Fotografia de bolets, per Àlex Alonso

La fotografia micològica és del tot necessària per l’estudi i la identificació de les espècies, per una bona descripció de la seva morfologia i intentar captar els detalls característics ens ajuda a identificar-les. Hi ha gèneres realment complicats i que només es pot definir la seva espècie a través del microscopi.

El món científic de la micologia és molt complex, però el fotògraf aficionat al tema pot gaudir igualment intentant captar la seva bellesa, gaudint de la fotografia sense gaires coneixements científics. Els bolets són molt fotogènics i suggereixen interpretacions plàstiques i paisatgístiques molt interessants

L’elecció

No conec a cap bon caçador de bolets que vulgui omplir el cistell i agafar mores el mateix matí. Per tenir un deliciós sopar has de dedicar-te a la recol·lecció.

Passa el mateix amb el fotògraf de bolets: és habitual fer un passeig matinal i aconseguir una certa quantitat de fotos de diferents espècies, però si volem fer unes excel·lents fotografies hem de fer amistat amb el bolet que volem fotografiar. Moltes vegades estic més d’una hora estirat, fotografiant el mateix tema. Exagerat, ho reconec, segurament amb menys estona ja es pot establir un bon diàleg amb el tema i aconseguir imatges acceptables.

És normal abalançar-se sobre el bolet i disparar sense haver estudiat la situació. L’emoció de trobar-lo fa que només vegis lo curiós i bonic que és i no et fixis en els detalls, la llum o l’entorn. Una bona pràctica és treure’s la motxilla i seure a observar, mirar-lo des de tots els angles, veure des d’on ve la llum, la seva forma, etc.

Podem mirar al nostre voltant. Segurament n’hi ha més de la mateixa espècie. Podem triar quin està millor situat i triar el grup que hem estat a punt de trepitjar. L’elecció és molt important! Hi ha bolets que destaquen per alguna característica especial: l’ondulació del barret, la transparència de les làmines, els colors espectaculars o les formacions del grup.

És important que no estiguin secs, ja que perden gran part del seu atractiu, i mirant la foto a la pantalla ens semblarà poc maca. Passa el mateix amb els que estan deteriorats, trencats o doblegats. Ens poden passar desapercebuts i fer malbé una bona composició de grup, per això hauríem d’intentar no incloure’ls.

Cos a terra

No és gens fàcil fotografiar bolets, casi sempre has d’estar estirat al terra, una de les principals complicacions és que ni els trespeus amb la capacitat de situar l’eix horitzontal i d’obrir les potes totalment. Poden situar-se arran de terra. Verticalment si que podem, gairebé tocant al terra, però depèn de l’alçada del bolet tampoc el podrem enquadrar frontalment.

Tots aquests problemes es poden resoldre si enquadrem des de certa alçada, però llavors ens perdem la forma, l’altura i les boniques làmines, si és això el que volem destacar.

Un lloc habitual on creixen bolets són els marges dels camins. A bona alçada podem enquadrar des de a baix per donar fe de la lluminositat de les làmines o de costat per tenir un alçat frontal.

Com ja hem dit hem de trobar les varietats més boniques i les més ben posades. Una altra situació és trobar espècies que creixen sobre fusta en descomposició , per exemple algunes Mycenas, Marasmius o Marasmiellus. Normalment formen grups molt atractius, en aquests casos ja tenim certa alçada per plantar el trespeus i triar l’enquadrament que ens sembli millor, fins i tot podem desplaçar una mica el tronc per situar-nos millor o més còmodes o bé posant-les en un fons més atractiu.

Si decidim fotografiar arran de terra hauríem de portar dins la motxilla un saquet mig ple d’arròs, llenties o mill. El posem a terra i acomodem la càmera. En aquest cas l’alçada serà mínima i és molt possible que podem fotografiar lateralment.

És convenient disposar d’un cable disparador o en el seu defecte fer servir el retard de la càmera. L’estabilitat del saquet es deficient i tan sols pressionar el disparador la càmera es pot desplaçar i fer malbé l’enquadrament.

Gran o petita, sola o en família.

Entre els micro bolets que no mesuren més d’uns mil·límetres i els grans bolets de més d’un pam, hi ha tot un ventall de mides. Les característiques per fotografiar-les poden ser molt diferents, evidentment pels bolets petits és molt aconsellable un objectiu macro, un 105mm, un 90mm o semblant.

Al treballar molt a prop, la profunditat de camp es reduïda, fins i tot tirant amb diafragmes tancats tindrem poc espai a focus, això vol dir que els desenfocaments són importants vulguem o no, ja que sempre jugaran un paper determinant, això ens ajudarà a destacar i aïllar el bolet sobre el fons.

