avatar

Fotografies trobades

Junk Shop Photos (de www.junkshopphotos.com)Heu remenat mai les fotografies velles que es poden trobar als drapaires, a les botigues de segona mà, o als mercats de brocanters? Sovint passen molt desapercebudes, enmig de trastos de tot tipus, èpoques i (mal) estat, fins al punt que en molts casos es perden entremig de mobles i llibres vells. Són imatges que tenien un sentit, però que el temps ha esborrat el seu origen, i que si no s’han llençat és sovint perquè valen menys que el temps que caldria dedicar per a desfer-se’n.

Si sou dels que teniu aquesta curiositat i, sobretot, si sou dels que algun dia n’heu comprat alguna, no tingueu vergonya: senzillament vol dir que sou persones amb prou sensibilitat per a valorar l’art que s’amaga darrer aquestes instantànies: l’art trobat.

Sí, sí, no ens hem begut l’enteniment. L’art trobat és un corrent de l’art contemporani que afirma que l’art es troba en molts objectes no creats amb intenció artística, però que poden adquirir-la quan s’extreuen del seu context natural, i per part d’un artista es reinterpreten com a peces artístiques. El mite fundador de l’art trobat és, evidentment, Marcel Duchamp, però aquest corrent es féu extensiu a d’altres autors del surrealisme i el dadaisme.

En el cas de la fotografia, l’art trobat es dirigeix vers el que s’anomena “fotografia trobada”, és a dir, aquelles imatges, sovint de fotografia familiar, on és ja impossible conèixer, tant l’autor, com les persones que hi apareixen. Aquest misteri de les imatges, i cert interès voyeurístic, és el que fa que aquestes prenguin valor artístic.

L’aficionat a la “fotografia trobada” es passeja pels encants, i busca i col·lecciona aquelles imatges anònimes que en anglès ja anomenen “junk shop photos” (fotografies de drapaire). Si teniu un moment, deixeu-vos perdre per webs com JunkShopPhotos, Museum of vernacular Photography.com, The secret notebooks o Found Photographs. El cert és que, un cop coneguda la raó de ser d’aquest corrent fotogràfic, no us deixaran indiferents.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Fotografies trobades”

  1. Veient aquestes fotos m’invaeix una inmensa tristor, pensant que van ser concebudes per constituir la memória personal de gent ara anónima, molt probablement destinades només a un cercle reduit, que els seus hereus hagin abandonat en mans de drapaires els records dels seus familiars, amics i allegats. Impensable! Cuan mori, que enterrin amb mi les meves fotos. Mort el creador, desaparegut el record.