avatar

Pel·lícules time-lapse: el temps a trocets

Fotografia time-lapse de Timothy K. HamiltonÉs evident el interès que desperta la tècnica del time-lapse per produir petits vídeos. Aquest interès s’ha manifestat en diverses ocasions a través dels nostres fòrums, on apareixen de tant en tant missatges que fan referència a breus pel·lícules executades amb aquesta tècnica.

Segurament les aparents dificultats tècniques aturen a molts que, si sabessin que és relativament senzill fer-ne, ja s’haguessin atrevit a executar algun experiment.

El concepte bàsic és ben senzill: només cal prendre una sèrie de fotografies d’una escena a intervals regulars. Per exemple, cada 15 segons, cada 10 minuts o cada hora, depenent de l’efecte que pretenguem i de la situació que vulguem mostrar. La quantitat final de fotografies i la velocitat de reproducció que triem determinarà la durada del vídeo.

Si cal dir que en aquest cas, com en molts altres, menys és més. És a dir, és tracta de fer breus vídeos que no durin més de 2 o 3 minuts, per exemple. No cal avorrir al personal, especialment amb els nostres primers experiments. Sigueu compassius amb amics i familiars.

En general, les situacions que es presten a ser tractades com a pel·lícules time-lapse són totes aquelles en les que l’escena canvia d’algun manera al llarg del temps: el moviment dels núvols al cel, el transcurs de tot un dia des de que sur el sol fins que s’amaga, el trànsit de vehicles o persones en un carrer, com s’obre  es tanca una flor, etc.

Els estris de l’artista

Que necessitem per realitzar la nostra opera prima? En realitat no gaires coses: una càmera, per començar amb el que és evident, i millor que sigui digital, per continuar amb les obvietats; un trípode amb tota seguretat és essencial; un disparador programable o intervalòmetre, si és que la càmera no incorpora la funció; tarjes de memòria suficients per tantes fotos com haurem de fer i, finalment, el programari adequat per tractar un gran volum de fotografies de forma senzilla i eficaç.

Un disparador remot amb intervalómetreQue és un intervalòmetre? Cap enginy demoníac ni d’altíssima tecnologia. Simplement és un disparador remot, generalment per cable, però amb la sofisticació afegida de poder-lo programar per fer una fotografia cada determinat lapse de temps. Com apuntàvem abans, algunes càmeres ja porten incorporada aquesta funció. Per exemple, que jo en tingui coneixement, les Nikon D200 i D300 ho saben fer. I segur que no són les úniques.

Si no tenim altre possibilitat, no resulta difícil ni car aconseguir un disparador remot amb funcions d’intervalòmetre a través d’eBay, per exemple. També el podem comprar del mateix cognom que la nostra càmera, és clar. La majoria de les primeres marques comercialitzen aquesta mena d’accessori. Però el preu també serà per quedar marcat, com podeu imaginar.

A banda de la seva aplicació en la realització de vídeos time-lapse, un disparador per cable amb funcions sofisticades, com la citada d’intervalometre, és una joguina que no fa cap mal a la nostra bossa fotogràfica.

Un detall que val la pena considerar és que haurem de fer moltes fotos. Centenars o potser inclús algun mil·ler. Això no deixa de ser un desgast per l’obturador de la càmera. Cal ser conscient d’això. I per la mateixa raó, no resulta gens pràctic disparar en format RAW. Per una aplicació d’aquest tipus, el JPG és més que suficient i ens estalvia feina i temps de processat.

Per altra banda, tenint en compte que el producte final ha de ser un vídeo que probablement mostraren a través d’internet (per exemple a Vimeo, Youtube o Flickr), podem treballar amb resolucions o, el que és el mateix, dimensions d’imatges relativament modestes. Per exemple, 800×600 píxels és més que suficient i de sobres per la majoria dels casos. Ah! És clar, que la nostra càmera no disposa d’aquesta resolució (o similar)? Doncs aquí és on intervé el programari de tractament.

El programari

FastStone Photo ResizerUna de les primeres eines informàtiques que ens poden resultar de gran utilitat és un programa de tractament d’imatges per lots. Aquesta mena de programes permeten aplicar tota una sèrie de transformacions i manipulacions (per exemple, reduir a unes dimensions determinades) un bon paquet de fotos, de forma automàtica i mentre nosaltres atenem altres tasques més importants, com pentinar el gat. Un bon exemple d’aquesta mena de programes és el FastStone Photo Resizer.

Amb un programa d’aquesta mena podem, per exemple, reduir totes les fotografies preses als famosos 800×600 píxels, sense haver-ho de fer manualment, una per una. Us imagineu haver de fer aquesta tasca monòtona i repetitiva amb 1.000 o més imatges? Doncs tot això que us podeu estalviar. A més, aquest programa us pot resultar de gran utilitat per moltes altres tasques de tractament o conversió entre formats d’una quantitat gran d’imatges.

L’altre programa essencial és el que permet muntar la pel·lícula. Es tracta de construir un vídeo en el format de la nostra elecció a partir de tota la seqüència de fotogrames, que no són altre cosa que les fotos que hem fet. Aquest programa també ens permetrà triar la velocitat de reproducció del vídeo en fotogrames o quadres per segon (FPS).

El programa PhotoLapseCal tenir en compte que es necessiten un mínim de 12-15 FPS per tal de tenir la sensació d’animació. Són coses de l’efecte de la persistència de les imatges a la nostra retina, ves per on. I no cal anar més enllà dels 25-30 FPS, si no és que volem obtenir un efecte de càmera lenta.

De fet, 15 FPS és un valor perfectament adequat per una pel·lícula que volguéssim mostrar a la web. Com ja us podeu imaginar, quants més fotogrames per segon més gran serà l’arxiu de vídeo resultant. Un altre cop, menys és més!

Quin programa podem fer servir per muntar el vídeo final, doncs? Una bona eina, senzilla i prou eficaç, és el PhotoLapse. Es tracta d’un programa diminut (uns 152K) que ens permet fer exactament el que precisem: sel·leccionar la seqüència de fotogrames, fixar una velocitat de reproducció en FPS, triar el format de vídeo i codificador que més ens agradi i, després d’una estona de forn amb gratinador, gaudir de la nostra primera petita gran obra cinematogràfica.

En conclusió

Sense pretendre haver fet un tutorial amb tots els detalls, ets i uts ni de bon tros, espero que aquesta breu explicació us orienti una mica i us animi a fer els vostres experiments personals, si és que alguna vegada us ha cridat l’atenció aquesta mena de vídeos.

Si teniu dubtes o preguntes, ja sabeu que els nostres fòrums són el lloc idoni per demanar consell i ajut als que ja han assolit alguna experiència. Després, només us queda exhibir ben ufanosos les vostres creacions. Tremola Tarantino!

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Pel·lícules time-lapse: el temps a trocets”

  1. Gran tutorial. De fet m’ha anat de perles. Ara en vull provar de fer un i buscava una ajuda. Com sempre, a espaifotogràfic, l’he trobada.