobre Fotografia de Bolets. En aquesta ocasió, comptem com a professor amb Àlex Alonso (+link), reconegut especialista en aquesta disciplina fotogràfica. Qui hagi estat seguint el fòrum darrerament haurà pogut comprovar el seu bon fer i també el seu tarannà.

Aquesta jornada serà eminentment pràctica i començarà a Sant Celoni a les 9 del matí. El lloc de trobada es la plaça de l’Estació de tren de Sant Celoni (veure mapa).

Seguidament anirem a peu de bosc on començara la jornada. Aquest lloc encara no us el podem dir doncs dependrà de la climatologia dels darrers dies, però serà al Montseny o al Montnegre, tots dos llocs relativament a prop del punt de trobada. En el bosc hi haurà una petita introducció teòrica i farem un petit esmorzar abans de començar la part pràctica que s’allargarà tot el dia fins que hi hagi llum. Us heu de portar el dinar, que farem al mig del bosc, on ens trobem.

Un cop comenci a enfosquir, cap a les 5 de la tarda, ens desplaçarem altre cop a Sant Celoni, al Rest. Els Abets (veure mapa).  Allà tindran una sala habilitada per a que puguem fer la descàrrega d’imatges i les puguem comentar i analitzar.

Un cop hàgim comprovat el resultat, visionat i comentat les millors fotografies, i com que hi haurà gana després de tot el dia al bosc, ens quedarem al mateix restaurant, on ens faran el sopar.

El preu és de 40€ només el taller i 60€ amb el sopar inclòs. Us aconsellem però que us quedeu al sopar, doncs es un moment molt propici per a compartir experiències, fer contactes i amistat i el menú es a més, molt complert.

La inscripció al taller és formalitza en fer l’ingrés al compte 2100 0382 48 0200073853 de La Caixa. És imprescindible que indiqueu el nom i telèfon i email de contacte en el concepte de l’ingrés. La data límit per inscriure’s és el dilluns 16 d’octubre.

Hem creat una secció als fòrums dedicada al taller on podeu formular les vostres consultes i des d’on us mantindrem informats. També és el lloc adient per avisar-nos quan feu el pagament del taller. També ens podeu fer consultes sobre el taller i contactar amb nosaltres per email a tallers.ef@gmail.com.

Aquest taller pretén mostrar-nos diferents tècniques i procediments per l’obtenció de imatges de bolets, però que pot aplicar-se a qualsevol altre àmbit i circumstància, tant de natura com no, fent servir tots els recursos de la tecnologia digital.

Es evident que al bosc s’hi ha d’anar mínimament preparat, cal portar per exemple botes de muntanya, impermeable i evidentment les bateries carregades i força targetes de memòria. Caldrà que us procureu si pot ser també: reflector plegable, bean bag, trípode, una xapa d’alumini (que ha de servir com a petit reflector), objectiu macro encara que no es imprescindible per a tots els bolets, un plastic gran per estirar-vos al terra i fins i tot si voleu, una guia de camp per reconèixer-los. Ah! un gps si teniu facilitat per perdre-us.

Podeu preguntar tot el que vulgueu als fòrums, l’Àlex mateix o espaifotografic us atendrem amb molt de gust.