avatar

Una càmera de codi obert

El departament de fotografia computacional de la Universitat d’Stanford ha dut a terme la idea de crear una càmera de codi obert, és a dir, que els usuaris que ho desitgin puguin corregir i ampliar les seves característiques.

El concepte és el mateix que en el cas del programari de codi obert, com el navegador Firefox o l’editor d’imatges Gimp, en què hi ha programadors que contribueixen als projectes escrivint petites parts de codis que milloren algunes prestacions o n’inclouen de noves. D’aquesta manera tindríem una càmera que no es limitaria a fer el que el seu fabricant ha decidit i dissenyat.

Marc Levoy i Andrew Adams amb la Camera 2.0L’equip, dirigit per Andrew Adams i Marc Levoy, pretén publicar d’aquí a un any aproximadament el sistema operatiu de la càmera sobre el qual funcionaran les utilitats que es vulguin programar. A partir d’aquest moment els programadors que ho desitgin podran millorar o corregir aspectes del propi sistema operatiu i crear algoritmes, utilitats i aplicacions per a la càmera. Hi haurà accés al hardware (velocitat, obertura, flaix, enfoc, zoom en les càmeres compactes, etc.) amb la qual cosa es podran fer programes automàtics com els que ja ofereixen les càmeres actuals (retrat, esports, nocturn, etc.) però al nostre gust. També es podrà treballar amb la imatge captada pel sensor i aplicar-li els algoritmes i filtres que ens agradin o combinar-les entre elles.

Per exemple, es podrà programar una forma de processar els fitxers RAW per a què sigui la càmera la que, directament en el moment de fer la foto, generi un JPEG amb el tractament que vulguem. Una altra idea podria ser la d’incorporar o configurar diversos processats, com els presets del Lightroom.

Els autors del projecte posen com exemple la generació d’una imatge d’alt rang dinàmic a partir de dues fotos tirades a pols: el software de la càmera alinea la imatge “fosca” i la “clara” i les combina com en els HDR. També es podria fer que la càmera muntés automàticament panoràmiques amb major o menor exactitud. Potser fins i tot una mena d’Startrails senzill. O programar la sincronització del flaix de la manera que nosaltres volguem per a un cas determinat. O ajustar el balanç blancs amb un comptagotes. O bé programar que quan visualitzem una fotografia a la pantalla LCD i pitgem el botó X es faci un zoom al 100% per mirar ràpidament si està enfocada o moguda. O visualitzar les fotos com en una galeria amb efectes per passar d’una imatge a la següent. O fer una exposició de diversos segons movent el zoom de forma contínua i disparar el flaix tres cops repartits al llarg de l’exposició.

Naturalment aquests conceptes es podran aplicar a la captura de vídeo i a la captura combinada de foto i vídeo.

De moment això és només un projecte i tota la feina s’està fent sobre la Camera 2.0 o Frankencamera com l’han volgut batejar (encertadament, diuen ells), és a dir, un conjunt de components connectats a un ordinador. De fet, la càmera consta d’una placa base Texas Instruments que executa Linux, la imatge la genera el mateix xip que el dels telèfons Nokia N95, l’objectiu és Canon i el cos l’han construït a la pròpia universitat. Tot això ensamblat i connectat a un ordinador és la encara incòmoda càmera sobre la qual treballen.

Darrere de l’equip d’investigació i desenvolupament hi ha el suport d’empreses com Nokia, Adobe, Kodak i Hewlett-Packard i l’objectiu és que, un cop desenvolupat el sistema operatiu, es pugui implementar en càmeres comercials el cost de les quals no superi els 1000 dòlars.

Només com a curiositat i per a qui no sàpiga massa de què va la fotografia computacional (que és un tema molt extens), aquest departament de la Universitat d’Stanford ha desenvolupat una matriu de 10×10 càmeres que, combinades poden capturar videos de més de 6000 píxels d’ample o disparar-les alternativament per a enregistrar imatges a més de 3000 fps, o disposar-les en l’espai per a captar informació tridimensional.

Font: Universitat d’Stanford.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.