Convé que el fons no destaqui massa per no restar protagonisme al bolet , una altra possibilitat seria realitzar un desenfoc degradat, una transició entre focus i desenfoc que fins i tot podria començar ja en el propi bolet sense canvis sobtats , tot això és una elecció del fotògraf, no es pot descartar cap possibilitat relacionada amb la profunditat de camp , tot ens permet experimentar, a més el subjecte, en aquest cas el bolet, és estàtic i podem disposar del temps que sigui necessari.

Amb els bolets més grans podem utilitzar objectius més comuns amb focals menys especialitzats, he vist imatges fantàstiques realitzades amb un zoom de kit, 17-50 mm per exemple, on s’aprecia el paisatge amb tot detall.

La incorporació en l’enquadrament del bosc sempre s’agraeix , amb els arbres als fons i les fulles del terra en un primer pla, es creen imatges molt suggeridors amb uns ambients naturals molt atractius.

Com podem veure són moltes les possibilitats que ens ofereixen els bolets, des de focus en tota la imatge, captant amb tot detall l’entorn, fins un mareig mostrant nomes una petita part de la imatge enfocada, en aquest cas crearem un ambient molt agradable encara que serà més intimista, però no per això menys real.

El món dels somnis

Ja hem dit que és important disposar de temps per fotografiar, per poder ser creatius, podem ajustar la imatge des de tots els punts de vista i fins i tot fer fotografies més atrevides, experimentant qualsevol idea que se’ns acudeixi.

Quantes vegades hem atribuït als bolets qualitats i actituds humanes! Més d’un cop he llegit comentaris sobre això: protecció, soledat, afecte…

El diàleg que es crea entre ells és molt interessant per poder transmetre sensacions, només cal fotografiar un bolet desenvolupat i al seu costat algun de petit, immediatament ens recorda a una estampa de maternitat
O bé dos grups enfrontats ens pot suggerir una discussió al carrer. La fotografia és en bona mesura un sentiment i els bolets gràcies a la seva morfologia ens ofereixen molts paral·lelismes.

Un clàssic també és la sensació d’estar vivint en un món de somnis. “Només falta el nan” m’han comentat en més d’una ocasió. Podem expressar força i potencia, si enquadrem un bast Cortinarius des de a baix , ens donarà la impressió de grandiositat o bé un delicat Marasmius aguantant sobre una petita branqueta ens pot suggerir l’equilibri, tot és qüestió d’imaginar-s’ho i creure-s’ho per fer partícips als altres de les nostres sensacions.

La composició i distribució d’espais és molt personal, encara que hi ha normes més o menys encertades, fan d’àncora als atreviments, les possibilitades de composició amb els bolets són infinites, tractant-se d’elements estàtics són pocs els condicionants per decantar-se per una composició.

Sempre hi ha una bona foto però la falta de concentració , cansament, falta de temps o poca confiança poden fer que no la trobem.

Dins la motxilla

Per últim podem parlar de les nostres motxilles. La meva és molt pesada, està plena d’andròmines que vaig emmagatzemant a mesura que es creen necessitats. El sac d’arròs sempre hi està present, pesa però és imprescindible.

Ocupa bon espai un reflector plegable, negre, platejat, daurat i blanc que sempre em causa dubtes sobre quina cara haig d’utilitzar. Amb ell podem reflectir i il·luminar una cara fosca o bé il·luminar les làmines des de baix i si l’utilitzem per aplicar ombres veurem que podem dominar la llum. Una petita xapa d’alumini li fa la competència al meu reflector. Resulta més còmode i manejable.

També hem parlat de la importància del disparador. Crec que si me’l deixés a casa tindria que tornar a buscar-lo.

En un racó s’hi amaga una petita lona de plàstic. Ja sabem que passarem el matí “cos a terra” en llocs humits i la veritat, vull que els pantalons aguantin un temps. La navalla es obligada per a tot bon excursionista.

Sobre l’equip estrictament fotogràfic no farem comentaris. Encara que sempre vulguem ampliar-lo, el que tenim cada un és el bo, encara que recomano l’ús de lents de magnificació, filtre polaritzador, tubs d’extensió o el que tinguem en us habitualment.

No ens podem oblidar de deixar un petit forat a la motxilla. A mig matí quant els budells comencen a queixar-se, la fotografia manca d’importància i és el moment de treure l’entrepà.

Recordem una costum molt útil: sempre que canviem d’ubicació i després d’ estirar les cames i recollir els nostres utensilis s’ha de fer un repàs per el terra. Segur que ens deixàvem el sac d’arròs!